275.- Diferències
Corre per les xarxes una foto
del Pedraforca, amb un text que diu “Jo no vaig triar néixer a Catalunya, simplement
vaig tenir sort”. És una forma de dir
que el nostre País és un gran País. Ja sé que no descobreixo res de nou, però
la realitat ens posa davant, dia a dia,
diferències palmàries entre el nostres veïns (i alguns dels seus personatges) i
el País que no varem triar per néixer.
Varem tenir la visita d’aquest líder
que, en el País veí, arrossega multituds. Va fer el discurs, ens va dir
el que ens va dir i se’n va entornar cap a casa seva. En el seu discurs ens va
aparellar Mas amb Rajoy i va parlar dels
abraçaments entre polítics i, d'aquesta manera, va assenyalar la famosa encaixada
entre Mas i David Fernàndez: entre
la “casta” catalana i els anticapitalistes d’aquí, de casa nostra. La resposta
d’en David és prou clara i
contundent en l’entrevista que li fa Mónica Terribas a Catradio[1]
el passat dia 23: la gran diferència entre Mas i Rajoy, diu David , està en que Mas posa les urnes i Rajoy no.
És una frase que marca diferències
polítiques espectaculars entre les formes de fer entre Madrid i Barcelona,
diferències reals que els d’aquí estem vivint i apreciem dia a dia en l’actuació
de Rajoy en vers Catalunya. De la mateixa manera que Fernández estableix diferències
entre el que és la crítica política i la mala llet (no usa aquesta paraula...)
calculada per simular crítiques polítiques del Sr. Iglesias a les CUP (o com en moltes de les ocurrències
Pperes, autènticament sagnants, oi?).
El Sr. Iglesias ha tingut l’habilitat
de posar en evidencia aquestes diferències de tarannà. Els discursos de
Iglesias destil·len una agror permanent que fa difícil no interpretar que els
adversaris li son autèntics enemics quasi personals. No hi ha, o no el se
veure, l’esperit i el discurs dur però constructiu de les CUP o d’ERC. El Sr.
Herrera fa pràcticament el mateix discurs de Podemos (inclús està alineat amb ell en el tema català), però
no és ofensiu. És un discurs, el del Sr. Iglesias, molt propi, en el to crispat
i ofensiu permanent al del Sr. Rivera, de plató televisiu i dirigint-se a
aquells als que els hi diu allò que
volen sentir. És un discurs que el podríem definir, perquè el coneixem bé, de
la “casta” espanyola unionista...
Potser on es veuen més clares les diferències entre aquí i allà, és en els debats
de ràdio i TV a les espanyes i els que hi ha aquí a casa nostra. Veure o
escoltar programes de debat en les TV o en
les emissores de radio de l’Estat (en el que sempre surten el mateixos
i, en general, defensant un programari ultradretà), son un autèntica
manifestació de la manca de respecta al company, amb constants interrupcions i
manteniment de dos o més converses a l’hora,
el que els fan insofribles. Potser és
culpa del moderadors, però em sembla que és que els hi va la marxa... El debats
aquí son serens i respectuosos, sol haver-hi conversa i opinió i allò del “.. tu més...” permanent a
les espanyes, no existeix a Catalunya...
De diferències n’hi ha moltes més i qui sap si, a més, podríem
afegir-hi alguna diferència respecta l’ADN, com en el seu temps defensava
Arzalluz respecta dels Bascs. No ens
cal, perquè, no les necessitem aquestes diferències de gènere tant concretes. Suposo
que tots en coneixem moltes, de diferències.
És per això que m’agrada poder acabar aquestes ratlles tal com les he
començat:
Jo no vaig triar néixer a Catalunya, simplement he
tingut sort
I la veritat és que ho celebro!
J. Vinyeta
24 de Desembre de 2014
[1] http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/El-mati-de-Catalunya-Radio/David -Fernandez-respon-a-Pablo-Iglesias-Una-cosa-es-la-critica-i-una-altra-latac-calculat/video/5411232/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada