229.- Comentaris (Campanya, Monago, assassinat, Navarro).-
Estem immersos en la campanya pro-europees del proper dia
25. Personalment penso que si hi ha quelcom que ha de començar a definir
a Catalunya com la Nació Europea que vol ser, ha de ser un clar intent
d’aproximació a Europa. Aquesta Europa actual no m’agrada perquè l’entenc
ingovernable i dependent de massa interessos econòmics, i la que en surti de
les eleccions no serà gaire diferent de la que hi ha ara. Però si esperem un
mínim recolzament polític a la causa sobiranista hem de deixar clara la nostra
actitud ciutadana al respecta: anem a votar i intentem aconseguir un bon marge
diferencial entre la participació que hi pugui haver entre la participació a
Espanya i la que hi hagi hagut aquí. Fem-nos notar. O que, com a mínim, en
resulti la major de les participacions catalanes en les conteses electorals
europees que hi ha hagut fins ara. Crec que és el gran objectiu que podem
tenir. A qui votar? Dons fins avui tenim dos recolzaments importants: la
Internacional Lliberal, al que s’adscriu CiU, (en el seu congrés de Roterdam
del passat 26 d’Abril) recolza la consulta del 9 de Novembre, ratificat aquí a
casa nostra per Guy Verhofstadt, president del
grup liberal-demòcrata al Parlament Europeu i candidat a la presidència de la
Comissió Europea; i els Verds europeus,
al que s’adscriuen ERC i ICV a través Ska Keller, candidata a la presidència de
la Comissió Europea d’Els Verds que diu que una Catalunya independent seria
part de la EU. Però, repeteixo, entenc que, en la meva opinió, l’objectiu real
és la màxima participació. No se si els
del no permanent ens hi ajudaran...
La
premsa d’ahir 14, ens va donar la sorpresa d’un Sr. Monago fent una crida a Rajoy perquè, en cap cas, concedeixi a
Catalunya un concert econòmic com el del
País Basc. La sorpresa no es tant per aquesta demanda com per les raons
que addueix. Segons Monago, si es donés el Concert a Catalunya, les Comunitats
autònomes deixarien de rebre 16.000 milions d’euros l’any i que la pròpia
comunitat extremenya perdria el 12% del seus ingressos i això l’obligaria a
retallar despeses o a retornar competències. Aquesta situació, crearia un
“espoli fiscal” a Extremadura. Caram! Aquell senyor que fa quatre dies ens deia
en un vídeo com havien de ser calculades les balances fiscals i ens titllava de insolidaris, reconeix que sense Catalunya els problemes de la seva Comunitat
podrien ser de molt bon gruix. Fer notar que els 16.000 milions d’euros que diu
Monago que perdrien les comunitats és
precisament la quantitat que
reclama la Generalitat des de fa anys i
dient que aquests diners no retornen de cap manera a Catalunya... La veritat és
que no sé que poden pensar o dir a partir d’ara les Comunitats, el propi Sr.
Montoro, el Sr. Angel de la Fuente i Europa, ara en plena campanya, sobre aquestes suposades xifres que, quan les deia la Generalitat creaven
escandalera. Gràcies Sr. Monago per reconèixer que, al menys, el 12% dels
ingressos de la Comunitat que presideix els hi aportem aquesta colla de catalans insolidaris! I pensi que si marxem i segons com marxem, pot arribar
a perdre tots aquest diners que li son indispensables. Per si de cas, potser
hauria de començar a espavilar-se.. https://www.elmundo.es/espana/2014/05/14/5373577ee2704e6c388b4572.html
L’assassinat de la Presidenta de la Diputació de Lleó es veu que ha fet esclatar a
les xarxes tota mena de cometaris,
molts, diuen que massa i tot, de caràcter injuriós respecta de la difunta. No puc dir res més que el que he sentit per
radio, vist per TV o llegit a la premsa.
Alguna cosa deu d’haver passat que fes referència al PP perquè ens vingui el
Ministre de l’Interior a insinuar la persecució dels Twitter, facebook, etc...
considerats legalment punibles que en general son anònims. Res a dir. Però em
queda el dubte de si entre aquests sancionables hi haurà també els que
senzillament siguin desafectes amb el Govern. Algú ha definit aquetes ànsies sancionadores
com “la calle es mia 2.0”
de trista memòria. El President turc, Erdogan, va prohibir les xarxes quan en
aquestes era criticada la seva actuació. Fins on pensa arribar el Sr.
Fernàndez Diaz?
Finalment,
esperar que el Sr. Navarro torni a
fer, a la inversa, el circuit que va recórrer quan la crispació, segons ell, va
ser la causa que deia i repetia, de la plantofada que va rebre, i que expliqui la veritat del “cuento” en els
mateixos llocs on es va fer el màrtir. La poca credibilitat que tenia encara ha
quedat més en entredit. Suposo que farà dimitir al/s que el varen aconsellar de
fer el que va fer, tot i que, tal com té el seu partit si el/s fa plegar potser
es quedarà sol...
J. Viyeta
15 de
Maig de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada