472.- Comentaris
(Vagues, Arran, aigües del Ter)
Vagues.-
No puc més que ratificar-me en el contingut de les meves manifestacions del dia 26 del passat mes de Juliol en que parlava
de les vagues. Però, tot i pensant que
no hauria de ser així, no hi ha manera
de que els drets dels ciutadans no vaguistes
siguin respectats. El tema del metro, dels taxis o, el més calent a
l’aeroport del Prat, és (son) insuportables. En el cas del aeroport, el xoc
directa amb els drets dels ciutadans no
vaguistes i la inacció de qui hauria actuar favor dels seus usuaris, Aena, deixa palès que és mentida allò que diu el PP
de que és l’únic que es preocupa de l’interès dels ciutadans de Catalunya. Si
aquesta és la seva cura, que es fa activa en el moment en que en altres aeroports Aena ja ha solucionat problemes similars,
queda clar que si hi intervé ara és només per la flagrant evidència amb la que
ha quedat davant d’Europa la seva negligent “absència” de les possibles
solucions del problema de l’aeroport català, del que es nega, a més a més, a
cedir-ne les competències.
Però,
com que aspirem a ser un Estat amb totes
les seves conseqüències, generalitats i
particularitats inherents, no estaria de
més que la Generalitat en general i el Conseller Rull, en particular, ens
diguessin quina és i la que ha estat la
seva actuació en el tema de l’aeroport.
I quins plantejaments té previstos, el futur Estat a crear, en cas de
trobar-se en situacions similars a les viscudes per Catalunya en general i Barcelona
en particular en els últims mesos, situacions que han desesperat als ciutadans. Crec que
molts volem saber com es respectaran els
drets
dels no vaguistes en el nostre futur
Estat, drets, fins avui, trepitjats de
forma immisericorde.
Arran ha
donat la nota. No seré jo qui defensi un
model turístic que, propiciat per les deficiències polítiques i actuacions
militars o paramilitars en anteriors destinacions turístiques de la mediterrània, ens ha “propiciat” una
bombolla a Catalunya i, especialment a Barcelona que, quan rebenti (i en un
moment o altra ho farà), si no s’hi ha posat remei abans, pot deixar al sector en
calçotets. I, el que és pitjor, donat el
descontrol que la Generalitat i
la Sra. Colau mantenen sobre
d’aquest problema, la “petada” ens pot deixar barriades de Barcelona
tremendament afectades, per a no dir-ne desolades.
Però
aquesta suposada futura realitat no autoritza al jovent d’Arran, al que sembla
que si hi ha afegit un altra grup (Avant), tots dos integrats en les CUP, a
actuar tal com ho estan fent. Catalunya està immersa en un procés duríssim d’auto
definició en el que si hi ha quelcom que el distingeixi és, precisament, el seu
pacifisme i el rebuig a la violència de tot tipus. Per tant, em semblaria
adequat que aquest jovent continués amb aquesta norma i dediqués el seus
esforços ara a finalitzar aquest procés
amb èxit. Entenc que a la resolució del
bum turístic no li ve de dos mesos
d’espera. En canvi el deteriorament de
la imatge de País que aquests brètols creen a Europa potser greu, molt greu en
un futur no massa llunyà pels interessos sobiranistes. D’altra banda, em sembla
tremendament imprudent donar munició a l’enemic ja poderós i ben armat que
tenim davant. Primer ha de fer-se el que toca. Després, el que això que “toca”
comporti i sempre sense violència. No
invertir l’ordre natural de les coses.
Aigües del Ter.-
L’Àrea Metropolitana de Barcelona s’emporta entre el 50 i el 70% (segons diferents fons) del cabal de riu Ter per l’aigua de boca
dels tres milions i mig (Idescat, 2014) dels seus habitants. Segons l’acord
adoptat i signat fa pocs dies, L’Àrea reduirà
en un 30% la demanda del riu a fi
de que el Ter recuperi el cabal considerat com ecològicament necessari. Res a
dir, perquè haig d’entendre que el subministrament d’aigua a l’àrea més
densament poblada de Catalunya estarà suficientment compensat amb altres aportacions (Llobregat,
dessalinitzadores...), tot i que segur més cares.
Catalunya
és un País de sequeres freqüents empitjorades per l’absència de bons rius amb
bons cabals. Per tal causa, el poc que tenim està sempre en lluita amb
l’augment de la demanda constant d’aigua. És per això mateix que em sorprèn
l’increment d’hectàrees dedicades a regadiu. I, en el cas del Ter, no deixa de
sorprendre’m la recuperació dels arrossars que, com en el cas dels regadius,
funcionen per inundació, sistema que tots sabem que és el pitjor dels sistemes
per regar, el que malmena més aigua (situació no comparable amb els arrossars
del Delta per raons sobradament evidents)
L’aigua
és un bé escàs i l’agricultura el seu màxim consumidor, segons dades ja posades
sobre la taula en el Dia Mundial de l’Aigua de 2012[1].
Per tant, ¿no seria molt més pràctic invertir esforços en millorar els sistemes
de regadiu que forçar la reducció del
consum humà que, segons dades, no representa més que el 8% del consum total
(gravat amb els costos de canalització, potabilització i depuració)? No sento
veus obertes en aquest sentit.
J. Vinyeta
4
d’Agost de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada