627.- Temps de
discursos.-
Estem a l’espera
de la segona part de la
investidura de Sánchez, haguda compta de que, en la primera, la votació li ha
estat negativa. L'he seguit molt poc,
certament. Però del poc que he vist, i sense voler endevinar el futur, m’ha donat la sensació de que el Sr. Sánchez
va buscant unes noves eleccions. En fi, ell sabrà el què li convé, per què i
decidirà en conseqüència. En qualsevol cas, no hi ha hagut referències explícites al
problema català, que ha estat definit
com a un problema intern a dirimir entre catalans i prou. I sí, en canvi, constants afirmacions del candidat al exacte
compliment de la llei, que des de Catalunya s’interpreten com a més i més
repressió. Està per veure com acaben les
negociacions amb Unidas Podemos i si
finalment, en qualsevol cas, ERC s’afegeix, de forma activa o passiva, al grup/s que puguin anomenar Sánchez primer
ministre, situació que deixaria el 155 famós,
llevat sorpreses d’ultimíssima hora, en
l’horitzó...
Però voldria destacar un altra aspecte del debat.
Angel Viñas ens ha regalat la conspiració que les dretes
espanyoles varen portar a terme i, finalment,
convertir-la després en el cop d’estat i guerra civil del 36[1]. En el
llibre comenta els discursos de Calvo Sotelo[2] el dies
14 i 16 de Juny de 1936 i que es poden trobar de forma íntegra en el Diario de las Cortes[3].
Faig aquesta referència perquè, el discurs de Santiago Abascal, el líder de VOX, amb
visos apocalíptics sobre de la situació de la Pàtria, em varen recordar els
discursos, que Viñas comenta, d’aquell polític autodefinit com a feixista[4]. És ben
cert que de cap de les maneres és poden comparar les èpoques. Però també és
cert que tota la dreta, allò que s’ha vingut en anomenar el trifachito, no ha deixat d'aventurar (com ja mantenia Calvo
Sotelo, acompanyat dels corifeus del que aleshores s’anomenaven Bloque
Nacional i Renovación española)
que la victòria del PSOE (les esquerres) i la formació del Govern
corresponent seria un desastre nacional. Segons la dreta actual, com havia
opinat Calvo Sotelo en el seu moment, tot serà molt més greu amb un Govern de
coalició d’esquerres (ara seria de PSOE – Unidas Podemos) amb comunistes i seria el pitjor desastre
que pot succeir a l’Estat espanyol...
N’he fet referència per a fer notar que, en qualsevol cas,
en el discurs d’Abascal m’ha semblat notar, a pesar de les distàncies en el
temps i circumstàncies entre un i l’altra, clara similitud amb la ideologia de Calvo Sotelo, que hi ha , diguem-ne, la voluntat de crear un cert clima
de determinada mala maró, idea a la
que ràpidament s’hi afegirien els altres dos socis de VOX, de forma que semblin
perillar, amb les possibles i hipotètiques reformes socials que molts esperen d’un
govern d’esquerres, els interessos
generals de l’Estat. El que passa és que, casualment, aquests interessos generals dels que parlen no son tals de l’Estat, però si que, casualment, son sempre
els interessos oligàrquics. I no oblidem que VOX, C’s i PP estan on estan, i hi han estat
posats, precisament per a defensar-los, com Calvo Sotelo en el seu moment. Per
tant, tot és vell i ve de lluny...
J. Vinyeta
24 de Juliol de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada