174.-
Dies d’espera.-
Les darreres eleccions han
deixat uns resultats electorals tremendament transversals (paraula molt de moda per a definir la
inclusió de tots els nivells socials[1]
en un fet concret, però molt encertada en aquest cas) i la complexitat política
és evident. Però això no ha de voler dir que aquesta complexitat és
irresoluble, que estem en una major incertesa de la que estàvem abans de les
eleccions, en el que fa referència a la crisi, i que, en cap cas podem pensar que
el procés sobiranista està aturat i en un incert camí, ans al contrari: com es
diu des de l’ANC “Hem passat d’un Parlament autonòmic a un de sobiranista, això és històric”[2]
És ben cert que, observant
els mitjans de comunicació, van aflorant veus, de molt conegudes inclús, que em
recorden la actuació del Partit Popular
durant la campanya repetint ara allò que ens deien des de Madrid: el Sr.
Mas ens ha fotut en un mal embolic, què no era necessari convocar eleccions,
les coses no estaven a punt, no hi ha hagut suficient reflexió, ha quedat
palesa la seva irresponsabilitat etc..., etc. Son les mateixes veus que varen aplaudir
que el President es posés a la cresta de l’onada arrel de la manifestació de la
Diada, que li varen aplaudir els
discursos aquí i a Madrid i també que
convoqués eleccions. Era cert que les enquestes del moment assenyalaven una
“victòria històrica” de CiU i això va engrescar fàcilment a aquells
“goebelians” que s’apunten ràpidament al carro guanyador. Son els mateixos que
“es desapunten” amb la mateixa facilitat en que s’hi varen apuntar. Son de
poques conviccions i penso que amb la seva
actuació estan fent mal al País.
És cert
que el resultat electoral ha causat sorpreses. Però també és ben cert que els resultats
han deixat clar moltes altres coses més que la davallada de CiU. A Madrid estan contens
perquè Mas, diuen, ha fracassat. Però son tan aparentment obtusos que no volen
fer la famosa lectura 87 a 28, ni veure que
el sector espanyolista i irredempt és qui realment ha estat derrotat en
tots els ordres i que, pel seu dolor, el 80% del poble de Catalunya ha votat,
sense pal·liatius, a favor del dret a decidir, en contra de les tesis
espnyoles.
Potser que el què li falti
a Convergència sigui el desfer-se del llast que, des del punt de vista
sobiranista, representa Unió. Però també em sembla cert que els cinquanta
escons actuals de la coalició son molt més sobiranistes que aquells altres seixanta-dos dels que disposava. Dit d’una altra manera: des del punt de vista electoral ja se’n ha desfet
d’uns quants d’aquests d’Unió. Però en qualsevol cas, en Mas, i en
conseqüència, el País necessitarà l’ajuda de tots... els que vulguin, evidentment, col·laborar per
tirar-lo endavant. Ja sabem que ERC col·laborarà. Ens queda saber que farà el PSC i fins a quin punt al PSOE li
interessa aquesta col·laboració. Dels d’ICV poca cosa ens queda esperar, perquè
no faran anar simultàniament política d’esquerres
i dret a decidir[3].
Sabem que les CUP son inequívocament independentistes, però no sé si hi anteposaran la seva ànima esquerrana i
popular. Entenc que al PP i a C’s, no cal ni mencionar-los.
Per tan, hem d’esperar la
fi de les converses i el moment de la Investidura. Aleshores aclarirem els
dubtes.
J. Vinyeta
30 de Novembre de 2012
[1]En realitat, la transversalitat, fa
referencia a la conjugació simultània dels conceptes d’economia, medi ambient i
inclusió social a l’hora de preveure del progres de l’home.
[2] Podeu trobar la referència a la
roda de premsa conjunta de l’ANC (Carme Forcadell), Omnium (Muriel Casals)
i l’AMI (J.M. Vila d’Abadal) valorant
els resultats electorals a ASSEMBLEA.CAT
(Valoració25N.docx.doc)
[3] He dit
dret a decidir i no sobiranisme perquè davant de les urnes, en el moment el referèndum,
no tinc clar quin serà el seu vot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada