230.- Les xarxes.-

230.- Les xarxes.-

L’assassinat  de la presidenta de la Diputació de Lleó  ha estat el fulminant que ha posat en marxa una  bomba de rellotgeria que ha explotat en el moment en que la comunitat jueva catalana ha portat als jutjats més de 17.000 twiters, parents germans en contingut als que varen ser expressats en el moment d’aquell assassinat, en motiu de la derrota del Real Madrid pel Macabi de Tel Aviv.       

Vagi per endavant que no formo par d’aquestes xarxes (em diuen que estic donat d’alta a facebook però en qualsevol cas si hi soc ho és de forma inoperant) i en me vida he fet un twiter (i si en aquests moments hagués de fer-ne un haig de dir, humilment, que no sabria com fer-ho). Tinc el meu blog, i prou. 

Dic tot això perquè totes aquestes coses que diuen que s’han dit, personalment les desconec i, per tant, en referir-m’hi ho faré prenent model dels comentaris que es publiquen en  diaris digitals. No sé si tot el que  digui al respecta podrà ser aplicat, però hi deixo els meus comentaris.

L’anonimat és sempre un mal assumpte: ho permet tot i pel que sembla no crea l’exigència de rectificació per gros que hagi estat el disbarat publicat  No haver d’atribuir-se l’autoria de textos que estaran de per vida a les xarxes amb continguts que poden ser constitutius de delictes davant dels codis civil o penal, crea una impunitat flagrant   i deixa obertes portes que depassaran línees vermelles (de difícil col·locació,  és cert, entre llibertat d’expressió i delicte, però que els propis codis sí situen) i que han creat un problema que ha necessitat d’un assassinat i d’una derrota esportiva per posar-lo sobre de la taula. Que aquest problema requereix solució en resulta evident. Donat que l’anonimat crea impunitat, en el tema dels comentaris en els diaris digitals em sembla senzilla, la solució: de la mateixa manera que  la premsa en paper exigeix les dades dels autors de les cartes rebudes per a la secció anomenada cartes al director, que les premses digitals exigeixin les dades de l’autor del comentari abans de ser publicat i les facin públiques amb el comentari: l’absència d’anonimat estic segur que canviarà les coses (de la mateixa manera que les TV demanen a la persona, el seu nom, si vol ser entrevistat i, si hi accedeix, si dona permís o no perquè la seva respost/es puguin ser emeses per TV)

Respecta de Twiters i facebook, que suposo que és realment on  rau el problema, ignoro si aquesta possibilitat de identificació obligada existeix o és possible. De ser-ho possible penso que seria el millor medi per evitar que els camins de convivència no perdin el nord que és, en la meva opinió , el que passa quan l’anonimat es fa l’amo de les relacions humanes.

De totes maneres hi ha un aspecte de la qüestió que no puc deixar de banda. Ja hi ha quatre detinguts i posteriorment alliberats amb càrrecs per comentaris considerats civil o penalment punibles en referència a l’assassinat de la Presidenta de la Diputació de Lleó.   Tinc la sensació de que ara s’ha posat en marxa  el tema judicial perquè ha afectat directament al PP.  Però és ben clar que abans del fet luctuós nosaltres mateixos, catalans,  com a Comunitat en general i determinats membres de l’àmbit especialment polític en particular, hem/han estat víctimes d’adjectius, substantius, epítets i similars absolutament inqualificables, parlats/escrits inclús per alguns que tenen una certa rellevància política, tot plegat durant molt de tremps i amb continuïtat i, en aquest cas, ni la fiscalia (que pel que diuen els que hi entenen  podia haver actuat d’ofici) ni el Ministre de l’Interior s’han bellugat un pel.

Ja sé que som l’ase dels cops... i el què encara ens queda per a continuar sent-ho!. Però suposo que  no és demanar massa a la Fiscalia i al Ministeri que actuïn  amb diligència quan els destinataris d’aquelles actituds que al principi definia coma parentes germanes de les manifestades en el fet luctuós d’un assassinat, no siguin ni membres del PP ni membres d’un lobby poderós com és el lobby jueu.  O pot ser si és demanar massa, Sr. Ministre?. Si realment ho  és, faria bé en dir-nos-ho per poder portar un paraigües (potser fora millor dir en aquest cas portar un parallamps) permanentment obert i reforçat.

J.   Vinyeta

21 de Maig 2014