619.- El Poder és el que compta.-
Pel què sembla, Colau ha decidit una suposada coalició d’esquerres, amb Valls a
l’ombra perquè no li sigui tan vergonyós l’accés a l’alcaldia de Barcelona.
Pretenen, tant ella com Valls, fer-nos creure que el recolzament del de C’s,
serà gratis i sense condicions. Ens prenen per estúpids... Si a questa coalició
arriba a bon fi, Collboni es convertiria en el número dos del consistori sota
l’ombra de Iceta, que consumarà la venjança personal que el va corroint i rendint així pleitesia a P. Sánchez, de qui espera un
premi possiblement en forma de ministeri... Si els morats guanyen finalment Barcelona
(l’últim i únic feu...) amb l’ajuda del PSoeC, potser serà a canvi de la participació del morats en la investidura de
P. Sánchez. De fer-se realitat
tot plegat, Maragall quedarà reclòs en l’oposició havent estat la candidatura
més votada. Fer notar que, mentre les
discussions és centren en l’obtenció de l’Alcaldia, res es va
discutint o proposant del que convé a la
Ciutat i a la ciutadania. Queda evident què interessa i què està en segon (o tercer)
pla...
Personalment m’és
relativament indiferent. En el procés electoral no vaig votar a cap grup – partit
amb aspiracions més o menys reals a l’Alcaldia perquè, a mida que vaig sumant anys, em sembla ser dia a dia
més conscient de la manca de fiabilitat dels discursos de determinats polítics
(utilitzo el neutre sense la més mínima vergonya, i el continuaré utilitzant
amb el convenciment de la representació que el neutre gramàtic ens genera sobre
de tots els sexes, sense exclusions i en to d’absoluta igualtat...) que ens
deixen clar que, no tan a la llarga, el que els hi interessa és, en exclusiva,
el poder personal i, per afegitó obligat, el repartiment de prebendes,
vicaries, càrrecs..., primer als directament fidels i propers a la persona, i
després els que imposa, per les raons econòmiques que comporten, el partit o
grup polític al que pertany. Després,
després del repartiment, després de l’arribada al poder, es plantejarà el govern de la Ciutat.
Uns i altres ens venen dient allò del contracta d’esquerres per governar la Ciutat..., Governar suposa decidir i executar. És aleshores
quan la ciutadania que se les va
creure, reclamarà el compliment de promeses
electorals, aplaudides des de la ciutadania però negades,
massa sovint, des dels poders econòmics que hi posaran tants pals a les rodes
com sigui possible: sempre ha estat
així... perquè el desig i la realitat
son dues coses que no es poden confondre i representen l’antagonisme permanent
entre els discursos preelectorals i les accions de Govern posteriors.
Barcelona és una
urbs de dimensions considerables, amb problemes també considerables que no es
poden tractar amb el bonisme habitual,
tant propi d’unes esquerres que no son tals si no res més que sigles massa
properes a les elits econòmiques que
campen amb impunitat, perquè després
vinguin les excuses i, com sempre, vulguin fer-nos passar bou per bèstia grossa...
Ens queda
esperar... I també haurem de
desesperar-nos?
J. Vinyeta
8 de Juny de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada