317.- Comentaris (La societat civil i el 27S,
Grècia).-
La proposta de Mas
(allò de la llista “amb el President”) no ha caigut en un pedregar
evangèlic estèril. Immediatament finalitzada la reunió del plenari del
Secretariat de l’ANC de divendres passat
en la que es discutia el tema, repicaven els mòbils (més enllà de la mitja nit)
amb la pregunta que l’ANC farà divendres i dissabte propers als seus membres de ple dret i en la
que, sense definir-se a favor de la llista Mas, que quedi clar, s'hi pregunta,
tot i que d’una forma potser massa alambicada, si l’ANC ha de involucrar-se més
(la paraula emprada és “complicitats”) amb la finalitat de que les eleccions
del 27S siguin plenament plebiscitàries. Òmnium accepta el repte de Mas sense
que això representi, en cap cas (Muriel dixit), un detriment del suport a les altres
candidatures independentistes.
L’ANC, com a tal i si no es
canvien els estatuts fundacionals, no pot presentar una llista pròpia per anar
a unes eleccions a la manera dels patits polítics. Però sí que pot buscar
“complicitats” per a que les coses vagin més bé. Personalment, de sempre que
m’ha preocupat la possible pèrdua de neutralitat política que qualsevol acció,
com és la d’aquest cas, pugui ocasionar a l’ANC; com també que es perdés la
transversalitat de la que sempre n’ha pogut fer gala. Però estem en una
situació extraordinària que, per bé o per mal, necessita també (tot i que és un
tòpic, però real en aquest cas) d’accions extraordinàries. A partir d’aquest
punt, tot allò que permeti apuntalar més el resultat electoral plebiscitari, em
sembla bo. Pel referèndum de dissabte de l’ANC, el cap em diu que potser hauria
de votar no. Però el cor em diu que voti sí, i a la meva edat i a la
meva salut em sembla que els hi anirà
molt bé que, al menys per aquesta vegada, sigui clarament arrauxat.
Pregunto jo: Si l’ANC no ha de
perdre ni apartidisme ni transversalitat ¿no pot participar en una llista o crear-la amb
aquestes característiques? Si com pretén l’ANC, el 28S ha d’estar clara la
governabilitat, ¿per què no proposar una llista en la que pugui haver-hi
implícit un Govern diguem-ne de concentració, clarament apartidista i de
transversalitat contrastada?. Tot això, tenint tots clar que, com sap tothom,
l’ANC també a la fi haurà de “mullar-se” perdent apartidisme i transversalitat
donat que, si les coses van com volem l’ANC haurà de dissoldre’s pocs mesos més
enllà...
Grècia manté, al menys sobre el paper, un enfrontament amb
la resta d’Europa. Tot i que aparentment la discussió és econòmica, em sembla
que a ningú se li escapa que en el fons de tot plegat el que s’hi discuteix és
si els diferents “Podemos” europeus han de poder arribar al poder o no i, cas d’arribar-hi, deixar clar que
l’oligarquia imposarà les seves normes.
De totes maneres que Tsipras vulgui posar un impost del 12% sobre els
beneficis de les grans societats i el FMI s’hi oposi, no deixa de donar una
idea dels interessos de la troika. Sembla gairebé impossible que un senyor
luxemburguès, Junker, que feia mans i mànegues perquè les empreses ubicades en
el seu territori, mentre ell era el
primer ministre, eludissin pagaments d’impostos, o que una senyora, sota
sospita judicial, encara sigui cap del FMI, i que siguin bàsicament aquests dos els que imposin
austeritat més que luterana als que no son de la seva corda. I que ho
facin, per més INRI, a un País que ja va entrar a la UE i a la zona Euro amb
uns balanços sabudament impresentables i, en última instància, auditats i
aprovats per Goldman&Sachs, empresa
de pèssim record per a tothom menys per aquells que, a partir de la seva
caiguda, varen començar a anar d’allò més bé. És per això que quan es diu que Grècia no pot ni podrà
pagar el deute penso que hem de tenir clar que, en aquest afaire, hi ha
responsabilitats compartides.
Xina està controlant, pel que
diuen, el 85% dels port grecs, Rússia està a l’aguait, es demana la
privatització dels aeroports grecs i els alemanys estan a la espera, Rajoy és
dels que demana l’augment de la data de
jubilació quan a Espanya, avui dia encara hi ha prejubilacions, els creditors,
que son els Estats, exigeixen el pagament del deute que era privat (bàsicament
bancari) i que els propis Estats varen assumir i transformar en deute públic
amb els diners de UE... I amb tot això diumenge, si no hi ha qui ho arregli
abans, Grècia farà un referèndum que
tothom entén com a expressió de la
voluntat grega de seguir o no en la zona Euro i la UE ho entén també coma a
sortida o no de la pròpia UE...
Queda clar allò de que una
multinacional com és la UE no pot
funcionar amb 28 directors generals. Grècia és una pedra (una roca!) a la
sabata de la UE. Treure-la, la roca, requereix prudència si es vol, (insisteixo en lo de
voler, perquè no sabem quants dels que hi son voldrien no ser-hi) que tot
plegat no quedi més esquerdat del que ja està. D’altra banda els grecs també ens han de dir si volen anar sols I a
partir d’aquí uns i altres han d’aclarir de forma fefaent la seva posició,
actuar en conseqüència i assolir les responsabilitats que corresponguin que, en
qualsevol cas i per totes les parts, seran doloroses.
I en tot plegat, la posició geo-estratègico-política de Grècia amb
Obama i Putin volent assegurar els seus interessos voleiant pel mig. I i que la solució de tot plegat no vingui precisament per aquest aspecte del problema...
De totes maneres va semblant
evident que allò que ens diuen des de Madrid de que serem expulsats
irremissiblement de la UE i del euro, vistes les coses que estan passant a
Grècia, no ens ha d’espantar massa...
J.
Vinyeta
1 de juliol de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada