dilluns, de novembre 21, 2016

413.- Millo, nou delegat de govern espanyol a Catalunya

413.-  Millo, nou delegat de govern espanyol a Catalunya.-

Enric  Millo ha estat nomenat  com a substitut de la  gèlida Delegada Llanos de Luna però de pèssim record per al menys gairebé 400 municipis i els seus  càrrecs electes de Catalunya. El nomenament de Millo respon  a la remodelació del Govern i càrrecs corresponents i que pretén donar un “aire” nou a la minoria parlamentària del PP. Personalment no crec que Millo representi res de nou. Però, com sempre i amb tothom, hem d’esperar, i no crec que haguem d’esperar gaire. Si hi ha mà estesa, com ha dit, hi haurà concreció política en diferent sentit a l’actual.

Però tot i la mà estesa hi ha alguna cosa  dels discurs del Sr. Millo que m’ha posat molt a l’expectativa i que em fa entendre, al menys des del punt de vista personal, que Millo serà “más de lo mismo”. Deixo de banda aquella explicació que ha fet de la “veritat” catalana  a tot Espanya que ha posat en solfa en el seu discurs, exaltant especialment la despesa econòmica, la divisió i l’increment de l’odi  que representa el Procés, qüestions que mai han deixat de ser el leitmotiv de la política del PP a Catalunya, quasi l’única asseveració del PP tan al Parlament Català com en el dia a dia del Govern de Madrid.  Tot  el discurs no deixa de  ser una proclama “antiindepe”. Concreta, per exemple, que de Girona hi ha una cosa que no li agrada i que és la quantitat d’estelades (em sembla recordar que les defineix com banderes  independentistes, potser perquè no sap que nosaltres en diem estelades...)  que hi ha per tota la província. Ja entenc que no li pugui agradar, però seria bo que ja que la Vicepresidenta diu que vindrà moltes vegades a Barcelona, seria bo, dic, que el Sr. Millo la passegés no solament per Girona si no per tot el País perquè la  Vicepresidenta captés que això de les estelades i  el dret a decidir conseqüent no és, com volen fer creure, cosa de quatre eixelebrats. És una llàstima que ho digui així de Girona perquè dona entendre que Girona és la província díscola. I és cert com ho demostren els resultats electorals especialment els municipals. Però el Sr. Millo, que ha presumit de  voler ser el Delegat de tots el catalans, no pot oblidar-se de la quantitat d’estelades que flamegen per tot el País, llevat de que també ell les desconegui.

Cal recordar que Millo va protagonitzar  “l’esparracada”[1] d’aquell document de cent folis que la Generalitat va publicar l’any passat titulat Crònica d’una ofensiva permanent[2].  Ho va fer-ho en públic perquè deia que tot el que contenia no era més que una incitació a l’odi i algunes maleses més. En qualsevol cas, no va ser més que una emprenyada autoritària que el posava en evidència davant de tothom  perquè el que hi diu aquesta Crónica no és res més el que el Govern Central anava fent per intentar posar Catalunya contra les cordes, exposat de forma clara i de difícil interpel·lació.  No és pas una cosa fàcil d’oblidar i, si no hi posa remei, va ser una manifestació clara del seu tarannà.

El cas és que, per una cosa o per l’altra, el que em sembla és que continuarem igual, tot i que ha transcendit, de la mini trobada entre Soraya i Puigdemont, que la  Vicepresidenta li va dir al nostre President que  aquells 46 greuges, recordem els presentats per Mas i la resta per Puigdemont (molts explicitats amb pels i senyals en aquella Crónica) ara  se’ls volen començar a  mirar, una confirmació més de la inexistència de la més mínima voluntat de fer alguna cosa que demostri que el Sr. Millo tenia tota la raó per estar emprenyat amb  aquella trencadissa. Ara hem de veure  aquella mà estesa fins on vol arribar. A mi em sembla que és una mà que ni tan sols arribarà a sortir de la màniga[3].


J.  Vinyeta
21 de Novembre de 2016



[1] http://www.naciodigital.cat/noticia/90165/enric/millo/estripa/memorial/greuges/govern
[3] Millo és Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona i professor de la UPC. Va iniciar-se coma membre de CiU (Adscrit a Unió, va ser imputat i des-imputat després en el Cas Pallerols) i, en no encapçalar la llista per Girona a les eleccions autonòmiques del 2003, va deixar Unió i previ un intent, segons diu Puigcercós, d’aproximació a ERC que no va quallar, Millo va fer cap el PP.