227.- Comentaris (Navarro, S. Vidal, El Punt Avui TV).-
Pere Navarro.- S’ha passat de rosca. Penso que una bona
ullada a l’article d’en Carles Ribera al diari El Punt Avui del passat 1 de
Maig d’enguany[1],
és prou clar i poques coses, per a o no dir res més, cal afegerir-hi. La resposta a la necessitat del Sr. Pere de no perdre pistonada davant de la desfeta
política que tothom vaticina del seu partit, ha estat, llevat d’exempcions,
unànime. La carta que el propi
interessat ha dirigit uns dies després als militants del PSC amb el suposat per
què de tot plegat sembla un pas endarrere, tot i que tardà, donada
la vergonyant i barroera presentació,
digne del millor Boadella post maragalià, que va fer el Sr. Navarro per tot
l’Estat per premsa, ràdio i TV, de la situació “de confrontació” en el nostre
País degut a la “causa sobiranista”. El seu
aparellament amb les tesis unionistes més acèrrims d’aquí i d’allà ha
estat evident
La resposta a aquesta actitud partidista ha estat pràcticament
unànime llevat, evidentment, per part de
C’s, PP i UPyD, que s’han afegit ràpidament a la festa muntada pel cap del
PSC. Però voldria fer-hi un afegitó
personal. És evident que totes les situacions son opinables i respectables
alhora. Però quan algun mitjà de
comunicació és nega a qualificar un ús evident de l’estricta fet violent de
forma partidista i en un sentit concret com el que n’ha fet el Sr. Navarro, amb
l’argument de que qualsevol afegitó al fet violent és una manera d’emparar o
justificar aquesta violència, jo puc entendre aleshores, potser contràriament a
allò que s’ ens vol fer creure, que, com
ja va dir Unamuno, el silenci d’aquests
alguns és aquiescent amb als fets que no comenta.
Santi Vidal és
un jutge de l’Audiència Nacional, català i de trajectòria clarament
sobiranista. És membre del CATN i ha
estat un dels 33 Jutges i Magistrats
signants d’un famós document, estrictament jurídic, amb el que aportava
solucions tècniques per assolir la Independència de Catalunya. Manos Límpias l’ha tingut sempre en el seu
punt de mira i ara ha presentat una
segona denúncia en contra del jutge Vidal perquè, entenc jo, en alguna cosa s’ha de distraure el Sr.
Bernar... Però el fet més important està en que el CGPJ ha citat al jutge a declarar perquè ell
i altres juristes companys de professió han començat a estudiar i a redactar un
hipotètic esborrany del que podria ser la futura Constitució de la República
Catalana. Tinc la sensació de que es farà tot el possible perquè el Jutge
Vidal deixi de ser incòmode. Però també penso que la raó autèntica per la
qual Vidal pot acabar sent defenestrat de la professió no serà per la seva
condició de sobiranista, condició realment incòmoda donat que sempre posa sobre
de la taula raons jurídiques de pes a favor del procés, si no que ho serà, de
ser-ho, pel llibre publicat[2]
enguany i que deixa ben a la descoberta
els pecats de la justícia, tal com defineix el seu títol. Imagino que el que un
membre de la judicatura, espolsi els racons de
les sales i passadissos dels Palaus de Justícia, obri finestres de les
sales de togues i posi el dits dins de les nafres que van minant al cos
judicial, tal com ho fa en el text referenciat i amb noms concrets, ha aixecat
les alarmes del sector conservador de la judicatura perquè la crítica interna i
des de dins del cos, no sol estar ben acceptada per molts...
El Punt Avui TV ha començat les
seves emissions regulars. Es una bona notícia especialment per aquells que
trobàvem a faltar en la graella habitual un espai en el que obertament i sense
eufemismes es parlés d’independència, llibertat, sobirania..., de totes
aquelles coses que, des dels altres espais es fa però, per allò de la pluralitat, en el millor del casos
amb tebiesa (per a no esmentar aquells en que les emissions son un insult
permanent a la intel·ligència de la ciutadania en general i al poble de
Catalunya en particular), tanta tebiesa que a vegades se’m acut pensar que amb aquest
amics tan tebis ja no ens calen enemics...
Si les emissions es mantenen, em sembla evident que faran un gran servei al País
i al procés així com de mínim contrapès mediàtic del que estem tan mancats. Per
molts anys!
J.
Vinyeta
3 de Maig del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada