271.- Comentaris
(CIA, Iceta, Cristina)
Aquesta setmana
ha sortit publicat un document elaborat
pel Senat dels EEUU que treu a la llum les barbaritats comeses per la
CIA sota el paraigües que va obrir Georges W. Bush, com a President americà que
era, en la creuada mundial que ell va
encapçalar en contra del terrorisme
islàmic, arrel de la caiguda de les torres bessones de Nova York[1].
Creuada que, en el meu entendre, va multiplicar la incomprensió, i perquè no
dir-ho, l’odi entre el món occidental i el món islamista, especialment
l’integrista, situació que ens ha portat fins on som ara, en enfrontament entre
els radicals d’una i altra cultura: tots recordem les pèssimes pràctiques del
exèrcits americans durant la segona guerra del Golf i les actuacions dels anomenats
cossos de seguretat creats en aquella ocasió (cossos a més privats) que
actuaven com autèntics amos i senyors de
vides i hisendes.
Donàvem per
suposat que la tortura existeix a les clavegueres de tots els etats i que, pels
estats que estan en guerres permanents, com és el cas dels EEUU, qualsevol
mitjà que doni la més minsa info rmació
justifica plenament els mitjans emprats per
aconseguir-la. El que l’info rme
diu al respecta és que la info rmació
obtinguda amb aquests mitjans va ser pràcticament nul·la... La gravetat de tot
plegat està en el menyspreu absolut de
la condició humana, en tots els aspectes, que representa la tortura i que en
massa casos es justifica dient que és una qüestió eterna en el sentit de que la
tortura ha existit sempre. I és cert que ha existit sempre. Però aquesta
existència, que ens avergonyeix a tots, no justifica en cap cas (perquè és injustificable
per sí mateixa) la seva aplicació. I
el que encara és pitjor és que aquestes
transgressions sistemàtiques i durant anys quedaran impunes.
De totes maneres, un poble que és capaç
d’ensenyar-nos, de la forma més crua i real possible, les seves misèries, al
menys a mi em mereix un cert respecta. En el nostre país encara queda per
esbrinar el tema dels GAL i les actuacions de Galindo i companyia en la
tristament cèlebre caserna
d’Intxaurrondo...
El Sr. Iceta
no ha volgut ser menys i ens ha dedicat una conferència per explicar-nos el seu
full de ruta (el proper en fer-ho serà el Sr. Herrera). Poques coses a comentar
perquè el leitmotiv es repeteix des del carrer Nicaragua de forma recalcitrant:
reforma constitucional i blindatge de determinades competències. Si la reforma
constitucional és la que queda més o menys proposada pel famós Congrés de
Granada, poca cosa millora res perquè les concrecions son realment difuses. Si
el que el Sr. Iceta ens proposa és fer una Catalunya ferma, tot que en cap cas
independent, sorprèn que no ho fes
durant el mandat del seu partit a la Generalitat o mentre el seu cap de files manava
a Madrid i abans de que oblidés les seves promeses des del balcó de la
Generalitat. Va dir Iceta que la majoria de catalans no volen la independència
i que això ho demostra el 9N. Oblida que, fins avui aquella és l’única enquesta
de veritat amb un univers de 2.350.000
persones de més de 16 anys. El que deu passar és que, com que les enquestes li
van al PSC de mal en pitjor, és millor oblidar-les. Totes, és clar...
Veurem com acaba el procés del cas Noos. L’infanta Cristina, que sembla que sigui la
clienta del fiscal del cas més que no pas la imputada, haurà de pagar més de
600.000 euros i potser que es deslliure d’asseure a la banqueta dels acusats:
el fiscal insisteix en la falta de probes acusatòries... No és que jo vulgui
esmenar la plana a ningú, però sembla que queda clar que qui té padrins es
bateja... No sembla, com va dir el pare de Cristina en un moment en que el seu
gendre començava a estar esquitxat, que
la justícia sigui igual per a tots. Molt menys quan l’ombra de la politització
de la justícia és tremendament allargada. I per si quedaven dubtes d’aquest allargament, veiem
com acaba el tema del jutge Ruz...
J. Vinyeta
11 de Desembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada