322.- Comentaris
(Albiol, Forcades, Turquia).-
Rajoy a jugat fort i ha anomenat a Xavier García Albiol com
candidat del PP la Presidència de
la Generalitat el 27S. Ja s’ho faran, però si que hi ha coses que em fan
entendre que el PP, a Catalunya, té, en el millor del casos, nervis. L’ínclita Alícia,
tot i els bons resultats el 2012, no ha pogut ultrapassar La Camarga. La presència i creixement de C’s, tot i la fugida
de Rivera cap a la Meseta i el vaticini de les enquestes, tot plegat, ha
posat les orelles dretes a Rajoy i, per
aixecar els ànims dels més
incondicionals, ha triat un dretà dur,
amb antecedents xenòfobs i racistes tot i ser-ne absolt pels tribunals. Però
els pamflets publicitaris que corrien per Badalona, deien el que deien. No sé
si, en realitat, el que volen és fer competència a PxC...
La Sra. Alícia ens ha dit i repetit, en el discurs
del seu “comiat” com a candidata, que ella continuarà de Presidenta del PPC i no
veig tan clar que ho hagi de repetir fins a tres vegades, si no recordo malament,
si no és perquè quedi diàfana una suposada autoritat en l’elecció dels tres primer membres de la llista (Albiol, A. Levy
i Millo), qüestió que, per molta autoritat de la que es vulgui atorgar, difícilment
ens farà creure, com ha dit, que la elecció dels candidats s’ha fet a Barcelona.
Diu que ostentarà la Presidència del Partit fins el proper Congrés i el que no
sabem és si aquesta suposada autoritat presidencial limitarà Albiol en la elecció del seu equip.
De nº 2 de la llista hi va Andrea Levy. Desconec el
perfil d’Andrea. Però que hagi estat triada per Rajoy a Madrid primer com a
Vicesecretària d’Estudis quan, pel que diuen, estava destinada a suplir Alícia a
Catalunya, i fer-la aterrar a Barcelona en una situació electoral compromesa, potser
forma part d’aquesta idea de renovació lampedusiana de Rajoy. He vist i escoltat Andrea en alguna tertúlia
de radio o TV. M’ha semblat, i no és més que una opinió de primera volada, que és
d’aquelles dones que, conscient de que ha d’enfrontar-se a un món masculí, sap
que si no s’imposa perdrà el match. I ja se sap que imposar-se, si no es fa bé, pot portar a fer perdre els
nervis, com ja li va passar a Rac 1 amb Basté i Sala i Martin[1]
Teresa
Forcades i Arcadi Oliveres
han optat per a no presentar-se a les eleccions del 27S. Em semblava difícil
que un grup independentista com el seu es podés integrar en un grup que, en el
millor dels casos, aspira a una modificació constitucional per mantenir les
coses de forma similar a com estan ara (potser
una pujada d’un esglaó institucional, tot lo més i sempre amb els dos terços
del Parlamento a favor d’aprovar la hipotètica
reforma). D’altra banda, anar a les eleccions per enfrontar-se amb unes CUP,
amb un ideari similar, em semblava un suïcidi. Sembla que abandonen dons la
cursa electoral i que aconsellaran als seus de donar-los-hi el vot a les CUP. La
pregunta que volta per l’aire és que farà Teresa Forcades, perquè no sé si això
del “divorci” religiós te una altra alternativa que no sigui “l’anulació” del
matrimoni... De totes maneres, i com és lògic, farà el que més li convingui
encara que sigui a costa de donar-nos una relativa sorpresa.
Turquia,
després d’un atemptat suposadament
efectuat pel EI, ha decidit bombardejar les zones fronteres amb Síria i Iraq que a més del EI és on s’hi troben “casualment” els milicians kurds
del PKK.
Turquia ha estat jugant a la puta i la
ramoneta amb l’Estat Islàmic. És sabut que les fonts de finançament del EI es
basen, principalment en l’exportació del petroli que han conquerit a Síria i a
Iraq. L’única possibilitat de sortida d’aquest petroli era precisament per
Turquia a menys que, com diu un bon amic meu, aquest petroli es volatilitzés i
tornés a concentrar-se en els ports de no sabem on. Erdogan no deixava a l’OTAN
la utilitzacio de les bases de les que
disposa a Turquia perquè està engrescat en el tripijoc amb l’EI. Quan Erdogan,
perduda la majoria absoluta i amb unes noves eleccions a mig termini, decideix,
en la meva opinió, jugar la carta kurda de forma electoral i l’OTAN autoritza
els bombardejos als kurds, Turquia autoritza, a canvi, utilitzar les bases que
la pròpia OTAN té al país, per bombardejar l'EI. Res és gratuït...
Un aspecte a tenir en compta és que el mapa geoestratègic de la zona, amb el reconeixement d’Iran
i per tant del món xiita, casualment contraposat al món suní del EI o possiblement per aquesta oposició, ha donat
un tomb important al problema i per tant, com diria el poeta “tot està per fer
i tot es possible...” Potser veurem com Iran, pel que semblava, més preocupat pel dictador sirià que pel EI, s’integra a la roda anti suní...
J. Vinyeta
29 de Juliol de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada