270.- Del discurs de Junqueras i algunes consideracions
És
difícil concretar sobre el discurs del cap dels republicans. El fet de que no estigui escrit, com el del President,
obliga a estar pendent del vídeo[1]
del discurs i si necessites concretar més has de tornar a visionar-lo. És a
dir, es fa tot plegat un pel feixuc. Però això no vol dir que no hi hagués
claredat en alguna cosa.
És
cert que el Sr. Junqueras es posiciona en contra de la llista única proposada
pel President i entén que, realitzat el procés electoral, que ha de ser
pràcticament immediat, ha de començar la creació de les estructures d’estat
necessàries i la concreció legal també
necessària perquè en cap moment hi pugui haver-hi un buit legal. Proposa que un
cop iniciat tot el procediment post electoral, les negociacions amb l’Estat Espanyol
han de realitzar-se a nivell d’Estat Català i aquest procés ha de concloure en
el que podríem dir-ne referèndum
d’aprovació de la Constitució Catalana
sense noves eleccions, forma contraria a la proposada pel President.
Aquest últim punt i el tema de les llistes potser que siguin, en el meu
entendre, els dos punts més antagònics. Però la resta de propostes semblen diferències
més semàntiques que no pas reals.
Escoltats
Mas i Junqueras, podem entrar i fer
algunes consideracions. La primera d’elles fa referència al tipus de llista que sembla condicionar-ho
tot. Ferran Requejo[2],
gens dubtós en quan a identificació amb el procés nacional, assenyala amb
claredat que no hi ha estudis científics que avalin la idea de que una llista
única doni més o menys vots que varies llistes. El que si sabem cert és que
la fórmula D’Hont prima a les llistes
més votades. Per tant, ni una ni altra
proposta, a priori, garanteix un millor resultat. També, ja des d’un punt de
vista personal, em sembla entendre que després de l’aprovació de la Constitució
Catalana haurien de realitzar-se eleccions generals, per la senzilla raó de que, com a mínim, s’haurà aprovat una nova Llei electoral. Una segona consideració, aquesta des d’un punt de vista també personal, és que tant en una o altra proposta,
és evident que s’haurà de governar el dia a dia (a banda de la creació de les
estructures d’Estat i, també, de les negociacions amb l’Estat espanyol en el
tema del deute i distribució d’actius i passius) i la pregunta del milió és,
com i amb quin govern?
En
el meu entendre hauria de formar-se un govern provisional de concentració
Nacional,ampli, a l’estil Govern Tarradellas, prèviament pactat (penso que tots
estarem d’acord en que aquest Govern ha d’estar encapçalat per Mas i, perquè
no, amb un Conseller en Cap que podria se Junqueras) amb caràcter constituent i
anar a les eleccions amb aquest govern format de gent de la societat
civil capacitada i membres dels partits participants en la/les llistes o que
haguessin decidit participar en el Govern que, per tot plegat, asseguraria la
governabilitat fins a les eleccions post constitucionals, que ens donarien el
govern ja definitiu. Aquest govern definitiu, resultat d’unes eleccions
generals fetes amb una Llei electoral pròpia, catalana, seria el que realment
donaria forma al País que definitivament
voldrem, aplicant la constitució aprovada.
De totes maneres tots tenen ara
les mans lligades. El país, la societat civil els ha portat a tots ells, a tots
els partits, fins aquí i per tant, i al menys a aquests dos, Mas i Junqueras
(les CUP s’ho estan pensant....), han de tenir clara la obligació de posar-se
d’acord, perquè si no ho fan, aquesta mateixa societat civil els passarà per
sobre i trobarà nous lideratges amb tanta o més capacitat de lideratge que
puguin tenir els que ara es postulen com a tals per arrossegar el País.
El moment és transcendental i per
la seva excepcionalitat son necessàries mesures excepcionals. I això requereix
que els partidismes, i les
ideologies que comporten, quedin
per sota, per aquesta ocasió, de les
necessitats del procés en sí mateix. De les altres necessitats, les que conformen
el dia a dia de govern i que ja tenen ideologia, han d’estar a la cura del
govern triat i simultànies a tot el que faci referència al procés. Per això,
i per evitar suspicàcies i especialment per evitar personalismes, entenc i
repeteixo, ha d’haver-hi un govern previst i pactat abans de les eleccions
obert a tots els que vulguin participar-hi. És un repte per a tots, certament.
Però el veig més preocupant, aquest
repte, per a tots quests grups d’esquerres que carregats de personalismes ( oi
que sí, Sr. Oliveres...?) anteposaran
ideologia estricta en front del País que volem crear quan encara no serà l’hora
de fer-ho, per la raó senzilla de que encara no hi haurà Constitució Catalana.
De tots maneres que tothom sàpiga que la
societat civil té memòria i que, un dia,
quan sigui, anirà a votar. I
triarà. I aleshores vindran els plors i
cruixit de dents evangèlics per a tots aquells tebis de cor...
J. Vinyeta
9 de Desembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada