321.- Primeres conseqüències del ¡Anem a totes!.-
La frase “Anem
a totes” la va pronunciar Romeva durant el discurs de presentació de la
llista “Junts pel sí” i la premsa se’n
va fer ressò a l’endemà encapçalant-hi les primeres planes. Pel contingut del
discurs i les circumstàncies en que es
va pronunciar, la frase equival a una declaració d’intencions a dur a terme solemne i que
no deixa dubtes. En el meu entendre afegeix oli nou a una llàntia que s’anava
llanguint per l’actuació dels propis
polítics i que, de nou, ara, ens deixa veure el
camí i de forma clara. Imagino
que tants pocs dubtes deixa que a Madrid ja han començat les amenaces perquè més que una declaració d’intencions ho
han convertit en una autèntica
declaració de guerra. Les declaracions
de Rajoy, Catalá, Margallo, etc..., han estat de gros calibre: han amenaçat amb
tot el que se’ls hi ha ocorregut excepte, de moment, amb la intervenció militar
i, el Govern de Rajoy, ha aprovat una
Llei de Seguretat Nacional que permetria intervenir una Autonomia (diuen que no
està pensada per a Catalunya...) via decret. Tot i que així van creant més independentistes, suposo que convindrem que atiar la por no fa més que corroborar la idea gairebé
ancestral de que només saben conviure, si se li pot dir així, amb el peu posat
al coll del veí perquè no es pugui bellugar.
Davant de la rotunditat de Romeva, Construïm s’ha
posat en marxa tot i que insisteix en que està desvinculat de la UDC d’en Duran.
Neix amb un marcat accent cristià (amb Miró i Ardevol i Francesc Torralba
d’entre d’altres) però ignoro si aquesta vena cristiana anirà lligada també a les doctrines socials
de l’Església i de les que en fa
gala el Papa Francesc. Dic això perquè
el seu fundador Duran i el seu inseparable Espadaler van predicant entre les elits catalanes (no sé si massa
afins als postulats papals) i aquestes aplaudeixen la contribució prestada per
UDC en general i d’en Duran en particular des del Palace en favor dels seus
interessos elitistes. Així ho va deixar clar el President de la Cambra de
Comerç Miquel Valls, al mateix temps que expressava recel per les
incerteses que presentava el 27S. Com
que l’auditori és el que és, Espadaler s’uneix al cor de tragèdia grega
que des de Madrid brama i afirma que no seria estrany que el Govern poses en
marxa l’article 155 de la Constitució...
Com que suposo que l’eix social marcat per Romeva
te més dosi de credibilitat que el de “Catalunya, si que pot” aquests s’han
afanyat a trobar cap de llista per Barcelona, que ha recaigut, a falta de la
ratificació de tots els grups, en Lluïs
Rabell, President de la Federació de Veïns de Barcelona. La renuncia d’Oliveres
a encapçalar la llista i, pel que sembla, que Procés Constituent tampoc s’hi hagi
volgut afegir, ha obert la aporta a Rabell. És home del “Si – Sí” , proper a
Ada Colau i semblava també prop del PSC quan va participar en un spot
publicitari amb Jordi Martí per a les
primàries del Partit. Vinculat als
moviments veïnals de Barcelona, potser dóna, per al grup d’ICV, més bon perfil
extern que Oliveres, home aquest últim, en el meu entendre, més difícil de menar.
El que queda d’UPyD, també s’ha esverat molt i ha
fet una crida a la unió de tots els bons germans... i envia una carta a tots
els partits constitucionalistes i a tots els que estan pel dret a decidir no
plebiscitari, proposant una llista única per fer front a Junts pel Sí. Diuen
que les eleccions del 27S no son plebiscitàries però, potser sense voler o
ignorant-ho, volen muntar un frontisme clar que, per sí mateix, les converteix
en plebiscitàries.
No sabem més noms dels que aniran a la llista amb Romeva i companyia. Però el
fet de que la tanqui Guardiola, ha fet mal. Les declaracions de Fernández Díaz
no poden ser més barroeres i inversemblants, perquè sembla que aquestes coses
només son criticables si els esportistes que ho fan i es fiquen en política s’embolcallen
amb l’estelada. No deu voler recordar als esportistes que llegien manifestos
polítics el 12 d’Octubre... Dir que la participació en la selecció nacional
responia només a raons crematístiques, quan la participació és obligatòria i el
no voler-hi participar pressuposava la immediata suspensió de la llicència
federativa és, com diuen els francesos, una autèntica “boutade”.
Continuarem esperant noves conseqüències, perquè
tot plegat no ha fet més que començar.
J. Vinyeta
24 de Juliol de 2015
P.S.: M’arriba
la info rmació de que Francesc
Torralba a abandonat Construïm. Uns tuits en contra del full de ruta del Procés,
sembla que n’han estat la causa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada