232.- De les eleccions europees.-
Constatar fets i mantenir asèpsia davant dels resultats electorals és difícil perquè,
en massa ocasions, el cor i el cap no van pel mateix camí i, per enredar encara
més les coses, pot passar que allò de que es pugui confondre el desig i la
realitat. Però intentaré només constatar fets i, en qualsevol cas, no
extrapolar dades a unes suposades eleccions generals, autonòmiques o municipals
posteriors a aquestes europees.
Europa.- Que Europa funciona malament és un dels fets
constatables. I els resultats electorals posen evidència la contestació de la
ciutadania: l’ultra dreta (inclòs algun nazi alemany) i els euro-escèptics (amb
36 diputats!) hi son presents. Populars,
socialistes i lliberals que partien amb un total 541 escons (274, 196 i 83
escons respectivament) es queden amb 468
(212, 185 i 71)[1]
Per tant, que cap d’ells està per llençar coets i vista la fragmentació amb la
que en resulta el Parlament, em sembla que de les aliances per a triar
el President de la Comissió en sentirem a parlar. Com ja he dit en
alguna ocasió, resulta evident que una multinacional com la UE no pot funcionar
amb 28 directors generals.
Espanya.- Rubalcaba ha anunciat ja un congrés extraordinari
del Partit pel mes de Juliol per encarar
unes primàries amb la nova direcció del partit que en surti del Congrés. Dimiteix
i em sembla que això equival a deixar el partit en mans del PSOE Andalús,
esquitxat, tant o més que el PP, per temes de corrupció. El PP perd també 7
escons tot i que es proclama guanyador de les Eleccions a l’Estat[2].
Però personalment entenc que el més rellevant de tot plegat és l’entrada de
Podemos en l’arc parlamentari. Quan el famós 15 – M va entrar en acció, vaig
expressar la opinió de que, en el meu entendre, un moviment assembleari sense
lideratge no anava enlloc. I així ha estat fins que un jove periodista professor universitari amb nom socialista
il·lustre, Pablo Iglésias, ha estat capaç d’iniciar el lideratge de tots
aquells antisistema apallissats a la Puerta del Sol o a la Plaça de Catalunya.
Penso que Podemos és el toc d’atenció més important per a les elits, “la casta”
com l’anomena el Sr. Iglésias: els moviments de base emprenyats com és el cas, organitzats i ara
amb lideratge poden convertir-se en una
mosca collonera per aquella “casta”. La aparició de C’s i UPyD en l’arc parlamentari
Europeo no és més que una manifestació del populisme amb que tots dos partits
han anat fent amb la seva actuació durant la legislatura i en la campanya que
n’ha estat el colofó, tot i què el resultat propiciat per les caigudes
electorals del PSOE i del PP. Fer notar les davallades del PP especialment
a València i a Les Illes.
Catalunya.- Ras i curt: el conjunt de forces que opten pel
dret a decidir s’emporten el 55,8% dels vots, i si a aquests afegim els vots de
Podemos obtinguts a Catalunya, que s’han definit clarament a favor del dret a
l’autodeterminació, el total obtingut suma un 59,9% dels vots. ERC s’ha emportat el triomf de les
eleccions a Catalunya amb 1,8 punts per
sobra de CiU, però el President Mas es
referma en el projecta sobiranista i ens diu que no hi haurà cap
pas endarrere, confirmant-nos, a pesar
dels resultats, que continua assumint-ne el lideratge.
Per l’altra banda, la patacada del
PSC ha estat notable, amb la pèrdua de 22 punts. El Sr. Navarro, tot i aquesta
patacada i sense reconèixer cap error
per part seva, te el valor de dir-nos que el gran perdedor de les eleccions és
el Sr. Mas... L’altra ensurt se’l emporta el PP amb la pèrdua de 18 punts. El
Sr. Fisas en dona la culpa de la desfeta a la crispació que viu el País.
Quan no hi ha ni capacitat ni valor per
assumir errors, és ben clar que la responsabilitat dels mals resultats sempre
és deguda a qüestions foranies.
Ressaltar que la participació, que
no arriba a mínims desitjables, és, amb tot 10 punts superior ala dels últims
comicis europeus, superior a la mitja estatal quasi en 2 punts i 4,5 punts
respecte de la mitja de participació a Europa.
I ara, a esperar a que el els que
han interpretar, vulguin fer-ho. Perquè els resultats son els que son i la
realitat és la que és: qui no ho vulgui veure és perquè, digui el que digui, no
vol mirar.
J. Vinyeta
26 de Maig de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada