462.- Comentaris (Urnes, noves pors, els drets del PSC, tuït)
De moment, no hi ha urnes, però això no vol dir que, el
proper dia 1 d’Octubre, no hi hagi “receptacles” mínimament adequats per rebre
les paperetes (o altres elements equivalents, ja posats) similars als
utilitzats a diversos pisos europeus, i sense els escarafalls o riotes dels mal
intencionats que hi va haver-hi amb les de cartró del 9 N. No penso que aquest sigui
el problema més greu a solucionar.
Tempus
Fugit i en aquest córrer ningú vol entrebancar-se i tothom
espera el moviment del contrari per respondre-hi. Així les coses, entenc que el
primer que hem de fer és esperar al dia
4 i atendre al President quan expressi les passes a fer de cara la data del
Referèndum. Seguint allò del “moviments” suposo que haurem d’entendre que
tampoc se’ns expliqui tot. Penso que hem s de saber-ho entendre.
Han començat a sembrar por entre els funcionaris.
Sembla que sis membres d’aquest col·lectiu han passat per la caserna de la Guardia Civil
i han estat interrogats, especialment pel que fa referència a la campanya pro
inscripcions dels residents a l’estranger. És un col·lectiu sensible, però
també entenc que difícilment sancionable. La fiscalia diu que no hi té res a
veure i que les ordres venen directament del jutge que porta el cas Vidal. És un avís que em temo farà mal, però també queda
clar que el Govern central també té por.
No tot el que pensi fer ho podrà fer i, en qualsevol cas, si arriba a
aturar el referèndum, té clar que el problema subsistirà i amb més virulència.
El PSC
es queixava al Parlament de que Puigdemont no respectava els drets de la
oposició en no donar-li tota la informació respecta de la organització del
suposat referèndum. EL PSC, que com li ha dit el President no respecta ni els
drets dels seus que s’allunyen del pensament únic, no està en massa bones condicions
pe exigir res en aquest aspecte. Tots aquests partits, tant els clarament
unionistes com els que encara neden entre dues aigües, saben que tenen una part
dels seus que volen votar i que, arribat el moment, amés votaran si. Per tant,
i potser per això mateix, tots els esforços
els apliquen a evitar el que els hi pot sortir malament, i des de casa
seva. Perquè si hi ha una qüestió important en tot plegat, i que marcarà molt
el valor en sí mateix del resultat, en el sentit que sigui, està precisament en
el gruix de la participació. Perquè hi ha una cosa clara: els partits i
associacions no poden mantenir a la gent lligada a casa ni controlar si hi participaran
o no i, molt menys i de cap de les maneres, controlar el seu vot. Per això
bramen...
L’ex ministre Sevilla ens
ha delectat amb un tuït extraordinari. Diu així:
“Pactemos:
nosotros aceptamos que ellos son naciones culturales solo si ellos aceptan
seguir en España, la única nación con Estado. ¿Vale?”
Penso que en el fons
representa totes les possibilitats a les que es pot arribar amb aquesta suposada
reforma constitucional que sembla han acordat C’s i PSOE de cara l’any proper. De totes maneres deixa clar en el tuït que existeixen dues comunitats i que estan enfrontades: nosotros y ellos.
És a dir: existim....!
J. Vinyeta
28 de Juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada