445.- Comentaris (ETA, Rajoy testimoni, Puigdemont)
.-
He deixat passar
uns quants dies abans de fer referència a un fet que entenc com a
transcendental: ETA va lliurar als observadors de torn les coordenades de les
sitges-zulos on hi tenien l’arsenal
armamentistic. És cert que l’Estat Francès va estar dubtant de si deixava o no
desenterrar l’armament, que estava tot en el seu territori, però al final es va
afegir a la festa que la societat civil celebrava a Baiona i va celebrar també
que finalment la pau fos definitiva. Han passat un dies amb l’intent de
observar l’actitud del Govern de Rajoy al respecta. Però no l’ha modificat en res perquè entén que la victòria encara no és complerta. No és
la meva intenció justificar l’actitud
etarra: més de 800 morts, molts dels quals eren, segons aquell criteri de
guerra que empraven, víctimes col·laterals, no tenen justificació possible.
Però és també veritat l’incompliment sistemàtic d’allò de que sense violència
tot era possible que s’afirmava des de Madrid. Res de res: vençuts, desarmats,
dissolts, captius... Fins ara encara no han estat ni dissolts ni captius els etarres
que encara corren pel món, però la intenció de Rajoy és que ho siguin per portar-los
als tribunals i ratificar la victòria humiliant l’enemic.
Urqullu, que va
intervenir en el desarmament de forma discreta, entenc que ha parlat amb Rajoy,
arrel dels pressupostos, almenys sobre dels presos d’ETA. Però ja sabem que per
Castella, qualsevol condescendència equival a una derrota i ha estat fins ara
inadmissible. Ens queda esperar més, però tinc l’amarga sensació de que la pau
no es signarà mai. Victòria, vista amb l’amplitud castellana, i prou! Potser
aquest comentari[1]
de Pablo Cambronero, de C’s,
des de Sevilla, sigui prou eloqüent:
La entrega de armas y la
consiguiente disolución de la banda terrorista, siendo como es una buena
noticia, solo conduce a la mayor de las desconfianzas en cuanto a las
contraprestaciones políticas que puedan llegar a disfrutar, lo cual sería tan
vergonzoso como cruel.
Rajoy haurà de declarar com a
testimoni en el cas Gürtel, que està en marxa des del 2009. Queda per decidir
la forma en que es farà la compareixença, però la seva declaració com a
testimoni, s’afegirà a les de Cascos, Acebes, Mayor Oreja i Rato[2] (un
quintet que es complementa amb l’Espe Aguirre) que possiblement, sense mentir,
perquè oficialment no podran, no tinc cap dubte de que ens voldran fer
combregar amb rodes de molí. Només ens hi falta Aznar, que seria bo veure’l
interpel·lar als jutges i fiscal abans de respondre i qüestionar les preguntes.
El PP ha qualificat
“d’abús de dret” la citació de Rajoy. Tot i declarant-la injusta, el PP
manifesta que col·laborarà amb la
justícia, cosa que sona estranya després de sol·licitar per dues vegades, i per
dues vegades rebutjada, la nul·litat de tot el procés. Ja se sap la diferencia que hi ha entre
receptar i prendre, però que haguessin de passar com a testimonis Cascos,
Arenas i Acebes, ex secretaris generals del PP, i Rajoy no hagués estat ni
convocat, cridava un pel la atenció.
Puigdemont i Junqueras
s’han conjurat per donar divendres una senyal clara d’unitat entre partits i de
cohesió dins del Govern i divendres, Govern en pes i alts càrrecs, signaran un manifest en aquest
sentit. Ja sé que és un bon pas. Però després mateix de la signatura, el món
indepe necessitarà comprovar que la signatura correspon a una realitat i no a
una situació de conveniència. Les declaracions de Bonvehí i la seva difusió han
fet mal a tothom. Signar la pau i manifestar coherència amb el que prediquen és
absolutament necessari. És allò que ja definia dies passats com a condició sine qua non de cara al bon fi del Procés.
J. Vinyeta
19 d’Abril de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada