440.- Operacions Catalunya.-
L’ex ministre
Margallo ens ha alegrat les carns
confirmant allò que ja sabíem, donada la insistència amb que el seu
departament anava torpedinant les accions exteriors de Catalunya (des de conferències fins a
presentació de llibres, passant per la acció directa dels ambaixadors i cònsols...),
però del que ignoràvem la part més fosca de tot plegat. Una de les confirmacions va estar feta a 13 TV fa uns dies. La frase de
l’exministre és prou contundent: “Nadie
sabe el esfuerzo que ha costado eso [la actuació diplomàtica davant dels
Governs] y los favores que debemos a una
cantidad de gente por haber logrado que hagan las declaraciones que han hecho[1]”.Com
que el merdé que en va resultar de les declaracions va ser dels que es recorden
durant molt de temps (la pròpia 13TV ja havia considerat, uns dies endarrere, a
l’exministre com un bon conspirador quan
va criticar l’actuació de Soraya...[2]),
Margallo va intentar matisar les seves
declaracions intentant fer-nos entendre que pels tals favors "No ha habido ningún tipo de intercambio de nada tangible,
ni dinero ni nada". No sé ni si ho sabrem mai. El que sí ha funcionat, tot i que Margallo ens digui
que la pressió sobre dels Estats (els
favors...) ha anat pel bon camí, es
que el Procés està en l’agenda internacional, perquè,
agradi o no i en el pitjor dels casos, Catalunya
ha encuriosit a molts més dels que des de Madrid imaginen tot i que ho intentin menysvalorar, amagar o qüestionar. I si no, per què tants
viatges diplomàtics?
Tenim Operació
Catalunya a dintre (Fernández Díaz) i
fora del País (Margallo). Les dues operacions ja eren de domini públic, però ara, en
ambdós casos, han quedat oficialment
confirmades. El que no hi ha manera d’aclarir és el que han costat, què i quant s’ha gastat en aquestes
operacions. Cosa realment difícil d’aclarir
donat el grau de corrupció en que es troba immers el PP i el merdé interior
conseqüent; per la “clandestinitat” amb que s’utilitzen els fons reservats, i per
les dificultats derivades, en aquest moment, d’allò que sembla una guerra
interna entre determinats grups
policials que estan disposats a treure’n profit particular, esbandint inclús intimitats,
que també eren sabudes però no confirmades oficialment, del rei emèrit.
Una altra Operació
Catalunya és la que s’intenta muntar des del propi Parlament català. En aquest
mateix context, a banda de les actituds dels directament oposats a tot, hi podem afegir unes declaracions del portaveu
del grup parlamentari del PP al Parlament de Catalunya, Alejandro Fernàndez
que, sense despentinar-se, només se l’hi
acut afirmar que “que el referendum és un
instrumento de baja calidad democràtica
porque es irreversible...[3]”
El conceptes i definició de les coses sempre ha tingut un caire de sorpresa
quan el PP les volgut entomar. Possiblement sigui l’únic argument que no s’hagi
utilitzat fins ara. Però és un argument de fàcil quallat entre els votants de
l’Espanya profunda (i no tant profunda...) que obtindran gratuïtament un raonament que els hi
justifiqui el per què es fa necessari una oposició “democràtica” davant d’un
fet que evidentment, en raó del manifest del Sr. Fernández, no ho és. Així de senzill.
Finalment, recordar
la famosa Operació Catalunya engegada
per Soraya i que no sabem en què va consistir. Però, com passa sempre en aquests
casos, la caverna la donava per bona
sense definir tampoc el què tot i que si
deien saber el per què, qüestió que també ens és fàcil d’imaginar.
Com que res ha fet
canviar al Govern de la Generalitat, Rajoy ha agafat el toro per les banyes
i ha vingut a Catalunya per tenir els
seus minuts de glòria i poder dir que vol canviar les coses i les relacions amb Catalunya. Ens anuncia, davant
de l’elit econòmica del País (el propi Florentino a primera fila...),
inversions de 4000 milions d’€ en els propers anys (2017 – 2020). Com diu
Bassas a ARA, Bienvenido Mister Marshall...
Rajoy s’ha quedat descansat i satisfet. Però nosaltres no. Perquè quan
els deutes de l’Estat per incompliments permanents superen els 10.000 milions d’€, és gairebé ofensiu que ens vulgui fer combregar
amb ofertes que no son tals, que no son més que una nova repetició de totes les
promeses incomplertes i que, en el millor del casos, es mantindran sobre el
paper fins que convingui, com a pastanaga llaminera. Una demostració més de que
Rajoy i els seus res han entès de la realitat del que passa aquí a casa nostra.
I a aquestes alçades, amb l’actitud que sembla haver pres Rajoy com a
definitiva, difícil sembla que puguin
arribar a entendre res de res.
Ens hem fet grans i
rebutgem pastanagues. I a ser l’ase dels cops, i tibar d’un
carro el carreter del qual, a més, ens
raciona el pinso. Penso que hi tenim tot el dret a rebutjar greuges.
J. Vinyeta.-
9 de Març de 2017
http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/margallo-revela-favores-debe-espana-otros-paises-por-hacer-declaraciones-contra-proceso-soberanista-catalan-5919718
[2]
[1]Phttps://elcomunista.net/2016/11/14/garcia-margallo-cuestiona-politica-de-rajoy-hacia-cataluna/
‘La vía de aplicar la norma y llevar
todas las cuestiones a los tribunales es judicializar la vida política y eso
nos lleva a un choque de trenes, a un conflicto, y eso es lo que hay que
evitar’
[3] http://www.lavanguardia.com/politica/20170321/421066594317/el-ppc-cree-que-un-referendum-es-un-instrumento-de-baja-calidad-democratica.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada