444.- Comentaris (Bonvehí)

444.-  Comentaris (Bonvehí)

Ignorem en realitat què és el que està passant. No sabem si és que tremolen les cames d'alguns, si realment hi ha dissensions importants dins del propi Govern o "inquietuds" entre els partits que el formen o si tot plegat, de puces fent-ne bous, respon a una envestida més  del Govern de Rajoy perquè és ben cert que s'apropa l'hora de la veritat.

Que a Madrid hi ha “incomoditats”, cap de nosaltres ho dubta. Només cal fer l’esforç d’escoltar (ja sé que és molt dur...)  al homes forts del PP a Catalunya. Millo i Albiol assenyalen tot l’assenyalable formi o no formi  part del discurs del moment (sabem però que, per a ells, el moment és sempre) i fent, de forma descarada, demagògica o amb engany que tot esdevingui o sigui negatiu per a tothom, especialment pels sobiranistes. I sempre anunciant-nos catàstrofes bíbliques de continuar per un camí, diuen, que no té sortida. O deduir, de les declaracions posteriors de la Fundació Carter inhibint-se del Procés, que hi ha hagut pressions suficients i per tant “nous deutes” pels favors rebuts per part del Ministeri d’Exteriors,  deutes que no sabem el que ens costaran. Si hi afegim les constants referències de Soraya i companyia, deduïm que  tot plegat és indici d’inquietuds...

Però aquí a casa, vist com observador diguem-ne que “extern”, sembla que haguem de recordar  que a vegades la  “porcellana fina” s’esquerda. Han faltat les declaracions de Bonvehí, la gravetat de les quals no sé qualificar,  per crear un major rebombori especialment a partir del moment en que es diu que la gravació de la conversa es feta i publicada després per membres d’ERC. La realitat està  en que, en aquestes declaracions, David Bonvehí, que té el càrrec ni més ni menys que de Coordinador d’Organització del seu partit, no expressen ferma determinació per part del PDECat, al contrari. Bonvehí ens diu que el PDeCat  no es independentista, cosa que ja sabíem: CiU, com a bona surfista, s’enfilà a  la cresta de  l’onada perquè sinó aquesta onada  li hagués passat per sobre. Bonvehí entén que, en cas de que el procés no arribi a bon terme i s’hagin de convocar eleccions autonòmiques, PDECat triarà un candidat no independentista. Salten les alarmes, no tant perquè es  ratifica una voluntat, sinó perquè dins del món indepe, sembla que hi  la claredat de que, en cas de que no acabi bé, el mateix gruix de País que haurà mantingut la flama encesa fins al final, la mantindrà  ben  encebada  per engegar de nou. Dit d’una altra manera: tornarà a posar en marxa el nou Procés (que podríem denominar 2.0), com s’ha fet a Escòcia per exemple, tot i la patacada que  haurem entomat. Aquest nou 2.0 necessitarà des de Palau d’un líder indiscutible per engegar de nou i és aquí quan PEDCat ens diu que per ells no serà... Tot i sabent dels seus orígens, sorprèn que un dels motors que avui sembla arrossegar el Procés ens anunciï que pot fer figa  a la primera topada en el camí, anunciant que en les immediates eleccions autonòmiques post fracàs que es celebressin, PDECat llençaria la tovallola i  portaria com a  cap de llista un autonomista dels del “peix al cove”.

ERC nega qualsevol participació en les gravacions de les converses. Si com sembla varen ser M. Estefanell i P. Cullell, ambdós pertanyents a ERC, els que fan i  filtren les gravacions,  es posa novament al descobert aquelles permanents desconfiances alentades aquesta vegada per un Bonvehí indiscret i aprofitades per una ERC que difícilment pot negar, i no precisament per aquesta última topada, que també té la mirada posada en un final electoral pel que, per si de cas, ja busca treure aigua d’un pou aliè. Una vegada més queda clar que a la fi haurà de ser la societat civil qui tibi de la corda i arrossegui el Procés cap a bon fi.

Entenc que la no celebració del referèndum només pot estar deguda a la real manca de garanties jurídiques i/o de llibertat ciutadana per la seva execució. Tot el que no sigui això, entenc que la ciutadania ho entendrà com a una renuncia explícita a realitzar-lo. Sigui per una o altra raó,  darrera vindran unes eleccions autonòmiques i si aquestes arriben per “mandra” dels partits, podria resultar que el gran guanyador d’aquestes eleccions fora l’abstenció

Estem en un moment complicat, El Govern Rajoy ha posat en marxa una nova estratègia amb la que intenta assenyalar de desobediència punible, indistintament  des del Consell de Ministres o des del TC, a tothom de qui s’albiri aproximació a les tesis indepes o pro referèndum, membres del Govern, alts funcionaris i empreses col·laboradores incloses.  I, per les declaracions que anem sentint (compra d’urnes, aturats etc...), sembla que dins del propi Govern s’intueixin “debilitats”, només pròpies d’altra banda de la pròpia condició humana? Què està passant? La ciutadania ha de mantenir incerteses en uns moments  difícils? Puigdemont s’ha ratificat en el referèndum, i Puigdemont és indepe des de temps, no és un sobrevingut. Però tot i això el Govern ha de fer-nos veure amb claredat i sense dubtes, que tot va endavant i, el que és més important,  que es compleix la  condició sine qua non de que no hi ha entrebancs produïts per dubtes, manifestacions o interessos partidistes, els quals  ens han portat, en massa ocasions, a la vora del precipici. Clarificació i conseqüent actuació necessària per raó del  bon fi del procés en primera instància, però també com a  resposta a la raó per a la què els vàrem votar, aquests partits; perquè   milions de ciutadans, com diu  el propi President, hi compten. I també perquè tota aquesta munió de ciutadans s’ho mereixen.

J.  Vinyeta

16 d’Abril de 2017