439.- Comentaris (Holanda, Taxis).-
L’extrema dreta
no ha guanyat les eleccions a Holanda. La premsa assenyalava el profund sospir
que ha exhalat Brussel·les en saber el
resultats electorals. Però personalment
em sembla que més que alegrar-se de que
Wilders no hagi guanyat les eleccions (tot i que ha guanyat escons), el
que hauria de fer Europa, si és capaç de fer alguna cosa, és preguntar-se
seriosament què ha fet o ha deixat de fer, o què ha fet malament, perquè les
dretes xenòfobes campin per tot la Unió,
amb delectació dels “amics” al feixisme més ranci cada vegada més propers. No fer-ho és aplicar-se la tàctica de l’estruç en uns moments delicats,
tan delicats que posen la UE en evidència en la manca d’autoritat i de decisió
davant dels temes que requereixen precisament de tot el contrari. La ciutadania
holandesa ha respost. Però, d’aquí a pocs dies, la UE tornarà a contraure la
respiració davant de les eleccions franceses. ¿Què fa Europa perquè els
euroescèptics i xenòfobs vagin perdent adeptes? ¿Quines polítiques planteja Europa
per un futur sense populismes? Mentre,
potser ens anirem trobant amb intervencions com la del diputat polonès misogin Korwin-Wikke [1] de fa pocs dies al Parlament Europeu, un
fet, entenc jo, que no s’hagués
produït si l’actitud d’aquest
Parlament Europeu ja fos més ajustada al criteri general i majoritari
dels ciutadans. És cert i hem de dir que una
part de la ciutadania, encara minoritària, que dona els vots a les polítiques ultra dretanes, està en línia amb aquestes declaracions del
diputat polonès. Però malauradament, la gravetat d’aquelles declaracions també
està en que acompanyen a determinats personatges
responsables d’això que anomenem violència de gènere, tema d’arrels
profundes, que molt gràficament expressava Campoamor en un poema titulat La ley del Embudo que diu així:
De su honor en menoscabo/ faltó un esposo a su esposa;/
ella perdonó amorosa,/ y el público dijo: -¡Bravo!/ Faltó la mujer al cabo,/
harta de tanto desdén, y el falso esposo/ ¿también perdonó a la esposa? No;/el
esposo la mató,/ y el público dijo: - ¡Bien!
el que ens dona
idea de que això de la violència de gènere ja era actualitat en ple Segle XIX.
Així les
coses, per la inacció, simultània i coincident amb una inexistent
reflexió europea sobre del per què de
tot plegat i per això mateix, Europa ha de començar a pensar que la
ciutadania li pot tombar l’esquena quan
Europa sol·liciti el seu recolzament pel què cregui necessari. Aquesta girada
d’esquena coincidiria curiosament, tot
i que per raons complertament diferents,
amb allò de que és millor sol que mal acompanyat, teoria en la
que sí coincideixen tots aquests grups dits populistes que proposen obertament
la sortida de la UE del propi país, afegint-se al brexit.
Que Europa recordi que ja hi va haver
una girada d’esquena en aquella
famosa i inintel·ligible Constitució
Europea a la que la ciutadania li va
votar un no sonor i estrepitós. Perquè tot i que sembla que Europa no ho
vol així, els ciutadans existim i ens volem fer valdre.
I els taxis? Dons “nari
nan” com cantava La Trinca. Tots, diria que sense exclusió, hem sentit dir
allò de la existència de la màfia del
taxi. Dons això! Però, i abans de res, que quedi clar que si el taxi paga impostos,
Uber i els similars, també els han de
pagar. Dit això, els taxistes, com en el
cas de la majoria de les professions,
tenen dues opcions: o s’acomoden a/amb les noves tecnologies o els hi
passarà el mateix que els hi va passar a
Nokia amb els mòbils o a Nestlé amb
Nespresso[2].
Tancar els ulls i fer vagues només reivindicatives, sense pensar en el que els
hi ve a sobre, no els conduirà més que a la proliferació i augment del que els taxistes entenen precisament com a
competència deslleial. I a la ruïna del sector. Els taxistes han de prendre consciència, al mateix temps que fan vaga, de
que aquestes tecnologies han arribat per quedar-s’hi. Que aquestes tecnologies
estan canviant el Món en la seva integritat i que dins d’aquest Món general canviant, hi ha també
el petit i particular món del taxi, que també acabarà sent diferent del que és
ara. Només és qüestió de temps i potser el
millor és anticipar-s’hi. No és el meu cas, però segur que hi ha gent
dins del propi sector que sí és capaç de fer-ho.
J. Vinyeta
19 de Març de 2017
[1]
http://www.ara.cat/societat/eurodiputat-polones-extrema-dreta-defensa-dones-cobrar-menys_0_1751824915.html
[2] Nokia va perdre el mercat
del mòbil que dominava per no entrar en
les tecnologies de l’Android. Nestlé va renunciar a la idea de Nespresso, el
cafè encapsulat, perquè també la veia avocada al fracàs. Un executiu de la marca,
es va apropiar de la idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada