467.-
De les “cajitas” i altres “menudalles”.-
El fet de que Colau hagi dit que Barcelona donarà facilitats per a la
realització del referèndum, ha encès determinades
alarmes a Podemos. Colau ens ha demostrat que la seva entrada en
política no es limita a l’arribada a l’Ajuntament de Barcelona. Em sembla clar
que aspira a més. Dit d’una altra manera i políticament parlant, té ambicions polítiques de més alt nivell, la
legitimitat de les quals no seré ja qui posi en dubte, però això no vol dir que
no recordi aquelles èpoques en que era l’anima de la PAH i negava que volés entrar en política.
És per aquesta entrada que ha après a nedar a i a guardar la roba, al més pur
estil “herrerià” : no al referèndum
però sí a la “moguda” ciutadana que
pot representar, tot i que, quan el President doni les dades que ella cregui
necessàries i suficients, i no abans, , decidirà tot el que li queda per decidir respecta del tema. Una
persona que neix políticament amb desobediències permanents, ara les posa en
qüestió. És allò, una vegada més evidenciat, de les diferencies que hi ha entre receptar i
prendre. Colau sap que sigui el que sigui el resultat del referèndum, hi haurà un moment electoral, ja sigui
autonòmic o constituent. I sap també que de la seva actitud i de la dels seus inclosos durant el que queda nfins l'1-O (Doménech no ha d’oblidar
que la seva esmena personal, amb aquella idea de sobirania compartida, va ser
votada a favor per 1169 participants en
l’acte fundacional dels nous comuns, mentre que les tesis indepes ho varen ser
per 960 dels participants, unes diferències mínimes[1]), el resultat electoral potser acceptable o desastrós .
Però tot i aquesta
ambivalència controlada, o precisament per això mateix, des de Madrid, d’altra
banda qüestió habitual en el dia a dia com a conseqüència de la actualitat
catalana, hi ha hagut referències a Colau, la seva actuació i la relació que en
resulta d’aquesta ambivalència davant del referèndum. I així Echenique,
secretari d’organització de Podemos, legitima l’actuació de Colau, però minimitza
la transcendència del referèndum quan parla de “las cajitas” en referir-se a les urnes. Des de Madrid el
menyspreu per allò que olora català sempre ha estat una constant: les “chapas” dels automòbils, el “cepillado” estatutari, el butifarrendum, etc..., i ara les “cajitas”, expressió feta per un suposat
demòcrata ridiculitzant allò del que, des de sempre, ha simbolitzat l’expressió
màxima dels valors democràtics. És evident que la llibertat empara expressions
com les comentades. Però també la
mateixa raó sustenta les crítiques a la seva actitud. És una expressió, en el millor dels casos, desafortunada
al menys pel 80% de la població d’un
País com Catalunya que espera la col·locació precisament d’urnes, per poder votar en un referèndum. Les “cajitas”,
pels Valium que han d’anar prenent...
Ja només ens faltava que
es digués (potser perquè Mayor Oreja ja no sap que dir) que ETA està present en el procés[2].
Sempre ens han dit de tot. Però després que
Ar. Ayllón assenyalés Puigdemont com a Bolivarià i Feixista, ens convertim
en un còctel complert i explosiu de nazis-bolivarians-etarres-feixistes.
I sort que som pacífics i que l’absència de violència és més que evident. El
que no recordo haver sentit encara és la semblança dels indepes amb els Khmer
Rojos de Pol Pot o amb les hordes assassines del Mao de la revolució
cultural. Però tot pot arribar...
Puigdemont vol fer canvis tècnics al Govern i ja s’han encès
alarmes. Em sembla que per evitar marejar la perdiu, ens haurem d’evitar entrar
en polèmiques que no condueixen a res més
que a esverar el galliner. Queden molt pocs dies pel 1-0 i entenc que les
dificultats del Govern per arribar on volem arribar, son molt grans. Per tant
em sembla que no cal que ens afegim a la festa deslegitimadora aportant dubtes
o sarcasmes. Si sabem ser pacients, entenc que el Govern anirà més bé. L’11 de
Setembre podem tenir una “prèvia”, però Ja parlarem el dia 2-O de tot que toqui
parlar i que pot ser molt. Ara, paciència.
13 de Juliol de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada