437.- Impasible el ademán...
Els que tenim ja una certa edat recordem les vegades
que se’ns havia fet cantar l’himne feixista, amb el braç alçat a les escoles. Impasible el ademan és una de les frases
d’aquest himne (amb més referències als morts i a la pròpia mort que als vius i
a la vida) i que indica un permanent estat d’ànim respecta d’una actitud
concreta. I ja sabem, al menys els que vàrem viure aquella època, quines eren
les actituds concretes d’aquells il·luminats.
Impasible el
ademán. Tal
és l’actitud avui del PP en general i Rajoy en
particular, mantenint impassibles el seu posat.
Dic impassibles perquè la realitat que volta al partit potser faria
tremolar a qualsevol altra que s’hi trobés en la mateixa tessitura. Recordem:
La corrupció envolta al partit. Dia a dia van sortint qüestions, descobertes,
referències o indicacions noves o a afegir a les que fins avui hi havia. No hi
ha aturador. València, Múrcia, Madrid... van fen gran la pila i amplien el seu
cercle.
Davant d’aquesta situació, el Grup D’Estats Contra la Corrupció, el denominat GRECO
que és grup assessor de la UE, ja va fer l’any 2014[1] un
informe avisant del increment de
corrupció a Espanya i especialment feia
referència al tema judicial, a la “dependència” de la fiscalia, als nomenaments
del fiscal general i dels components dels membres del CGPJ que mostraven “poca”
disposició en defensa de la independència judicial. Aquesta situació, d’altra
banda, ja va ser denunciada davant de l’ONU per jutges espanyols aquest mateix
any[2] 2017. Però com que els avisos de GRECO varen anar a
la brossa, aquest any, el mateix GRECO torna a insistir en el mateix tema[3] perquè
de les recomanacions fetes fa tres anys, poca cosa, per a no dir res, s’ha fet per
canviar els nomenaments judicials,
mantenint clarament una politització de la justícia que desdiu la que hauria de
ser una autèntica imparcialitat de la
mateixa.
Per si això fora poc, l’anomenada Comissió de Venècia (Comissió Europea per la Democràcia i el Dret),
també grup assessor de la UE, ha posat en dubte
les noves atribucions que es varen concedir al Tribunal Constitucional,
convertint-lo en executor de les seves pròpies resolucions, no actuant com a
àrbitre si no que actua, com diu el propi
document, amb uns drets que no li pertanyen. En el document, mostra també la seva preocupació davant la
possibilitat d’inculpar càrrecs electes[4] [5] [6]. Perquè
aquest informe fos més “suau” la diplomàcia espanyola va intentar modificar texts i canviar
paràgrafs sencers del document. Vila Web[7] mostra els texts que la diplomàcia espanyola
volia canviar. La Comissió ha anunciat que té en estudi la sol·licitud presentada
pel Govern espanyol respecta de la possibilitat d’aplicació dels articles 155 i
116 de la Constitució espanyola a Catalunya si així fos necessari, segons
Rajoy, en el cas català[8].
Com que no n’hi havia prou, rep, de la Fundació Konrad Adenauer[9],
vinculada a la CDU de Merkel, l’avís de que el tema català no es pot solucionar
només amb accions judicials i policials,
sistema que en l’informe queda clarament qüestionat i demana quin és el
projecte polític del PP al respecta.
O podem parlar de l’advertència també de la UE respecta
de la transparència necessària en els marcats regulats[10]. O perquè
apliqui la normativa sobre els treballadors desplaçats, o sobre del retràs en
els pagaments que afecten principalment a les Pymes, o perquè modifiqui les
normes sobre dels actius dels contribuents a l’estranger[11]. O la recomanació
per a la reforma del model de contractació pública per abordar el tema de la corrupció
de forma seriosa[12].
O, per rematar el tema, assenyalar l’incompliment pel propi Govern central de 34
sentències que el TC l’hi ha imposat, desobeint-les en la seva integritat i actuant cínicament al
contrari amb els rivals polítics.
I podríem continuar... Però res és tan important ni
mereix tant interès com el de desmantellar, com sigui, sense vergonya, una idea
que fa estralls entre l’oligarquia: el Procés català. Tot lo altre, tots el
incompliments no son més que nimietats sense importància, tot i que pot portar l’Estat a situacions límit en front de la UE. L’enemic només
és el Procés. I perquè no hi hagi dubtes i davant del nou referèndum escocès, Rajoy
ja ha avisat de que s’oposarà a l’entrada
de Escòcia a la UE: és allò de la bena abans de la ferida.
En tot això, i pel dit anteriorment, els Judicis a Mas,
Ortega i Rigau acaben amb sentències inculpatòries per desobeir al TC i estem a l’espera de la sentència del cas Homs i del judici contra Forcadell. I no em deixa de sorprendre la casual coincidència
en el moment, del cas Palau, del cas Pretòria o del cas 3%. Però dec de ser
malpensat i no és més que una real casualitat...
En fi, impasible
el ademán. No sé, si com deia José
Antonio Primo de Rivera, Rajoy donarà ordres (que suposo compliria Soraya) de
donar una bona dosi d’oli de ricí als díscols que no participin en tot plegat en aquest nou Fuenteovejuna
del Segle XXI: no seria més que una nova versió d’allò que es deia sobre de la quietud per sortir a la
foto...
J. Vinyeta
15 de Març de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada