463.-
Reflexions personals.-
Tot i la tranquil·litat
que fins ara ha quedat patent en les actuacions del sector indepe, hi ha inquietuds, com diuen a l’Empordà, de per tot. I em dona més la sensació de que tot i la
consciència clara, qüestió que
m’agradaria fos de caràcter general, de les dificultats que ens aniran
arribant, on hi ha seriosos problemes és precisament en l’Estat espanyol. A
banda del ADN castellà que ja sabem con l’han anat imposant a través de la
història, o potser per aquesta causa, se’m acut pensar que des de la meseta no hi ha hagut capacitat
d’entendre quin és realment el problema que Espanya té amb Catalunya. Plantegen
la tan manifestada Unitat Nacional com un concepte que recull totes les suposades
essències d’aquell ADN del que parlava, amb l’agreujant de que si Catalunya
desapareix d’aquesta suposada essència, se’ls hi esfondra tot; és com aquell
creient al que li dius, en un moment dialectal concret, que intenti esborra la imatge de Déu del seu
esquema mental: respon que és impossible, perquè tot quedaria en res. A Espanya (i em sembla que també en el
cas del creient), tot plegat porta afegit que tot allò que s’enfonsaria no saben ni sabrien com reconstruir-ho, perquè, al menys fins
avui, no hi ha hagut cap manifestació sobre del problema amb la que hi vingués
afegit un proposta o projecte que hi aportés una hipotètica solució que evités
l’esfondrament. No l’han analitzat, el problema, perquè el pànic soterrat, mai
tan ben dit, al terratrèmol que planteja la hipotètica resposta, tenalla de por
qualsevol moviment al respecta. La por els impossibilita l’anàlisi i sense anàlisis
seriós, no hi ha solució per a cap problema.
Tant és així que la
Fundació Adenauer ha fet públic un informe dijous passat en que posa l’accent
en Catalunya intentant si més no assenyalar algun camí. He trobat el text original
de l’informe[1],
però donat el meu desconeixement de l’idioma alemany, només puc
tenir les referències de Premsa. Però La Vanguardia[2],
gens abrandada en defensar tesis sobiranistes, en publica el fragment següent
del document: “Rajoy ha insistido en
varias ocasiones en los últimos años, sobre todo ante la presidencia del
Consejo de la UE y la canciller alemana, que en Catalunya no habría ningún
plebiscito y sin embargo, una consulta sobre la independencia de Catalunya se
llevó a cabo el 9 noviembre del 2014. Incluso ahora, no está claro cómo se va a
impedir un nuevo plebiscito y, en particular, qué proyecto político ofrece el
PP al respecto. Y concluye: Que el separatismo no puede combatirse
únicamente con acciones judiciales y con la policía es evidente, por lo menos
fuera del PP”. Es pot dir més alt,
però no més clar, però també de forma
inútil perquè no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar...
Com que la cosa està com està,
no hi manquen els oportunistes aquells que defensaven allò que en deien la Tercera Via que, com que ha quedat clar que és inviable, ben
acompanyats per Duran Lleida, prenen partit i ens informen, en el comunicat que
han fet públic avui amb el nom de Per
Catalunya i la Democràcia[3],
de les “il·legalitats” en que cau “la
recent convocatòria hipotèticament referendària...” i abundant amb el PSC,
que potser entenien tots els del no, allà i aquí, que seria qui posaria ordre i fre a tot plegat, diu
allò de que “D’altra banda, les lleis que conduirien a una pretesa declaració
d’independència romanen amagades a les forces polítiques de l’arc parlamentari
que representen més de la meitat del poble català. És un artifici que
constitueix una veritable sostracció a l’exercici de la potestat legislativa
pròpia d’una nació civilitzada i d’una democràcia madura”. No és d’estranyar que entre els signants
d’aquesta “parrafada” hi hagi
l’expresident de Sociedat Civil Catalana... i que no hi hagi en cap moment en el document una
mínima referència a la actuació que al respecta
va mantenint el Govern central respecta de Catalunya, el
mateix Govern al que el Sr. Duran ja va advertir[4],
i ja fa temps d’això en seu parlamentària, que si no canviava d’actitud
respecta del problema català, es trobaria amb una DUI a Catalunya. De què s’estranya, dons, el Sr. Duran o és
que ho deia de broma i per quedar bé? Potser serà què avui dia el Sr. Duran volta
pels “mentideros” polítics qui
sap si pidolant no sabem ben bé què, però que podem imaginar, i per això ha de
guanyar algun punt...
Dimarts tindrem
algunes respostes. Siguem pacients...
J. Vinyeta
30 de Juny de 23017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada