410.- Comentaris (Trump, TC).-
La revista El
Temps del 27 de Setembre passat
(nº 1685)[1] publicava una entrevista al President del
Parlament Europeu Martin Schulz, i a la pregunta sobre un hipotètic triomf d’un
populista com D. Trump en les eleccions USA, Schulz hi respon així:
“Trump no és només un problema per la UE,
sinó per al món sencer. Quan a la Casa Blanca
hi acaba arribant un home que presumeix de no tenir-ne ni idea i que diu
que el coneixement especialitzat és una ximpleria de les elits, és que s’ha
arribat a un punt crític. Si és el cas,
tindrem un home clarament irresponsable
en un càrrec que requereix un grau elevadíssim de responsabilitat. La
meva preocupació és que pot inspirar imitadors, també a Europa. Per això espero
que guanyi Hilary Clinton”
És un mostra de la
por que ja anava causant allò que molts consideraven una bogeria. Però finalment Trump ha arribat a la Casa
Blanca. I aquella por ara s’ha confirmat
en els titulars de la premsa occidental. Es fa difícil confiar en algú que ha dit, sense embuts, que l’energia
derivada del carbó és una energia neta, que creu en el fracking i que ha dit que
això del escalfament i el canvi climàtic és un invent que perjudica les
empreses... La futura actuació internacional
és també una incògnita, però cal recordar que, com ha dit, Brussel·les és un forat del infern i la OTAN és una estafa. Així les coses, i pensant
en allò de que una cosa és receptar i l’altra és prendre, no queda més remei
que esperar esdeveniments. Però els auguris no son massa afalagadors tot i el
discurs del guanyador, immediatament després de saber la victòria electoral, en
el que es mostrava molt conciliador.
La recuperació
econòmica – financera dels USA en mans d’Obama, ha estat un fet. Però com sol
passar en aquests casos, els avenços econòmics, i més en un món terriblement
globalitzat, han anat deixant a molta gent, molts, segur que a massa gent, a la
cuneta (només mirant aquí a casa nostra ja tenim exemples ben vius de tot plegat).
Aquests diguem-ne desheretats i bona part
dels americans potser han vist en H. Clinton la representació viva de tot
aquest món financer global, sense entranyes i
esclau del ratio de beneficis
empresarials i, com està passant a bona part del món occidental, han volgut
trencar la ratxa i donar un punt clar
d’inflexió a la corba social que continuava tirant cap amunt. Les eleccions
presidencials semblen el moment oportú per la inflexió, castigant el sistema a
través del seu representant, Clinton. El
problema radica en que per la peremptòria necessitat de sortir de la cuneta i
trencar l’estatus del moment, es va a buscar
Trump perquè és qui s’enfronta a Clinton: sembla que
s’hagi votat en contra de i no a favor de. I així Trump arriba a la Casa Blanca. La victòria ha
estat inapel·lable tot i que en número de vots guanya Clinton per uns 100.000
vots més. Però el sistema electoral americà ha propiciat una victòria ampla de
Trump. En aquest punt, res a dir.
La realitat és la que és i és ara ja incontrovertible
amb l’agreujant, en aquest cas, de les majories que els republicans han
obtingut tant al Congrés com en el Senat, el que permet a Trump una
governabilitat francament còmoda. La resposta a tots aquests dubtes la tindrem
a partir del proper 10 de Gener, dia en que Trump prendrà les regnes del país
més poderós del món. Les decisions que prengui ens poden afectar i molt. Per si
de cas, que Déu ens agafi confessats...
Però aquí a casa
nostra hi ha un tema que em sembla molt preocupant: el Tribunal Constitucional a acceptat portar a terme l’opció executora
de les resolucions del propi tribunal i
podrà d’acord amb la Llei, avalada pel propi TC, inhabilitar - suspendre directament càrrecs o
funcionaris públics desobedients de les seves resolucions: el TC s’ha convertit
en un tribunal normal que fa executar les pròpies sentències. És una mesura
excepcional dins de l’aparell jurídic de l’Estat i molts dels que hi entenen afirmen, a més, que és una mesura anticonstitucional. Però
deixem que d’això se’n ocupin aquests
que hi entenen. Personalment m’assalta un dubte gros. Imaginem que el TC resol inhabilitar o
suspendre un polític o funcionari i
executa la sentència. Donat que aquest
polític o funcionari pot considerar-la, la suspensió, un greuge comparatiu greu,
pot decidir i decideix recórrer al Dret Constitucional d’Empara per aquesta
qüestió, Dret que haurà de portar-se
davant del propi TC. La qüestió està en que
aquest dret constitucional, el Dret d’Empara, i la resolució del cas,
estarà en mans del TC. I la pregunta que
ve al darrera és la següent: com es podrà resoldre el tema si el TC és jutge i
part al mateix temps?. Si algú sap la resposta, que me la faci arribar.
J. Vinyeta
10 d’Octubre de
2016
[1] La entrevista va ser publicada originàriament per la revista alemanya
Der Spiegel, però no ens diu en quina data.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada