436.- Bavegen.-
El cas Palau està
deixant de ser el Cas Espoli del Palau per a convertir-se en el Cas
Convergència. És evident que estem davant dels inicis del judici oral, en les
beceroles de tot plegat i, per tant, ignorem que anirà sortint i quines sorpreses
trobarem. Vagi per endavant que si hi ha corrupció aquesta ha de quedar palesa,
haurà de ser corregida i haurà de comptar amb el rebuig popular conseqüent: el cas Pujol ja ha estat
paradigmàtic en aquest aspecte (arribant inclús a oblidar, i crec que és un
error, una obra feta de país
indiscutible) i ha deixat, al menys fins
avui, l’expresident a la cuneta.
Però la caverna ja baveja.
Les declaracions de Miret i Montull
(filla i pare) han assenyalat directament a CDC i, immediatament, els de sempre
han lligat aquest finançament irregular amb un finançament clar del Procés; i estan a
l’espera de que el “Cas 3%” que intrueix el jutjat nº 1 del
Vendrell aixequi el secret del sumari que s’està instruint per poder enterrar
definitivament CDC. Entenen que descobrint els tripijocs de CDC, el seu
finançament irregular, carregant la responsabilitat de tot plegat a Mas i
posant-ho tot a la llum, això, el Procés,
s’acabarà: Mas podria arribar a presidir la república Catalana i, per tant, Mas
ha d’acabar inhabilitat i carregat de culpa. La caverna entén (ara li convé
entendre català...) aquella dita catalana que diu allò de morta
la cuca, mort el verí. El que passa és que s’equivoquen de cuca i, per tant, el verí continuarà sent-hi.
En el cas Palau, el
que passa és que aquesta bavejada els hi fa confondre dates. Tan si val, perquè
el fi que proposen justifica, com sempre en el seu cas, els
mitjans a utilitzar. El període
investigat en el Cas palau és el comprés
entre els anys 1999 i 2009, anys en que el Procés, com l’entenem ara, encara no havia nascut. El natalici s’escau
amb la manifestació monumental d’aquell dia 10 de Juliol del 2010
organitzada per l’Òmnium, recolzada pel Parlament (a excepció del PP i C’s) i
amb l’aquiescència explícita del Tripartit al Govern en el moment, presidit per Montilla (on ets ara,
PSC...?), que omple els carrers de
Barcelona en repulsa per la sentència del TC que esmicola l’Estatut de 2006, i
amb moltes més estelades que senyeres per primera vegada en la història
de les manifestacions catalanes. Per
tant, es fa difícil pensar que es podés finançar quelcom que explícitament no
existia. Manifestació d’altra banda transversal, popular i unitària, per tant, difícilment adoctrinada.
Òmnium, en aquell moment, ja havia
renunciat a les ajudes públiques.
Però el Cas Palau,
que s’ha convertit en el Cas Convergència, deixa fora de l’huracà determinades
qüestions que corresponen al període investigat i que d’alguna manera poden
estar-hi involucrades. La primera i
principal està precisament en l’espoli sofert pel Palau en mans de MIllet, Montull i
“ajudants”, tema del que se’n parla molt poc, per no dir gens i amb 9 milions
d’€ que encara estan desapareguts. Altres qüestions ignorades, al menys fins
avui, poden ser les següents:
- 1-. Millet
es converteix en Patró de la Faes catalana (Institut Catalunya Futur) pel Juny del 2003 i el Palau rep una subvenció multimilionària
(3 milions d’€) per part del Ministerio de Cultura d’Aznar; per les mateixes
dades ICF rep donacions per valor de dos milions d’€. S’intenta lligar la
procedència d’aquesta quantitat rebuda per l’ICF amb aquells tres milions
rebuts per Millet procedents del Ministerio. L’assumpte no va estar
“suficientment” investigat tot i que la FAVB insistia en fer-ho[1].
- 2.- De 2003 al 2010 governen a la Generalitat els
Tripartits. L’incident del 3%, protagonitzat per Maragall i Mas, és el 2005
(Maragall va retirar la acusació en el propi Parlament i en la mateixa sessió).
En aquest període, Miquel Nadal és el Conseller d’Obres Públiques i l’advocat
de CDC renuncia al seu testimoni. Set anys dels onze que comporten el període
investigat estan sota l’ègida del PSC. No hi ha cap irregularitat digne de ser
investigada en aquest període? Durant aquest període és evident que CDC no va
poder contractar cap obra pública.
- 3.- La Caixa condona 6,5
milions del deute del PSC (quasi el 50% del deute total) en negociació amb
Montilla i redueix l’interès de la resta al 3%, xifra màgica. Gratis?[2]
Uns interrogants
sobre del procediment:
- - És
normal que el fiscal del cas Palau sigui el mateix que hi va haver pel cas 9N?
- - Tots
els acusats poden mentir de la forma més descarada en ser interrogats. Per
aquesta raó, ignorem si les declaracions dels encausats responen a pactes entre acusats i fiscalia per dirigir
tot el procés judicial vers una línia
concreta que sembla ser única e inequívocament el finançament irregular de CDC.
La corrupció pot ser econòmica, però també pot ser ideològica i políticament finalista...
En cap cas estic
dient que la corrupció, per molt que hagi estat aquí a casa nostra, no hagi de
ser resolta i sancionada (no val allò, que va dir Roosvelt fent referència Somoza, dictador
nicaragüenc, de que “ ...és un fill de
puta, però és el nostre fill de puta...”) perquè, a banda de la correcció
necessària, ja en sí mateixa, de la corrupció, aspirem a un nou Estat net i de
comportament exemplar dels que hi posem per a dirigir-lo. És ben cert que tot
plegat serà, si sabem aprofitar-ho, un seriós avís per navegants, perquè en aquest
aspecte, com en molts d’altres, no ens podem permetre la més mínima frivolitat,
ni present ni futura.
J. Vinyeta
12 de Març de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada