471.- Jesus:
Rise to power
És el títol d’un
documental en tres capítols sobre els orígens i ascensió del cristianisme
signat per National Geographic. És fàcil
de trobar a les xarxes, així com documentació per poder corroborar
mínimament el seu contingut del que en deixo dos exemples[1]
[2] .
En el segon dels capítols,
titulat Martyrs, parla i defineix una
qüestió fonamental en la societat romana i imperial: la Relígio romana. Religio, a Roma en particular i a
l’Imperi en general, és un concepte prou ampli, que tolera totes les idees religioses però que
conforma una forma de ser i que comporta
complir amb el que es pot definir com uniformitat cultural romana, tant amb el
que es fa com en el que es creu. Religio és,
en essència, una forma de ser, la forma de ser dels romans.
A l’Imperi romà i per
aquest Religio, els déus son
omnipresents: per ells es fa i desfà tot,
a l’extrem de concretar l’anomenada Pax
Deorum que defineix ritus i formes per a acontentar els déus. Per
tot plegat i en conseqüència, es fan necessaris els sacrificis per la seva
complaença i aconseguir, través d’ells i per
ells, els desitjos i necessitats en tots els ordres. Aquest sacrificis estan
en contra de les creences dels cristians que, oposats a aquest ordre institucional,
entren en conseqüència en contradicció amb l’ordre social romà, actitud que
està en el que podríem dir l’origen de
les persecucions. Aquesta necessitat de sacrificis és vital dins de l’ordre
imperial, a l’extrem de que l’Emperador Deci comença a auditar l’actitud
religiosa i instaura l’anomenat libellus
que no és més que un certificat de que el ciutadà libellat ha realitzat un
sacrifici: és un certificat de bon romà, de que participa en l’Imperi i en aquell ordre social institucional, en la
Religio romana. Tot plegat deixa clara una qüestió: es pot ser
cristià però també s’ha de ser romà, i és indestriable. Els romans observen en els
cristians una actuació i unes diferències que l’Imperi i els romans no entenen
ni poden assimilar, i aquest no entendre-ho fa que se’ls consideren enemics interns d’un imperi que
necessita, sobre de totes les coses que els déus els hi siguin propicis.
L’arribada de Dioclecià al poder obra la caixa dels trons i enceta la més dura
de les persecucions a cristians, tant que, arrel d’ella els sacrificats son ja
coneguts com a martyrs: en conseqüència,
l’Església està en marxa.
M’he permès aquesta
referència històrica perquè, mentre anava veient el documental, anava imaginant
paral·lelismes Espanya – Catalunya. No
crec que sigui massa difícil trobar-los: podem ser catalans, però hem de ser
espanyols; les nostres diferències creen inquietuds a les restes de l’Estat; se’ns
exigeix la total col·laboració amb “l’imperi”; som, políticament al menys,
perseguits; se’ns considera “enemics interns”; s’imposa una uniformitat
cultural y didàctica; se’ns “confisquen” els impostos com es confiscaven bens i
propietats d’aquells cristians; un Dioclecià espanyol està portant a terme un
creuada judicial sense precedents, però que crea “màrtirs” davant de la
societat catalana, etc...etc...
Mil vuit-cents anys després
s’esta revivint a Espanya una Religio que,
encara que sembli estrany, manté gairebé intactes aquelles idees amb les que
combregaven els ciutadans romans. O, perquè és el mateix, Espanya manté
gairebé intactes aquelles formes de l’època imperial castellana retornades
clarament amb la dictadura (només cal recordar aquella proposta falangista “Por el imperio hacia Dios”,
que per sí mateixa ja és una Relígio) i que anem veient com es van aplicant
avui dia i, per si fora poc, conservant.
Resulta evident que no hi
ha tantes diferències de tracte entre els cristians primitius i, salvant les
distàncies, el que es dona als catalans no libellats
avui dia. Potser la diferència més important és que no hi ha espectacles
sagnants com els que hi va haver-hi amb
els cristians com a protagonistes als circs romans, i que la pena de mort està
abolida. Però si que s’intenta, per part de la Religio imperial espanyola que hi hagi martyrs polítics, el que no deixa de ser un error, com ja va ser-ho
fa divuit segles perquè, amb martyrs, és
ben segur que Catalunya accelerarà la seva marxa.
Em sembla que de moment no
cal afegir-hi res més.
J. Vinyeta
28 de Juliol de 2017
[2] La religión romana: caracteristicas http://historicodigital.com/la-religion-romana-caracteristicas.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada