319.- Acord.-
A manca de tancar serrells, els independentistes
han concretat un acord i a una velocitat inesperada. Jo diria que l’esbufegada
de satisfacció i distensió de molt bona part del País (en el pitjor del casos,
del 47% del cens), ha bellugat les fulles dels arbres de molts recons de
l’Estat i d’Europa especialment amb la
presentació, pràcticament simultània a Brussel·les, de la viabilitat econòmica
de la Catalunya independent feta per part dels Eurodiputats catalans. El
comunicat oficial de l’acord, amb les dades ja concretes, sembla que no es
farà de forma immediata donada la complexitat de tot plegat, tot i que no sabem
si Mas vol anar a la visita a la Zarzuela de divendres amb concrecions a les
mans; per tant, poca cosa a dir i, quan
arribi el moment i tinguem el comunicat a la vista, tampoc haurem d’afegir gran
cosa donat que gairebé tot serà ja del coneixement de tothom, inclòs el full de
ruta clar a partir del 28S.
Personalment, entenc que hi ha coses a comentar. El primer que se’m acut és
allò que diu: “ Roda el món i torna al Born”. Dic això perquè el que s’ha
acabat acordant no és gaire diferent
(per a no dir gens) del que el President va proposar el passat i ja famós 25 de Novembre i que va
topar amb la oposició de Junqueras, una oposició que ara, avui, per les raons que siguin
(potser la sortida d’en Duran ha propiciat una entesa millor), s’ha desfet, de moment, com
el sucre en el cafè. Per aquesta qüestió se’m acut, sense voler justificar-lo
perquè m’és quasi impossible justificar l’actitud d’ERC i del seu cap de files,
que el Sr. Junqueras te realment seria oposició dins del seu partit en el que
podríem definir com a col·laboració amb CDC de cara al 27S. Dic això perquè se sap que ja en les converses
entre Mas i Junqueras per unificar llistes de cara a les europees, Junqueres no
va poder mantenir els compromisos acordats al respecta: Vicent Partal[1]
i Pere Martí[2]
coincideixen, sense variacions o dubtes, en que l’acord per a les europees era un fet (amb Bel, Terricabras i Tremosa) i
que aquest acord tancat va estar
rebutjat pel partit de Junqueras. Si això va passar en les europees, què no
havia de passar en les catalanes del 27S?
Ahir mateix, mentre CDC aprovava
l’acord sobiranista en poc més de
mitja hora, ERC va necessitar fins a
mitja nit perquè en Junqueras en sortís amb l’acord del partit, tot i pel que ha transcendit, amb sèries veus
opositores en la reunió. Esperem que aquesta oposició interna no torni a esquerdar “la porcellana fina...”
perquè els hi sembli als Republicans que estan fent de camàlics...
Romeva va de Cap de Llista per Barcelona. Ja hem
vist que a Coscubiela no li ha fet cap gràcia i m’agrada pensar que ha Herrera,
tampoc. Suposo que ha estat triat, Romeva, amb tota la intenció per deixar clar
que l’esquerra lidera la llista de Barcelona i que, a més, aporta tot un sector independentista
escindit d’ICV, sector que no se’l podrà titllar de poc sensible als afers
socials realment necessaris però conscients, tan ell com els que l’acompanyen,
de que res no és possible si no es disposa de les eines necessàries que només dona un Estat. De les qualitats de Forcadell i Casals, tampoc hem de
discutir-hi res, donat que son prou sabudes i conegudes.
I les CUP? Arrufat ha dit que les sensibilitats de
Catalunya no caben en una sola llista. Si hi fossin ells, seria una llista
complerta. Però, no sé si ha estat calculat o ha sortit així, em sembla un
encert que es quedin fora de la llista unitària, perquè és el recurs que podran fer servir tots aquells, que hi
son, que entenen que el seu ideari independentista el troba inclòs en l’ideari de les CUP. Per
tant, tots aquells que necessitaven d’una esquerra nacionalista, radical,
anticapitalista però ferma defensora de la independència de Catalunya, tenen el seu lloc on dipositar el seu “Si-Si”, gent
del País que en cap cas donarien un vot a una llista en que hi haguessin Mas i
Junqueras, però que donar el vot a ICV, Podemos o a Procés Constituent tampoc
els hi feia gràcia, tot i que pot ser ho haguessin hagut de fer per falta d’opcions. Personalment,
m’agradarà veure Forcades cap on tira,
perquè el batibull de les esquerres amb les que va fent amistats és gros i no
sé si li resultaran, realment, unes amistats perilloses. Ella sabrà perquè, a
més,suposo que és conscient que el tema de les vacunes li ha fet mal.
Ara ens toca esperar fins que tot plegat quedi
acordat, llistes fetes i full de ruta clar. Hem de ser conscients de que se’ns
venen a sobra temps difícils, però amb un final que ens promet llibertat i
prosperitat. Les coses s’han de fer ben
fetes, especialment de forma que l’Estat no pugui impugnar res abans d’arribar
al punt de trencament amb la legalitat espanyola. Mentre, aferrem-nos els
matxos perquè haurem d’aguantar molt, molt...
J. Vinyeta
15 de Juliol de 2015
1 comentari:
Totalment d'acord Joan, !!!
Una llista que fa il·lusió. L'article d'ahir llegit i compartit.
Una abraçada !!
Publica un comentari a l'entrada