617.- Por.-
Em
sembla que tot plegat, que és molt, no és més
que una espècie de por atàvica de l’Estat espanyol a la Democràcia
entesa com a tal, com a sistema representatiu, respectuós amb les
decisions de qui mana, que és ni més ni
menys que la ciutadania, amb respecta a les voluntats populars expressades en les urnes i amb un clar i inviolable
respecta per les minories i les seves voluntats també lliurament expressades. És norma democràtica que si la Llei general
no permet aquestes expressions, les que siguin, la Llei es modifiqui de forma
que aquella minoria pugui arribar a obtenir allò que, per concepte democràtic, hi
aspira. I així hauria de ser, com així ho expressà, derivat del consens
universal, el Col·legi d’advocats de
Barcelona pel 2013[1]
i un amplíssim sector de juristes que entenen en el mateix sentit.
Però l’Estat ha deixat que li sortís un furóncol
pensant que amb cataplasmes se’l faria passar . I no ha estat així. És un furóncol que li està amargant la vida i que
masoquista com és, s’estima més patir que curar-lo. Creu que amb cataplasmes dures, com és el cas
de la justícia que hi aplica, resoldrà el problema. I que, actuant
internacionalment, també. Quan un furóncol creix i comença a supurar, la millor
i potser única manera de curar-lo és obrir-lo quirúrgicament i deixar que tota
a aquella merda que hi ha dintre, vagi drenant. Mentre no es faci, la infecció
pot implicar el sistema circulatori sanguini
i complicar-ho tot amb una septicèmia mortal. I em sembla que va per
aquest camí. Com que comença veure la gravetat del que li està passant, actua
encara amb més nervis dels que ja l’hi son habituals i hi embolica amb les
seves decisions a tercers que no tenen per què combregar en comú
.
Estem
en un punt políticament molt complicat, és cert. El pal que el TEDH[2]
ens ha fotut ha estat sonor però amb la mínima avantatja de que les
conseqüències d’aquells fets, d’altra banda ultravalorats des de l’Estat
espanyol, han quedat endarrere i estem,
com diuen ara, en una pantalla molt
posterior. Perquè el que realment està passant ara és que es menysprea de la forma més absoluta uns milions de vots
(si sumem eleccions generals, europees i municipals) emesos amb perfecta legalitat i amb tot el seu poder
– valor electoral, impedint que els electes puguin treballar per allò al que
varen ser triats i vulnerant, de la forma més matussera possible, els drets
elementals dels electors.
Al
mateix temps surt un informe del grup de treball de l’ONU, sobre les detencions arbitràries[3],
que demana l’alliberament immediat de Cuixart, Sánchez i Forn, que no és vinculant
per sí mateix, però que sí ho és com a conseqüència dels tractats al respecta
que té firmats l’Estat espanyol. El Govern central addueix que l’Estat té
separació de poders. Però oblida que l’advocacia de l’Estat i la fiscalia general
estan a les seves ordres. P. Sánchez hi
fot puntades i intenta inhabilitar algun del membres del grup de treball, però
vol ignorar que ha tingut ocasió de presentar les al·legacions corresponents i
que, quan aquest mateix grup i aquestes
mateixes persones varen demanar l’alliberament dels presos polítics veneçolans, l’Estat espanyol s’hi va afegir pressionant activament al govern
de Maduro. Ara, aquells mateixos, que demanen l’alliberament dels presos
catalans, son, segons el Govern Sánchez, poc més que xerraires de fira...
La
traca final ens ha vingut donada per la prohibició d’entrar al Parlament Europeu de Puigdemont i Comín
per demanar l’acta provisional com a
diputats electes. Ha estat un fet inèdit que ha obligat a l’Estat espanyol a
fer el mateix amb tots aquells electes de l’Estat que ja havien demanat aquesta
provisionalitat. El furóncol es va fent gros i han d’anar-lo dissimulant perquè
ja és un bony molt apreciable, i arreu,
encara que no es digui, en la salut de l’Estat.
Ahir,
al FAQS, varen fer un mini reportatge al costat del que encara es conserva del
antic mur de Berlin. També allà el furóncol s’havia anat fent molt gros, tant
que davant d’una septicèmia ja flagrant, el portaveu de Honnecker, que després
de la visita de Gorvachov havia quedat tocat i sabia que hauria d’obrir la
porta en més o menys immediatesa, el portaveu, en plena conferència de premsa,
a la pregunta de que quan s’obrirà la porta, s’equivoca i respont que “...imediatament...” i els guardes
fronterers, davant la resposta, obren les fronteres: el mur, per un error, ha
caigut. El alemanys orientals poden ja ser lliures...
Nosaltres
hem d’estar a punt, com ho estaven els alemanys orientals, perquè la possibilitat
d’errors, amb un furóncol a punt de rebentar i per la pròpia por i nervis que
aquesta qüestió genera, pot ser-hi en
qualsevol moment complicat com el en que hi estem ara. Seguint camí, però
sempre a l’aguait per, en cap cas, no
perdre ocasions...
El Parlament Europeu haurà de decidir, el govern
central està hores d’ara en provisionalitat, els pressupostos estan prorrogats,
tot està en interinitat, el Judici s’acaba i quedarà vist per sentència, i
l’Etat espanyol té por... i nervis.
J. Vinyeta
2 de Juny de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada