620.- Vist per a sentència.-
“...Ho tornarem a fer...” Així s’ha acomiadat J.
Cuixart del tribunal durant el seu torn d’última paraula, un
acomiadament que entenc que recordarem per la dignitat amb que ha estat
expressat. Crec que és el millor epitafi
a una causa judicial precisament imposada per castigar exemplarment allò
que vàrem fer..., substitutòria d’una acció política de la que, aquells a qui
els hi tocava actuar des de l’Estat
espanyol, es varen inhibir deixant que els jutges hi posessin remei, i deixant
clar també que la política mai havia d’haver desertat del que li resultava
incòmode. Perquè la realitat ensenya
que tot plegat ha estat un nyap de grans dimensions que les defenses han anat corregint durant aquests quatre mesos de judici, que
ningú sap amb quin resultat, però si amb el temor, expressat per tothom, de que
la sentència no vingui a deixar sense efecte drets basics discutits en aquest
judici, com son els de reunió, manifestació i expressió, d’entre d’altres, que
en poden resultar sacrificats o retallats, retornant la societat a
èpoques fosques de tristíssims records. En una sala, pel que ja diuen, fosca, només hi ha brillat amb llum pròpia la dels advocats del encausats que, a més, han
anat posant sobre de la taula el
menyspreu amb que el tribunal ha anat
lesionant drets de la
defensa. El judici ha quedat vist per a sentència
i tot el que ara poguéssim afegir sobre del seu contingut, no seran més que
especulacions, especialment entrant en
la confusió que en massa freqüència presenten el desig i la realitat.
Gosaria dir que la
societat civil sobiranista, independentment del que he comentat, té clar
l’intent d’anorreament de l’empenta secessionista amb que s’ha bellugat aquets
últims anys. Però sap també que aquest intent de decapitació, que ha
engarjolat i portat a l’exili al Govern sencer i amb desenes de d’encausats de càrrecs públics o de suposats col·laboradors, no ha aconseguit aquell efecte que perseguia: els resultats electorals en son
una petita – gran mostra. Suposo que és per això que el president Torra ens ve a dir que ja arribat
el moment de bellugar-se... i tornar-ho a fer... i no tinc dubtes de
que la societat civil hi està a punt.
Esperar la sentència
no ha de voler dir, en cap cas ni de cap
manera, aturar el Procés. El clam per la
llibertat i retorn de tots ells, ha de
ser permanent, certament. Però no és menys cert que el País se sent viu. I la
demostració més fefaent d’aquesta vivesa estarà en les mobilitzacions a les que estarem cridats i a les que hi estem
disposats a participar, deixant clar que allò que aquells inconscients i
ineptes perseguien i varen forçar, no ha fet res més que augmentar, greixar i
afinar la maquinaria sobiranista. Que es
noti...!
J. Vinyeta
12 – 13 de Juny de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada