409.- Comentaris (Rajoy, Zoidi, Mossos, Sixena).-
Rajoy ja ha format govern. I no
hi ha novetats o sorpreses. És més del
mateix però donant més pes al partit amb
la incorporació de Cospedal al Govern. La brigada Aranzadi pert la portaveu del
Govern però guanya el Ministeri d’Administracions Públiques: Soraya es
converteix en la interlocutora oficial amb Catalunya i ja sabem com ens
tractava tot i que, segons diu l’ara portaveu del Govern, Rajoy ha donat
instruccions als seus ministres de dialogar, pactar... En aquest aspecte, em ve
ara a la memòria una anècdota personal, però referenciable en aquest aspecte.
És la següent: l’empresa en la que jo
treballava patia constantment les deficiències de subministrament elèctric que
ens donava una determinada companyia elèctrica. Les aturades per manca de fluid sovintejaven amb les conseqüents aturades automàtiques de
les instal·lacions per la caiguda de tensió i a les que s’hi ocasionaven danys molt greus. Les nostres queixes no varen ser ateses mai. En el moment de la liberalització
elèctrica es varen personar a l’empresa els directius de la Cia. Elèctrica per
assegurar-nos que a partir d’aquell moment, les coses aniríem millor, que
serien “bons xicots” i que es posaven a disposició per a les correccions
pertinents. Els hi vaig dir que no ho creia possible, que després d’haver fotut
el que els hi rotava durant tota la vida (des de la fundació de la nostra
empresa) considerava que amb una suposada vareta màgica inexistent era
impossible que tot funcionés, senzillament, de forma correcta. Van jurar i
perjurar, però les coses varen continuar igual. Tant igual que vàrem acabant instal·lant uns grups electrògens per
poder tenir un subministrament elèctric constant i regular. Rajoy els hi diu
als ministres que han de dialogar i pactar. Algú s’ho creu? Recordem allò de
l’escorpí i la granota o aquella dita catalana de que en el pot petit hi ha la bona confitura, però
també s’hi sol guardar el verí...
El nou Ministre de l’Interior s’ha estrenat
amb la detenció del que era el suposat cap etarra Mikel Irastorza. Resulta
evident, una vegada més, que el Govern no vol la pau si no la victòria, coses que poden semblar
el mateix però que son coses diferents. Antoni Batista, gran coneixedor del
País Basc, fa un breu però bon anàlisi del succeït, en el diari Ara[1].
L’alcaldessa de Berga,
Montse Venturós, ha estat detinguda i portada als jutjats pels Mossos d’Esquadra. Llanos de Luna, el
PP i les organitzacions i partits polítics ultres son qui activen les denúncies davant dels jutjats i
aquests actuen. Sabem també que hi ha
més de quatre-cents càrrecs electes denunciats – imputats, sabem que això no
acabarà aquí, sabem que els Mossos hauran d’actuar com a ho han fet a Berga
perquè son policia judicial de Catalunya i sabem que el cos no és una Policia
Autonòmica independent. I això anirà passant així. L’11 de gener de 1984 es va presentar la
primera promoció de Mossos que, en successives promocions, han anant arribant als
milers que ara conformen el Cos. El Mossos han gaudit des de sempre d’una mancança específica: no
és la Policia de Catalunya en el sentit
més ampli; son la policia judicial de l’Estat a Catalunya, que son coses
diferents. Aquest ha estat un tema pendent que la Generalitat ha estat incapaç
d’arreglar. Miquel Sellarés, que va ser qui els va posar en marxa, sempre has
mantingut que aquesta era una situació que calia arreglar. Però també és ben
cert que cap del governs des d’aquell 1984, ha estat capaç de fer-ho. És per
això que els Mossos van anar a buscar a l’alcaldessa de Berga i que, en el
suposat que algú d’aquí els hi manés no fer-ho, el Mossos, avui per avui, deuen
obediència als jutges encara que el hi facin fer coses que a molts no agraden.
Les CUP han posat a la picota al Conseller
Jané. Però, en aquest aspecte, a qui s’ha de demanar responsabilitats, i
no pels afers de Berga que en son una conseqüència, és a la Generalitat per no
haver solucionat un problema que cueja
des del any 1984 i amb moments de clara confluència del Govern català i el
Govern de Madrid. Deixadesa, negligència, irresponsabilitat? No sé quin és
el mot més escaient. Però és aquest un greu problema, real, que pot mostrar-se amb molta
cruesa en el moment de la “desconnexió”. I ara, des de Madrid, no voldran ni
sentir parlar de solucionar-lo: la
Policia Catalana és seva.
Les pintures de
Sixena estan a l‘ordre de dia. El Govern d’Aragó
i un dels Jutjats d’Osca (em sembla que Sixena i Lleida van per vies diferents)
s’ha entestat en que les pintures de Sixena que estan al MNAC siguin retornades
al seu lloc d’origen. Em sembla que no cal discutir perquè, si el sentit comú
no impera, cosa extremadament difícil en un contenciós, com és el cas,
complertament polititzat en el fons i les formes, les pintures seran donades,
des del punt de vista al menys judicial, al lloc d’origen. Per tant, donats els
informes tècnics corresponents i unànimes
en el sentit de no bellugar-les d’on son, entenc que només hi ha una
solució: diguem que “amigablement” es donen les claus del MNAC a la jutgessa i
que aquesta les doni als qui assumeixin la responsabilitat del
desmuntatge i trasllat. D’aquí ningú se’n farà responsable i tot i que amb un
dolor extrem al cor, deixarem que se les emportin: si ho fan bé, ja les anirem
a veure a Sixena. Si no, que n’assumeixin les conseqüències davant del món de
l’Art, com a jutge final, del poble
aragonès i del poble català (que no podrà evitar un dolorós somriure sorneguer...)
si, com sembla avenir, les destrossen. Tanmateix, si ho fan així hi haurà un
flagrant trencament del ideari polític de les essències del franquisme més
ortodox. Aquesta vegada serà mejor rota
que roja... Ai, ai, ai...! En massa
ocasions en aquesta pobra, trista,
bruta, dissortada pàtria... hem d’estar pendents dels que ens volen fer
anar per un cantó i dels contraris. Això sí:
ambdós amb el mateix objectiu...
Per cert, donada la
fixació del Govern Aragonés en el retorn del que entenen com a propi,
m’agradaria que aquesta mateixa fixació la tinguessin en totes les peces que
entenen com a seves i que volten pel món. Segur que les tenen controlades. Però
també és segur que no tenen pebrotets per a reclamar-les de cap manera i menys amb la virulència amb que
ens reclamen les que tenim aquí. Ja no parlo de les que hi ha als EEUU.
Senzillament, no tenen collons ni per a
reclamar les que hi ha al Prado, a Madrid. Ni a la resta de l’Estat Espanyol que son moltes, mostra clara de la politització de l’assumpte.
J. Vinyeta
6 d’Octubre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada