238.- Comentaris (Esquerres, aforaments, J. Costos).-
Les esquerres es volen organitzar i unir. Ada Colau s’ha
interessat per la política i forma allò que en denomina Guanyem Barcelona i inicia
contactes amb Podemos, amb el Procés
Constituent, amb Red Ciudadana Partido X, les CUP i, com no podia ser d’una
altra manera, amb ICV, potser que com alma mater de tot plegat, amb la idea de
aconseguir un grup d’esquerres que, aprofitant l’empenta de Podemos, el
descontent social i la malfiança general en els partits, aconsegueixi uns bons resultats en tots els processos electorals que tenim a
prop. Imagino que aquest intent de les esquerres és el que fa que el Sr. Duran
ens digui allò de que les dretes han de bellugar-se per recuperar el que
defineix com a centralitat. És ben cert que tot el grup d’esquerres té
coincidències programàtiques, apreciables
amb la sola lectura dels seus manifestos constituents; però d’aquí a una unió programàtica única
se’m fa una mica difícil de creure-ho, tot i que també és cert que de més verdes han madurat. Temps al temps i, quan hi hagi realitats, en
tornarem a parlar.
Aforaments.- Diuen que Joan Carles
està en un estat semidepresiu des de la renuncia en favor de Felip i que ha
coincidit amb el tema de la imputació de la filla Cristina en el cas Noos.[1]
Imagino que tot plegat (abdicació, imputació, aforament exprés...) no deuen de
ser medecines de bon prendre i se’m acut pensar que la imputació de
l’expresident Sarkozy (i el record de la culpabilitat de Chirac) tampoc deu
d’haver estat una bona notícia per el
nostre ex cap d’Estat. El cas és
que el Sr. Rajoy ens anuncia que està disposat a parlar-ne del tema dels més
dels 10.000 aforats que té el país i ens anuncia una nova “etapa” de
regeneració política, però insinua que no es tracta de reduir individus aforats
si no institucions amb membres aforats és a dir: reduir per exemple el número
de diputats territorials. Tot plegat no és més que foc d’encenalls perquè l’any
vinent hi ha eleccions municipals i autonòmiques en la majoria de les
comunitats i en les que, tant el PP com el PSOE, tenen pèssimes perspectives i
temen una patacada històrica. Rajoy ha parlat inclús de modificar la Llei
electoral dels alcaldes a fi de garantir algunes alcaldies que potser ja veuen
perdudes. I, en aquest últim cas, cal recordar que a Catalunya no tenim Llei
Electoral pròpia per la qual cosa, modificacions d’aquests tipus ens afectarien
de ple. Respecte dels aforats, personalment em preocupa relativament poc el
número que hi ha al país. El que si em preocupa és que no es faci una modificació del procediment judicial aplicable
a fi de que els aforats, al menys, no siguin jutjats pels jutges que els propis
aforats nomenen. Si no es modifica això, l’aforament es mostra davant de la
societat civil com a una garantia
d’impunitat. Respecta de la regeneració política que proposa Rajoy, em
temo que res pot ser creïble si la corrupció continua sent un foc latent i
permanent sense el més mínim desig d’apagar-lo.
James Costos és
l’Ambaixador dels EEUU a Espanya i el passat dia 1, en una reunió info rmativa al Hotel Ritz de Madrid organitzat pel
Nueva Economia Forum, va fer unes declaracions que varen posar els pels de
punta al Sr. Margallo. En aquestes declaracions esmentava l’Ambaixador que el
seu País observa amb atenció els esdeveniments de Catalunya i assenyala que si
Catalunya s’acaba independitzant les
empreses nord – americanes s’hauran d’ adaptar: “Les coses canvien, els entorns canvien, i
quan això passa qualsevol líder empresarial ha de pensar en el futur. Si les
coses canvien, les empreses s'hauran d'adaptar" tot i que reitera que “és
una qüestió interna de l’Estat Espanyol”. Aquesta exposició que en cap cas
s’aproxima a qualsevol de les plagues a que ens tenen acostumats els profetes
madrilenys, en cas de convertir-nos en un Nou Estat i, precisament per això,
perquè ha trencat aquesta predicció amb arguments elementals que tots aquells
que hem estat en el món industrial sabem, coneixem i, en casos, hem aplicat (a
Castella diuen allò de Renovarse o morir!),
ha fet que Margallo cridés a l’ordre al Ambaixador no tant pel que ha dit si no
precisament pel que no ha dit. Costos a twitejat després dient que “desgraciadament alguns han mal interpretat la meva declaració sobre la
política de sempre dels EEUU sobre Catalunya; és una afer intern de l’Estat
Espanyol”. Haig de creure que el
twiter tampoc ha satisfet al Ministre
d’exteriors, però també em sembla obvi que voler fer rectificar declaracions
plenes de sentit comú, entra en un terreny diplomàtic molt més complicat del
que podem imaginar i massa proper a comportaments autoritaris que en res
beneficien al propi Estat Espanyol.
J.
Vinyeta
4 de Juliol de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada