divendres, de juliol 25, 2014

242.- Duran, Duran…, i les balances fiscals.-


 242.-  Duran, Duran…, i les balances fiscals.-

El Sr. Duran – Lleida ens diu que plega. Però honradament haig de dir que em sospito que ho fa amb la boca petita: deixa la secretaria de CiU, però no deixa, de moment, res més. Continuarà sent portantveu de CiU a Madrid, presidint la Comissió d’Exteriors i amb control sobre d’Unió Democràtica com a president del seu Comitè de Govern. Per què plega? Ell diu que per raons personals i perquè ja és hora de  donar pas a noves generacions. Diu que, en capa cas, ha estat per el tema de la convocatòria del proper 9 de Novembre perquè sempre ha estat d’acord amb el dret a decidir. Però tots sabem de les divergències manifestes que hi ha hagut durant aquest últims temps amb els seus companys de coalició. Les Municipals estan també a la cantonada i sembla certa la possibilitat de que UD es quedi sense res, en favor d’ERC. I qui sap si algun sector empresarial l’ha pressionat  més del compte perquè deixés la  secretaria d’una coalició que, amb les constants ambivalències que el Sr. Duran s’ha permès, comprometia i esgarriava  determinats interessos econòmics i polítics que algú (el propi Duran?) es delia per d’aglutinar.

El cas és que deixa un dels càrrecs, però no tots i em fa la sensació que  vol fer com l’Aznar: quedar-se a l’ombra  manegant els fils del seu partit. El substitueix com a secretari de la coalició el conseller Espadaler i si el substitueix, entenc, que Espadaler és home de confiança d’en Duran amb totes les conseqüències. Espadaler  s’ha afanyat a dir que sí a la consulta, però que la resposta a la mateixa la decidiran en un proper congrés del Partit, just quan el President Mas signi la convocatòria. Però ens cal pensar que l’adveniment d’Espadaler (que ja forma fart del Govern de la coalició) també ha estat consensuat amb Convergència i, per tant, amb Mas. Veurem aquest consens mutu en què es converteix.

Hi ha un tema del que penso que se’n parla poc, per a no dir gens. Unió Democràtica és el partit demòcrata Cristià per excel·lència a Catalunya i, per  tan,  amb una certa influència sobre de l’Església catalana. Personalment, no és que jo hi confiï en la “catalanitat” de l’Església catalana de la que em sembla  que el bisbe Deig n’ha estat l’únic clar representant en els temps actuals (només cal recordar la actuació de l’Església espanyola, i per tant de la catalana, en el tema de les emissores de  ràdio i TV que estan sota el seu control). Però, si com diuen els propis d’UD,  l’Església catalana en privat es manifesta a favor de la consulta i del Sí – Sí, fora bo que  aconseguissin que aquesta privacitat és fes pública. Potser seria un senyal prou clar de la posició d’UD davant del procés. I si la manifestació la  fes l’Església  en sentit  contrari, també seria un senyal del sentit en que vagi el partit...

S’han publicat les balances fiscals calculades per l’Estat. Al·leluia!!. El que entenc com a més important és que queda clar que Catalunya presenta un dèficit fiscal i  que el greuge existeix. Respecta de les diferències entre una (la calculada pel Govern Central) i l’altra (la calculada per la Generalitat) entenc com a convenient deixar passar uns dies i veure, per exemple, que n’opinen dels càlculs i dels resultats gent de vàlua de fora del Govern de la Generalitat com la del Col·lectiu Wilson  o del Centre Català de Negocis, i si hi ha enfrontaments dialèctics entre aquests (que no son els únics de vàlua contrastada en un País com el nostre) i el Sr. Angel de la Fuente del que molts d’aquest que hi entenen ja el varen definir com a poc “apropiat” per la tasca que ha portat a terme. Entenc que Mas Collell és evidentment l’home indicat per contestar al Sr. De la Fuente, per molt valuós i per Conseller. Però m’agradarà, com ja he dit, esperar als més neutres i menys implicats en el Govern perquè no se’ls pugui titllar de directament interessats – involucrats en el tema. I valdrà la pena veure com reaccionen Andalusia i Extremadura donats els saldo positius que en resulta i veure la reacció general, si és que n’hi ha (ja se sap la permissivitat de que disposa el PNB) del positiu (insolidari?) del País Basc.  Esperarem.


J. Vinyeta
23 de Juliol del 2014