172.- Reflexions

172.- Reflexions.-

Ja hem arribat als anomenats moments de reflexió: tot el dia abans de la contesa electoral i, a més, les hores de l’endemà fins que arriba el moment de deixar  la papereta  introduïda a l’urna. Tot plegat, no sé si serveix de massa. En aquest país nostre (i la resta de l’Estat), l’èpica sol definir d’antuvi les eleccions i, em sembla que només elements externs  i que podem considerar extraordinaris, poden fer  efectiva una modificació del vot. I és cert que en aquesta campanya aquests fets extraordinaris hi han estat presents.

El més extraordinari, per la forma en que s’ha portat a terme que no pas pel contingut, ha estat l’entrada del diari de Pedrojota,  El Mundo, en la campanya. Era esperada i, per això, entenc que no ha estat una sorpresa per a ningú. La finalitat del famós “esborrany”, per altra banda desconegut pel Ministre de l’Interior, caps de policia i pel Jutge Pijoan, no era altra que posar a Mas contra les cordes vers uns altres determinats objectes d’atenció a fi de que,  en cap cas CiU atrapés la majoria absoluta,  majoria que deixaria a l’Estat Central amb molt pocs o nuls arguments en contra de la voluntat catalana. La veritat és que jo no sé si els senyors de El Mundo ho hauran aconseguit: ho veurem exactament la nit de demà 25/11/2012.

Però de cop, programat, és evident, “surt” el famós esborrany: el secretari del Sindicat Unificat de Policia el fa públic. Hi aquest document aporta dues coses molt concretes: que el nom del President Mas (sí el del seu pare, que ja és mort ) no apareix en cap moment i, en canvi, sí apareix una vinculació de la FAES a la “moguda” del Palau amb una “recepció” de 1.800.000 €. Així les coses i potser perquè soc un descregut, se’m  acut imaginar algunes coses. Juguem al joc de les endevinalles:

El Sr. Pedrojota, íntim d’Aznar, vol fer-li a l’ala dura del PP un regal electoral a Catalunya. I el Sr. Inda, el director del seu diari, el mateix aquell que va dir que a Messi havia d’aturar-se’l “ sea por lo civil o por lo criminal”, decideix fer pblicar només aquella part de l’esborrany que pot afectar a Catalunya i que “carrega” contra CiU: és l’objectiu de la publicació. La situació es complica i deixa en evidència al Ministre de l’Interior, que afirma que el document no apareix, que no en té  coneixement de la seva existència: la “ineficàcia” del Ministre del interior, incapaç de controlar a la seva gent, esquitxa al Sr. Rajoy i al Ministre Sr. Montoro, defensor aferrissat de “l’esborrany” de El Mundo. Casualment, tot i que també esperat, de cop fa públic, a través del que era (o encara és) amic d’Inda en determinades tertúlies, José Manuel Sánchez,  secretari General del SUP, el famós “esborrany”[1] que casualment és més complert que el publica El Mundo i “casualment” surt a la llum pública allò que el Sr. Pedrejota no havia fet públic de l’amic Aznar en tot l’afair: la FAES ha rebut 1.800.000 €  a través del Palau, i  El Mundo no en parlava...!Vaja: la FAES emmerdada...! Quid prodes scelus...? Aquesta és l’endevinalla!  No haurà estat tot una guerra bruta Rajoy – Aznar...?

És evident, al menys per a mi, que el Cas Palau ja va posar, i ha posat de  nou sobre la taula, el tema de finançament dels Partits polítics, i CiU va reconèixer alguna culpabilitat al retornar, des de la Fundació Trias Fargas, uns diners rebuts de forma no massa neta. Ignoro si això és motiu d’inculpació per el  Sr. Mas. El que si sé és que, en qualsevol cas, la presumpció d’innocència és fonamental, en aquest i en tots els casos. I és per això que encarta resulta més aberrant  que la Sra. Camacho, repetint els dictàmens dels seus superiors, exigeixi que el Sr. Mas vagi al notari i asseguri que no te res a veure en l’afair... Realment, amb gent així, fa por conviure...! Però també em resulta evident  que, en cas d’inculpació i causa judicial, aquesta hauria d’estar portada, donada la figura que el Sr. Mas porta i representa, pel Tribuna Superior de Justícia de Catalunya, i no per un altra, tot i  que des de Madrid  estan fent l’impossible perquè el tema Palau passi a l’Audiència Nacional.  

El Sr. Mas ha portat una campanya neta i assenyada. A menys que ell tingui probes fefaents en contra del Sr. Rajoy que nosaltres desconeixem, respecta l’afer de que ens ocupa, també per aquests val allò que dèiem  de la presumpció d’innocència, tot i que ens han donat mostres de que no és/son de fiar, gens de fiar! Però nosaltres, no som com ells.

I ara, ha esperar els resultats electorals!

J. Vinyeta

24 – 25 de Novembre de 2012

---

[1] El document no te ni signatura, ni data, ni possibilitat d’identificar a l’autor o autors, i el podeu trobar a la Web de La Vanguardia.