243.- D’en Robert, les cabres i
l’Evangeli.-
Catalunya Caixa ha estat finalment
venuda al BBVA. El Sr. Guindos ens deia uns dies abans que la marca CX era
realment forta i important. Però, vet aquí, que l’ha venuda, un cop CX s’ha desentès d’un bon feix
d’hipoteques de difícil realització, i a un preu que ronda al voltant del 1000
milions d’€. Fins aquí, res a dir.
Però resulta que el FROP hi havia
invertit en la CX més de 11.000 milions d’€ per evitar la fallida (hi ha qui
diu que, per tot plegat la inversió de l’Estat, és a dir la inversió que els
ciutadans hi hem aplicat a l’entitat, s’apropa al 30.000 milions, però deuen
ser males llengües...) i resulta que l’Estat
la ven al BBVA per 1000 milions.
En conseqüència, el FROB regala 10.000 milions d’€ al BBVA.
Em venen a la memòria un parell
d’històries. La primera és aquella que encara avui s’explica dels bons negocis
que feia un que li deien en Roberto. En Roberto era pastor de cabres i només en
pasturava les d’un color determinat (que em sembla eren les de
color blanc, però tant si val) i que va quedar corprès quan va descobrir que
n’hi havien d’un color diferent al que habitualment pasturava (el negre) i, amb
una astúcia difícil d’entendre, en canviava dues de blanques per una de negre,
se suposa que amb el convenciment de que
feia un bon negoci.
L’altra història ve directament de
l’Evangeli (Lluc 16, 1 – 13) És una
paràbola que explica les aventures d’un mal administrador que va anar a veure
als deutors del seu amo i els hi preguntava quant li devien a l’amo. El deutor
responia que, per exemple, 10 i aquest administrador maldestre li responia que
en comptabilitzés només cinc. I així va anar fent amb la resta dels deutors de
forma que l’amo no descobrís el desastre en la gestió i, al mateix temps, cas
que el descobrís havia fet bona feina amb els deutors de forma que sempre li
mantindrien les portes obertes, de quedar-se finalment sense feina. L’amo va
descobrir la jugada de l’administrador i va elogiar la seva astúcia.
Son dos històries que es podrien
ajuntar. D’una banda el FROB ha fet un negoci com el d’en Roberto amb les
cabres però amb la diferència brutal de que en Roberto era el propietari de les
cabres que anava canviant dos per una. La ruïna que tal canvi portava inherent,
només afectava al pobre Roberto. Però el FROB regala 10.000 milions d’€ que
haurem de reposar de les nostres butxaques. A més ens quedem amb els dubtes de
si el FROB, o algú dels que corren per dintre de l’organisme, no ha fet com
aquell administrador maldestre evangèlic per assegurar-se una jubilació ben
proveïda, perquè és clar, evident i de
domini públic que, allò que anomenem “portes giratòries” son un fet...
De totes maneres, el relat evangèlic
ens diu que és l’amo el que reconeix l’astúcia del seu administrador. Qui és l’amo
del FROB que no fot al carrer a qui ha fet un negoci pitjor que els d‘en
Roberto? No serà per sobre del FROB i companyia hi ha un núvol en el que s'hi apleguen tots aquells que anomenem elit o oligarquia i que realment és l'amo de tot plegat? Quina pregunta més ingènua, oi? Però convindrem tots plegats que ens agradaria saber, amb un mínim de precisió, qui belluga els fils de les pobres i mortals titelles...
Ara ens queda per saber que ens
pot arribar a costar la venda de Bankia, o dit de una altra manera, a qui el FROB regalarà Bankia i aquest regal quants diners costarà a la
ciutadania.
Després pretendran que els sectors
extraparlamentaris no vagin creixent dia a dia...!
J.
Vinyeta
25 de Juliol de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada