461.-
Comentaris (Guerra, PSC, Comuns, 4 de
Juliol, Premsa estrangera)
Alfonso Guerra
ha manifestat públicament que no entén perquè el Govern Central encara no ha
aplicat a Catalunya el famós article 155 de la Constitució. Tinc la sensació de
que les “passades” de ribot davant de
tot el que no sigui Mahler i la xocolata, els seus aliments espiritual i
corporal segons manifestava, son una constant en la vida d’aquest senyor. L’imagino com Robespierre,
però amagadet i, com el revolucionari francès,
participant activament (juntament amb els seus incondicionals) en la
defenestració de Sánchez, tant com Robespierre va partic¡par en la maquinada l’execució de D’Antón. Potser que ara Guerra estigui emprenyat perquè Susana, la nineta del PSOE de
Guerra i companyia, ha hagut de marxar
amb la cua entre cames, però els seus
exabruptes no son d’ara... Em sembla que el Sr. Guerra hauria de recordar que
Robespierre va acabar també a la guillotina, quan va anar posant tothom sota sospita i a l’ombra del
terror davant d’aquell Comité de Salvació famós. Guerra sempre assenyala amb el dit, es clar...
El PSC ja ha badat boca
oposant-se oficialment al referèndum. A Lleida, C’s a convidat a bodes a Ros i s’han dat el Si. Però com que això de la
definició pot tenir seriosos costos
electorals per alguna banda, Nuria
Parlón, que segueix el mateix criteri que Ros i Iceta, ens ve a dir, per
compensar, que en cas de que Madrid apliqui el famós 155, demanarà l’empara
internacional perquè aleshores l’Estat aplicaria l’article famós per una
qüestió merament política. Des de Madrid
ja li han plogut a Parlón les crítiques pel que entenen com a “desafecció” a la causa nacional. Però Parlón
també diu que si no hi ha acord entre parts, el seu Ajuntament no participarà
en cap cas en el referèndum... De totes maneres em sembla que la resposta top al tema del referèndum és la del Sr.
Balmón, alcalde de Cornellà i “psoepscista” de pro, quan respon que no sap de
que li parlen quan Terribas li pregunta
pel Referèndum[1]...
I els Comúns? Esperant Godot.
Però amb el convenciment intern de que, per una qüestió o per una altra, Godot,
aquesta vegada, arribarà, mal sigui amb un garrot electoral a les mans...
El 4 de Juliol
és una festa sonada als EEUU. No sé si
Puigdemont ha triat, de forma sibil·lina, el dia de la festa de la
Independència americana per donar les dades sobre de la organització del
Referèndum que pot conduir-nos també a
la nostra independència. Necessitem saber, però aquest voler saber ha de ser
responsable perquè si nosaltres sabem, Madrid també, i actuarà. Voler saber
evidentment que és necessari. Però, un cop sabut i acceptada la veritat que
aquest saber amagava, ja no hi ha subterfugis i no ens queda altra sortida que la
d’actuar en conseqüència. I tenir en
compte que això últim, ens agradi o no, és un concepte diguem que d’aplicació universal.
L’editorial del The New York
Times del 23 de Juny[2][3] entén
que “ El millor per a Espanya seria permetre el referèndum i que els votants
catalans rebutgessin la independència -com va passar al Quebec i a Escòcia-. Si
no, la intransigència de Madrid només inflamarà les frustracions
catalanes". D’altra banda el The Irish Times d’avui 24 de Juny[4] exposa que “Mariano
Rajoy sembla tan decidit a no canviar res que aviat pot trobar-se amb grans
canvis que esdevinguin molt ràpidament” El diari ARA se’n fa ressò i TN nit de TV3, també. Però tot i la claredat
dels avisos, no em sembla a mi que res canvií.
Canviarà, però, el nom de la Conselleria d’Afers
Estrangers? Sugerència: Conselleria d’informació a les Cancelleries Foranies
de la actuació del Govern Espanyol sobre Catalunya...
J. Vinyeta
24 de Juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada