616.- Dels resultats electorals

616.-  Dels resultats electorals.-

ERC ha guanyat les municipals a Catalunya en vots i escons. És la primera victòria municipal  complerta dels republicans. JxCat  guanya en número d’alcaldies, però  cau a Barcelona, i Puigdemont s’emporta les europees a Catalunya amb gairebé un milió de vots (superant  en més de dos-cents mil els obtinguts per Borrell també a Catalunya), milió de vots    als que  ha d’afegir-s’hi els  a prop de quaranta-mil  més rebuts de la resta de l’Estat  espanyol. El PSOE guanya majoritàriament a la resta de l’Estat en tots els àmbits,  però perd Madrid  capital i la Comunitat autònoma. PP, VOX i C’s es preparen per col·ligar-se on convingui, però Rivera mira  el PSOE i no precisament de reüll... Podemos  perd   vots i, especialment, a hores d’ara, Madrid i Barcelona, i  Iglésias diu, com sempre, des de les èpoques del 15M que varen aconseguir 6  diputats a Europa si no erro, que han de fer autocrítica...

A Catalunya  els resultats electorals han estat ajustats pràcticament arreu.  Valgui l’exemple a la capital de Catalunya  en que, hores d’ara, no hi ha res garantit perquè Maragall sigui  el nou alcalde de Barcelona. Els propers dies en sortirem de dubtes, i ja sabem que  les possibilitats de obtenir alcaldies i regidories i, en conseqüència, poder (amb les compensacions econòmiques i de influències  afegides), pot obligar  determinades coalicions o pactes de govern a priori insospitats, estranys o inclús contra natura. Tot és possible. Inclús que les coalicions puguin fer-se pensant que el que s’ha votat ha estat  el desig de la ciutadania de ser realment escoltada, tot i que  aquesta honradesa política potser seria massa estranya  i oposada a interessos partidistes.  Però seria maco, oi?

En el cas de Barcelona, Iceta ja ens diu  estar disposat a evitar un alcalde independentista a la Capital. No sorprèn. Sap que si no agrada,  P. Sánchez no el farà ministre. I si no entra en el Govern de Madrid també sap que la seva carrera política va arribant a la via  morta. La pregunta que Iceta ha de respondre és si pactarà amb Valls (C’s)  per evitar que Maragall sigui alcalde, revivint aquelles fotos històriques i inoblidables  de les manifestacions a Barcelona... Iceta no vol veure, perquè  potser li fa vergonya, i el que així actua és sempre el pitjor cec, en quines ciutats ha  obtingut  el PSC  majoria absoluta  i en quantes d’aquestes els  alcaldes guanyadors  ja varen firmar  en el seu moment, el manifest en contra de l’actuació de Iceta en el tema del 155: sostenella y no enmendalla  sol ser un error perquè, a més, aquí ja no acceptem allò de l’obediència deguda. A Barcelona, les CUP entenc que han pagat aquella indefinició permanent disfressada de sobiranisme visceral. Lamentar que Graupera no hagi pogut entrar al consistori barceloní perquè entenc que hagués donat una certa vivesa a la política municipal.

Personalment em sembla important assenyalar que  C’s continua sense cap alcaldia a Catalunya (ni a Tabarnia...); que VOX ha obtingut només tres regidors  (Salt) i perd el 50% dels vots obtinguts en les generals, i que el PP es desploma també i només guanya les municipals a Badalona i Castelldefels.  

Possiblement l’única cosa que realment queda clara és que  la suma  d’ERC i JxCat  a les europees s’enfila fins al 49,75% dels vots, el que vol dir que el sobiranisme, si és que ERC retorna als seus orígens,  pot portar a Europa un missatge clar i potent, en contra  de tots els entrebancs que des de Madrid han anat posant perquè no fos  així. Perquè ara, un cop  electes, difícilment l’Estat espanyol, podrà aturar la maquinària europea, donat que les arbitrarietats, si s’hi presenten, porten directament al Tribunal de Justícia Europeu, a Luxemburg.

Ara em sembla que toca preparar la resposta  catalana a la sentència  del TS sobre el sobiranisme que crec que portarà inevitablement a eleccions amb caire clarament republicà.  El dubte que molts anem tenint, a pesar de la victòria en les municipals, està en saber en quin sentit nedarà ERC.

Per tot plegat, és evident que hem d’estar a punt i a l’expectativa perquè no sabem quina porta es pot obrir, i de cop.

J. Vinyeta.-

28 de Maig  de 2019 


P.S.:  Acabades aquestes ratlles, les CUP denuncien un error del Ministeri del Interior que li suposava 55.000 vots menys. Ignoro les conseqüències, però ara ja podem dir que la via independentista catalana, ja suma més del 50%...