dimarts, de juliol 15, 2014

240.- Rajoy i Mas. Iceta


240.- Rajoy  i  Mas.  Iceta.-

Ha corregut com un reguerot de pólvora encès que Rajoy  i Mas tenen cita concertada. I s’insisteix en que serà un diàleg de sords. A les hores, per què es troben? Dons perquè tinc la sensació de que el que diuen que passarà, en molta part, no és veritat. És evident que Mas no pot anar endarrere per la senzilla raó de que el Sr. Mas ha tingut la habilitat de posar-se davant d’un moviment ciutadà definit ja en tantes ocasions com a moviment transversal, democràtic i pacífic que té com objectiu la independència del País i que arrossega, segons enquestes, a més del 50% dels ciutadans. Per tant, si Mas endarrereix una passa es  trobarà una paret darrera i algú prendrà el seu lloc i el procés seguirà. I, amb independència de que aquest relleu tiri o no endavant el procés, Mas perdrà tota la glòria que fins avui té molt merescudament guanyada; i suposo que la Història per a ell també compta.

Rajoy es troba en una situació similar. Ha estat tan tossudament incapaç de mirar més enllà del  cercle que el té sota control (i no és precisament el seu partit al que vull fer referència) que no farà res  que no sigui prèviament autoritzat per aquest cercle. Però amb una diferència important respecte a la situació del President Mas: té a les mans bona part del futur econòmic de l’Estat espanyol. I amb aquesta perspectiva qui hi té més a plantejar és precisament el Sr. Rajoy  pels interessos que representa.  Per tant em sembla que  no serà la trobada un diàleg de sords.

 El que passarà és que tampoc hi haurà excessiva transparència de la trobada. Però imagino que una de les coses de les que parlaran serà precisament de allò que l’últim informe del CATN[1] defineix com a procés constituent per a fer una separació més o menys amistosa, no físicament violenta i  amb decisions sobre el deute absorbible per Catalunya, si és que els resultats consultius o electorals deixen clara la decisió presa pel poble de Catalunya. Perquè el cercle en el que es belluga el Sr. Rajoy sí que sap que o hi ha negociació o es queda amb el 100% del deute i amb el 20% que aproximadament correspon a Catalunya, encara que nosaltres ens quedem a l’Illa de Robinson. Dit d’una altra manera: sense parlar del dia 9 poden estar parlant perfectament del dia 10...

El Sr. Iceta ha entrat definitivament a l’escenari. De ser el director de l’obra a passat a ser-ne, a més, el primer actor. Després de les  fugues, negatives, etc..., que anaven portant al PSC al sot, la decisió del  Sr. Iceta a tret al partit d’una suposada indefinició. Dic suposada indefinició perquè està clar que l’aparell del partit volia canviar la cara però en cap cas de contingut i aquest aparell que ja havia beneït a Navarro ha optat, potser perquè a més no hi ha tingut altra opció, per la continuïtat que representa el Sr. Iceta.

D’entrada el Sr Iceta, amb una clarividència que sembla ser de patrimoni exclusiu, ens ve a dir que els sobiranistes som tan mesells que hem donat per bona la pregunta a respondre el dia  9N, quan aquesta pregunta, afirma,  és un  autèntica nyap. I, per fer les coses ben fetes,  en proposa una  altra que per la seva clarividència en dedueix que és la correcta. No cal repetir-la aquí. Poca cosa més a considerar. Però recordar-li al Sr. Iceta que, com diu en M. Cuyàs, a aquesta pregunta Catalunya ja va respondre que sí en el referèndum del Estatut del 2006; recordar-li que ell mateix al costat del Sr. Rubalcaba, va “ribotar” aquell Estatut a Las Cortes; recordar-li també que el seu cap de files havia promès allò del “apoyaré...”. I perquè no li quedin dubtes, fer-li memòria de que el Constitucional va acabar de trinxar el poc que el seu propi partit havia deixat per trinxar. Dit de una altra manera: a la mateixa pregunta que avui ens planteja el Sr. Iceta, el PP, el PSC - PSOE i el Constitucional, entre tots plegats, ja ens varen respondre que no, que ni parlar-ne. I finalment fer-lo sabedor, no fos cas, de que el PSC en general i conseqüentment ell personalment en particular, tenen molta responsabilitat en l’enfrontament Catalunya – Espanya amb el permanent alineament amb les tesis més centralistes i conservadores d’un partit que s’ha posat a Catalunya per barretina sempre però deixant a banda a una molt i important part  de la  seva ciutadania; tan l’ha deixat de banda que aquesta ciutadania li ha negat el suport electoral, del que disposava.

Per tot plegat, que  deixi la demagògia  per aquells que se la vulguin empassar, i, donat que no té la més mínima intenció (al menys fins avui) de participar en el procés sobiranista, li aconsellaria que si entén que tot el procés és millorable, que aporti idees des de dins del propi procés. Si no, que continuí brindant amb cava amb el PP i C’s, com ja va fer el seu antecessor.

 

J.  Vinyeta

15 de Juliol de  2014

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)