438.- Comentaris (TC, ETA, PP).-
TC.- Les sorpreses, en massa
ocasions, no son tals. Dic això en referència a les declaracions que,
en el seu comiat, ha fet el que fins ara
era el President del Tribunal Constitucional, el més que polèmic Pérez de los
Cobos. S’acomiada clamant diàleg per solucionar el problema que
genera el Procés català. El problema no és que digui el que ja demanava una de
les sentències del propi TC del 2014. El
problema bàsic radica en que, amb totes les penques del món, ens diu que el TC
no pot resoldre el problema, i que, per
la solució del tal problema, és necessari un diàleg polític. Ara? Ara ens ve a
dir el que tots, menys ell i els que no ho han volgut entendre mai, teníem clar des del principi? Aquest senyor,
amb una actitud subrogada al Govern que el va anomenar, ha estat la causa directa del desprestigi al que
ha arribat el TC. Si això que ha dit ara,
i amb la contundència que ho ha dit, hagués tingut arrestos suficients per a
dir-ho en qualsevol del moments en el que Rajoy i la brigada Aranzadi li posaven sobre
de la taula allò, tot allò, que el que
feia era precisament anar tancant portes per a un diàleg que des d’aquí sempre
s’ha demanat, o hagués tingut arrestos
per negar-se a acceptar les modificacions a les atribucions del tribunal que
presidia (a les que Europa ha considerat improcedents), potser les coses
haguessin anat d’una altra manera. Ara, Sr. Pérez de los Cobos, ara, repeteixo,
no si val. Tots sabíem que el TC no solucionaria el problema, com així ha estat
i vostè també ho sabia. Però vostè no ha
fet res per corregir la situació, si no que, amb els seus silencis, escudat
darrera del seu vot de qualitat o de les sentències en general, ha agreujat la
situació. No ha d’oblidar Sr. Magistrat que per omissió també es peca.
ETA.- Segons el diari Le Monde, ETA comunicarà el proper 8 d’Abril que farà l’entrega de les armes. Si així és, és
una molt bona notícia. Entenc que serà,
al menys també de facto, l’inici de la seva dissolució definitiva. La solució
del problema que penja darrera d’aquesta decisió etarra no és ni fàcil ni
senzilla[1], però
això no vol di que no se’n pugui trobar un desllorigador de tot plegat. Com diu
la dita, parlant la gent s’entén. Personalment no he oblidat mai allò que també des de Madrid
els hi deien als etarres, de que amb violència no es pot parlar de res i que
sense violència sí que es pot parlar de tot. Ara, dons, si les coses van com esperem i definitivament
ja no hi haurà violència, es podrà
parlar de tot. Però, pel que hem observat, entenem que no seria la primera vegada que, des de
Madrid, sembli que ens vulguin fer entendre que ells, a Madrid, amb ETA activa, viuen molt millor. Des de
Madrid s’ha demanat a ETA primer les armes, després armes i dissolució i ara el
cap del PP al País Basc Alfonso Alonso,
els hi diu als etarres que a més de deixar les armes i de dissoldre’s,
han d’estar disposats a col·laborar amb la justícia. Sempre hi donen una volta més... El temps ens donarà la resposta. Però tenim
un pèssim precedent:
el procés català ens demostra que sense
violència, sense armes i amb els grupuscles bel·licosos[2] dissolts
i inexistents des de fa molts anys, tampoc es pot parlar de res. I d’això qui en
té la responsabilitat absoluta és el Govern Central que, per tot plegat, ens
deixa clar que tal com va, ja va bé.
El PP ha patit una severa
derrota a les Corts: havia presentat un Decret Llei per anar a la
liberalització del sistema d’estibes portuàries, d’acord amb les disposicions
al respecta de la UE, i la oposició, en bloc, ha retornat el Decret a La Moncloa. És bo que
Rajoy comenci a pair que no té majoria
absoluta i que, per fer les coses, necessitarà
pactar, una cosa a fer que li és molt
estranya. Per tant, i tenint els
pressupostos a la vista, es possible que Rajoy comenci a sentir-se nerviós. L’aproximació
bidireccional PP – PNB (ignorem si entre aquesta bidirecionalitat, en el sentit
del País Basc a Madrid alguna cosa hi té a veure el problema etarra) li afegeix un mínim ajut, però no suficient.
El problema més seriós de tot plegat és que Europa ha rebut l’avís de que això de l’estabilitat política
d’aquest Estat en que ens toca viure, no és tanta com Rajoy anava afirmant que
era. Això, en la situació gairebé crítica en que es troba la UE, no és per
Brussel·les cap bona notícia. Respecta
de les estibes i estibadors, no sé si cal una liberalització del sistema com
assenyala Europa (desconec el text de la comunicació que en sembla és del 2014),
però crec que convindrem que, quan
menys, el què si cal en el gremi dels estibadors, un monopoli, tancat, endogàmic
i pel que aparenta misogin, és una reforma laboral seriosa, cosa que em sembla que en
això molts hi estarem d’acord. Per tant, se’m acut pensar que la oposició
potser podria haver triat alguna altra proposició del PP per fer-lo posar, al
PP, en ferms i de peus a terra. Perquè d’ocasions
segur que n’hi hauran moltes més.
Potser que serà per aquesta “fragilitat” del
Govern de Rajoy que determinats sectors propers a la caverna anuncien ja eleccions
a finals d’any.
J. Vinyeta
18 de Març de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada