621.-
Colau, alcaldessa de BCN.-
No és que vulgui
auto citar-me, però dies endarrere expressava el meu convenciment de que Colau
seria novament alcaldessa de Barcelona, amb Collboni de segon i amb els vots de
Valls, pretenent, en un clar oxímoron, ser un bloc progressista. I així ha estat i per definir-ho, tal com ho vaig fer, no va ser necessària cap
bola de vidre o alguna vivència sobrenatural: el poder és l’eina màgica
que transforma la carabassa en carrossa
i als ratolins en cavalls. Després,
quan arriba la mitja nit i la vareta màgica s’ha convertit en la Vara de l’alcaldia, ressonen aquelles paraules que cauen amb tot
el seu pes sobre de la consciència de la Senyora Colau: “... Vostè és alcaldessa – deia Valls –gràcies als nostres vots...” La màgia es trenca i la Sra. Colau sap oficialment que té un deute. Com
César, ha creuat el Rubicó i no hi ha retorn. Ara els barcelonins haurem de
suportar les cretinades d’unes elits que, amb l’excusa d’una suposada modernització
s’enriquiran a costa dels de sempre. Perquè em sembla il·lusori pensar o creure
que Valls no anirà mostrant
permanentment la seva pell política i la submissió als interessos dels que
l’han recolzat i mantingut durant el període electoral, siguin o no proclius
als de C’s. Al contrari: Valls farà tentinejar en tot moment la clau que li
garanteix l’èxit en cada decisió municipal. Colau ja sap que res, absolutament
res, és gratis.
No pretenc defensar
altres opcions que han actuat de manera similar, com així ha estat, amb pactes diem-ne contra natura apreciables en el mapa
municipal resultant. Però això està i estarà després de cada cita electoral
municipal tant en quan no hi hagi elecció directa de l’alcalde, per una banda,
i del consistori per una altra. Perquè mentre això no sigui així els nostres
vots no serveixen per a res més que per engreixar aquelles candidatures que, no
havent estat les més votades, a la fi acaben guanyant les places municipals. I
que un cop guanyades, posen els ulls en
les Diputacions com a premi final. Tot
plegat em sembla el preludi a una abstenció important en les properes conteses
electorals municipals i extensible perillosament, donat el tractament judicial
als electes, en els altres processos
electorals.
De totes maneres,
potser serà hora de que, després del fracàs, ERC en general i Maragall en
particular, vagin rumiant allò de que la unitat no dona més vots: només cal
veure els vots perduts que han anat a parar a coalicions – grups indepes i que,
no en tinc cap dubte, haguessin caigut a la candidatura única a la que ERC, per
exclusiva conveniència partidista, s'hi està negant sistemàticament. Dels
fracassos se n'ha d’aprendre... per a no reincidir en l’error. Veurem.
J. Vinyeta
16 de Juny de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada