228.- Eppur si muove?.-
La frase Eppur si muove...! és
atribuïda a G. Galilei quan va haver d’abjurar del heliocentrisme davant de la
Inquisició. No sembla que estigui exactament comprovada l’autoria, però, com
diuen a Itàlia, se non è vero, è ben trovato...
Ve això a
compte perquè la opinió majoritària
està en que el poc moviment que podríem esperar per part del Govern
Central, si és que ha d’haver-hi
moviment, en cap cas hi serà fins
passades les Europees del dia 25
d’aquest mes de Maig. Tot i aquest convenciment, passen coses que no deixen de
cridar la atenció i que, parafrasejant a Galileo i arrel d'elles, podríem transformar la seva
afirmació rotunda en una pregunta: Madrid, Eppur
si mouve? No ho sé si es mou res però es diuen coses noves, això sí.
El
Sr. Rajoy va i ens diu a la SER
allò de que “... en Catalunya hay un problema de gran envergadura...” i al Parlamento diu allò de que la idea
sobiranista catalana és cosa “ de algunos
catalanes y de algunos partidos políticos...” En un altra moment ens diu
allò de que la secessió catalana causaria problemes per a tots, espanyols i
catalans, o demana als empresaris, amb els que es reuneix a la Moncloa, ajuda davant el problema
sobiranista català. I per a rematar-ho
ens ve el Sr. Zarzalejos, que és el secretari general de la FAES, per a
dir-nos que la Constitució és modificable tot i que complint la constitució.
Sembla dons que hi ha dues coses a comentar: el que diu el Sr. Rajoy en que, per primera vegada, Madrid
reconeix l’existència d’un problema “d’envergadura”
a Catalunya i que aquest problema ja no és una febrada del Sr. Mas si no que
afecta a “alguns catalans i alguns
partits polítics”, i ens diu també que
la secessió de Catalunya seria dolenta per a tots, espanyols i catalans...
L’altra és la que ens assenyala el Sr. Zarzalejos: la fins avui sacrosanta
constitució és modificable. De totes maneres que a aquestes alçades ens sorprenguin les obvietats pel què
fa a les coses que diuen i fan
referència a casa
nostra, diu molt en contra de la pèssima
qualitat del discurs de Madrid respecta de tot plegat. Però el cert és que
son coses que s’han dit.
Vagi per endavant que soc un descregut, però
no em queda més remei que fer com els gossos i estirar les orelles davant
d’allò que em crida la atenció. El Sr. Rajoy dient que la secessió de Catalunya
seria un desastre també per Espanya, és una novetat; i que els empresaris a
Madrid insinuessin, com sembla que va ser, que potser el Govern Central haurà
de definir-se al respecta, és també una altra novetat.[1].
Per arrodonir-ho, la representant espanyola al
Festival d’Eurovisió em diuen que va cantar en anglès... Espanya cantant en
la llengua de la Pèrfida Albion!! (Què s’ha fet d’aquelles flors...?)
Ja sé que res del que he parlat és
per a llançar coets. I per si hi havien
dubtes només cal fer notar el nomenament de Juan Carlos Gafo com a Cònsol General a Melbourne (Australia)
deixant en evidència que l’anticatalanisme obra portes[2]
encara que, en primera instància se’ns vulgui fer veure que no. Però estem en
període electoral i no fora gens estrany que
donat els resultats electorals que es preveuen per el PP a Catalunya,
tornin a fer-nos voler creure (com en aquell vídeo de fa un parell danys en que
tot el PP es declarava enamorat de Catalunya) que ens estimen. O serà què
realment hi ha algú, tot i que amb la cua entre cames, que comença ha ensumar
que el deute públic espanyol, per exemple, ja gairebé inassolible, ho serà del
tot si el PIB català deixa de contribuir
a saldar aquest deute? O que el
Sr. Rajoy comença a entendre que Espanya no és tant independent d’Europa com
ens vol fer creure i, per tant, ha de ser més prudent del que és habitual i potser quedar a l’espera de que sigui
Europa qui decideixi sobre el procés català? Ara mateix..., tot està per fer i
tot és possible, ens diu el mestre.
Mentre, l’empresariat català es
reunia al Far de Sant Sebastià, a
Palafrugell, i signava un document en el que
dona suport al procés endegat pel Parlament per a la consulta del 9 de
Novembre i la adhesió al Pacte Nacional pel
Dret Decidir. És evident que un acte d’aquestes característiques val més
que moltes de les paraules que ens
puguin arribar de Madrid i que deixa en
evidència a una part del sector econòmic
català que, de moment, no hi vol estar. També aquests absents algun dia hauran
de decidir.
J. Vinyeta
13 de Maig de 2014
[1] Tot i que
no se com interpretar les absències en aquesta trobada de Roig
(Mercadona) i Lara (Planeta), dos pesos pesants per excel·lència
[2] Juan Carlos Gafo era el director de la
Marca España i, durant els Mundials de Natació
de Barcelona de l’any passat, va tenir aquella frase tant ocurrent però
poc original. Ens va dir “Catalanes de
mierda. No mereceis nada” arrel d’una
xiulada al himne espanyol. Margallo el
va destituir de forma fulminant. I ens ho varem creure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada