274.- Podemos
Ha de quedar clar des del primer moment que, quan
parlem d’aquesta gent (gent, perquè son molts, però en cap cas vull donar a
aquesta paraula un to pejoratiu) estem parlant de gent de les Espanyes. Per
tant, no tinguem cap dubte d’escriure el nom del partit en castellà. Ja fa
temps que els Srs. de Podemos, amb uns ambigüitat que quasi fa por, estan pel
dret a decidir, però un referèndum aquí a casa nostra, que aclarís les coses,
només seria possible amb un procés constituent en tot l’Estat espanyol. És a
dir: si al dret a decidir però no a que decidim nosaltres.
No entenc el
què o és que pot ser soc molt obtús. Però quan parlem, al menys
aquí a casa de què volem, parlem de tot això que el Sr.Iglesias diu que s’ha de
parlar. I no sé si el que pretén Podemos és presentar-se com l’únic que sap el
que diu i...deixar-nos a tot els altres com a nens de teta que no sabem on ni
com anar-hi. Això és el que em sembla desprendre’s del discurs de diumenge (per
cert que recorda els discursos del PSOE dels any 80’s) i de l’entrevista que
Lydia Heredia li fa al Sr. Iglésias a TV3[1].
La referència permanent a Mas i la permanent igualació de Mas amb Rajoy, em dona a entendre que aquest
xicot no sap, tot i que diu que sí, que molts catalans ens sentim com a membres
d’una Nació i per tant, amb un President electe amb tots les garanties i al que, ens agradi o
no, respectem (i més ara que han iniciat el tràmits per inhabilitar-lo en el
TSJC), i si no ho entén així, haurà de fer-s’ho mirar.
No hi manera de fer-lo sortir, perquè ho repeteix
fina a la sacietat, d’allò que Iglesias defineix com a procés constituent a tot
l’Estat espanyol, sese dir-nos com portar-lo a terme. El que si queda clar és
que, segons ell, el què volem els
catalans ha de decidir-se, dons, des
d’Espanya. Entén que el procés
electoral que el catalans veiem a tocar no és més que un engany de la casta (CiU i ERC, en aquest cas).
Com ICV (serà perquè les arrels polítiques son les mateixes, tot i que jo no
diré que “bolivarianes”, com diuen molts, si no que diré directament que stalinistes),
el dret a decidir que defensen, porta un apèndix social i unionista penjat que
el condiciona i, per tant, condiciona també la nostra llibertat col·lectiva. És
una pena que els que hem de decidir, segons ells, només puguem fer-ho com ells
diuen que s’ha de fer i acceptar un resultat que ens vindrà, com fins avui,
imposat des de fora. I sembla que Sr. Iglesias vulgui recordar–nos que no fer
les coses com alguns creuen que s’han de fer, deixa el camí ple de cadàvers (com en el cas d’Stalin i
altres de mal record, per exemple?)... Malauradament ja voldria el Sr. Iglesias
saber fer política com les CUP. Però temo que
tampoc ens el creuríem, perquè, pel que diu al menys aquí a Catalunya i
de Catalunya, no es diferencia del que diuen avui dia al respecta el PSOE o el
PSC i que no té res a veure amb el que Podemos deia fa sols tres o quatre mesos. Van girant cap el
centre i veurem fins on arriben.
Des de fa ja temps, Manuel Delgado, antropòleg de
bones referències, ha alertat del perill lerrouxista que pot suposar Podemos dins
de la societat catalana. Va posar, especialment, tota aquesta qüestió en un
article publicat a VilaWeb[2]
que entenc de lectura obligada. Dona
tota la sensació, segons l’article
publicat abans del N9N, i així sembla que va passant, que el que no
poden fer unes dretes en capa caiguda aquí a casa nostra, aquestes ho deixin en
mans d’una esquerra que mostri un desafecte contra un sistema polític, del
qual el bloc independentista en sigui el dominant. D’aquí que el Sr. Iglesias
abomina de Mas i això passa mentre les dretes, perdut el poder que podien
representar a Catalunya (tot i els brindis amb el PSC, que tampoc està per llançar
coets), l’aplaudeixen en silenci. Tots sabem que això de Podemos neix amb el
famós 15 M .
I aquí, a Catalunya recordem que perquè
per tots aquells de la Plaça Catalunya
fos reconegut el dret d’autodeterminació pels catalans (no recordo el
reconeixement èxplicit, però), va ser tota una aventura. És tracta de que, com diu
Delgado, el sobiranisme “·...passi a
primera línea i ho faci en sentit hostil. Aleshores la catàstrofe està assegurada...”. Comportaria un
“lerrouxisme” antisistema, que sembla que ja tenim a casa, amb les
conseqüències que això pot representar al
deixar en mans indiferents des del punt de vista social (l’oligarquia catalana
en aquest cas) les reformes que han
d’acompanyar la independència.
Dons a no
badar i anar a lo nostre.
J. Vinyeta.
22 de Desembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada