470.- De les vagues.-
Barcelona sembla ser la
capital més socialitzada del món. Demà torna ha haver-hi vaga de taxis a la
ciutat i anunci de “marxes lentes” per a col·lapsar-la. Ahir i avui l’aeroport
de Barcelona col·lapsat de nou pels
vigilants de seguretat, dilluns hi havia
l’acostumada vaga de metro que es va mantenint cada dilluns des de fa més de
tres mesos... Vaga dia sí i dia també que
ens deixa als ciutadans
indefensos.
Avui dia és la ciutadania la que és l’autèntica víctima
per l’existència dels drets d’uns i el no respecte dels drets d'altres. Ha
d’acabar-se una situació en la que una minoria que se sent afectada en la seva
i particular situació laboral, per molt dramàtic que se’n derivi el
resultat, pugui alterar la vida
d’aquells que no volen, i que no tenen perquè voler, ser solidaris amb el
problema personal concret. Per evitar aquesta negativa de solidaritat, els
vaguistes imposen una solució fàcil: socialitzen la vaga que no és més que
imposar a la resta de ciutadans (tot i que infinitament més nombrosos) la seva problemática estrictament particular... El resultat no es altra que el ciutadà indefens es troba obligatòriament “solidaritzat” amb
els vaguistes, i el fan actuar de suposat grup de pressió. El pitjor arriba quan aquells que tenen
assegurat el seu lloc de treball es declaren vaga. En aquest cas, aquell
principi que és a la rel de la raó de la vaga, la conservació del lloc de
treball, no existeix. Esperpèntic.
Solucions? No es tracta de
discutir el dret de vaga. Es tracta de que, d’una punyetera vegada, es
respectin, al mateix temps, els drets de la ciutadania no vaguista que, per la
vaga, queda subjecta a la utilització d’uns serveis disminuïts o inclòs nuls,
afectant el seu desenvolupament habitual i diari. Queda clar que els Poders Institucionals
(Executiu, Legislatiu i Judicial) s’abstenen de complicar-se la vida i no prenen
cap decisió a fi de que els drets dels ciutadans en general siguin també i
sistemàticament respectats. No confonguem les dues qüestions plantejades que
son ben diferents, que quedi clar. I aprofito per recordar
als Poders que qui els paga és precisament aquesta ciutadania putejada,
putejada repeteixo per la voluntat impune d’unes minories que ens fan esclaus
de la seva problemàtica personal. És molt estrany el que estic denunciant?
J. Vinyeta
26 de Juliol de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada