273.- Ara, Herrera

 273.-  Ara, Herrera 

El coordinador d’ICV, des del Teatre del Raval, fa una crida per aconseguir un nou país just, net i lliure. És el que volem la majoria dels ciutadans d’aquest País. Però, una vegada més, ho vol fer amb una singularitat evident  i, en la meva opinió, amb una confusió d’idees que em resulta també evident. Heus aquí una d’aquestes evidències: “S’han presentat propostes per negociar la independència i altres per exercir-la, nosaltres proposem pactar i exercir la democràcia”.  Negociar i exercir la independència no porta un clar estigma democràtic? Vol pactar, però  amb qui? I com pensa exercir la democràcia? Dedueixo, pel que després continua dient,  que pel Sr. Herrera exercir la democràcia no és votar si no referendar. I penso que és per aquest concepte que proposa referèndums per a decidir  tot el que es pugui decidir  des del punt de vista social i finalitzar el no sabem què  amb un referèndum  (consensuat suposo amb  l’Estat Espanyol?) per anar cap  aquest País just, net i lliure (que tot plegat no sigui més que una picada d’ullet a Podemos  i les CUP, clarament assemblearis!)

Diu que el poble català vol una nova relació amb l’Estat espanyol, però no ens diu quina o com ha de ser aquesta nova relació. Proposa un front d’esquerres  (ERC, ICV, CUP, Podemos  i Procés,  però ERC i les CUP s’hi avindríen a aquest front?) ja sigui per abans o posterior a les eleccions autonòmiques (que no plebiscitàries), còctel que vist des de fora entenc, perquè aquests d’Iniciativa si no la tenen no van enlloc,  que o el lidera Herrera, o no es farà. Com no podia ser d’una altra manera, a aquells que pensen que un eix nacional és absolutament necessari (entre  els que m’hi trobo) els diu, literalment “...són de dretes i tenen coses a amagar...” Aquest és un gran, gran argument...!!, especialment després d’escoltar la introducció de Joan  Mena en la que ens deia allò de  que ICV “...és el partit de la lluita de classes...”.

És evident dons que només la acció social compta per  Herrera i en un sols sentit. Però en el suposat que arribessin a governar Catalunya, sense Estat (perquè el que si sabem és que no son independentistes) i per tant sense mitjans i instruments per  fer les polítiques amb les que impregnen el seu ideari, la pregunta del milió és obvia:  d’on trauran els calés? De l’Estat espanyol si  guanya Podemos?   Creu realment que l’Estat espanyol li donarà – deixarà calés?, perquè  és evident que les arques de la Generalitat estan  i restaran buides  fins que no aconseguim la possibilitat d’obtenir les eines pròpies d’un Estat. I no sé, o no he sabut entendre, com pensa obtenir-les aquestes eines el Sr.  Herrera.  

Som molts els que volem un Nou País. Som molts els que estem preocupats per la situació social. Som molts el que no veiem gens clar això que ens proposen d’una “comunió” de llaços comercials entre Europa i els EEUU (el famós TTIP) de la que no podem parlar perquè en desconeixem les negociacions. Som molts els que volem netejar la merda que la corrupció ens va deixant pels racons. Però de les solucions ningú se’n pot prendre la titularitat i el lideratge en exclusiva precisament perquè  som un País complexa, amb pluralitat política i, per tant, de solucions no n’hi ha només unes  i preses des d’una sola perspectiva.

 El que el Sr. Herrera ha d’entendre és que molts creiem que, per poder decidir, s’ha de ser lliure. Potser que a ell i al seu grup, acostumats tradicionalment a maximalismes, que han resultat en massa ocasions intolerants, pot ser que això de la llibertat els hi  faci por. Però pels que no hem estat mai en una òrbita quan menys filomarxista, entenem que el millor camí per resoldre els problemes és des de la llibertat. És adir, des d’un Estat lliure i democràtic, que el farem socialment just, eliminant la brossa cuidant d’una regeneració política efectiva. I aquest criteris no son patrimoni d’una sola ideologia. I molt menys de determinades esquerres.

J.  Vinyeta

17 de desembre de 2014