173.- A primera ullada

173.-  A primera ullada.-

La nit electoral no va estar llarga. Gens. Més aviat curta, ràpida.  I els resultats ens deixen, per una banda,  una sèrie d’incògnites de cara al futur i, per altra, ens mostra una clara tendència de vot.

La pèrdua de 12 escons de CiU, que l’allunya de 18 escons de la majoria “excepcional” que demanava,  obliga a recapitular a la coalició. El procés electoral deixa molt tocat al que fins avui  liderava  el procés sobiranista i, personalment,  no sabria dir fins a quin punt pot afectar al procés  en sí mateix. És ben cert que la majoria sobiranista en el nou Parlament ha quedat pràcticament intacta, pràcticament majoria dels dos terços. I si hi sumem el PSC que a pesar de tot porta inclòs en el seu programa el dret a decidir, el marge és més ampli del que era abans de les eleccions.  Mas tornarà a ser President de la Generalitat però aquestes eleccions li deixen una situació molt complicada pel què respecta a la governabilitat durant la nova legislatura, tant que, com ell mateix insinua,  no pot tirar endavant sol, ni el dia a dia ni el procés sobiranista que, a pesar de tot, ens diu que no s’aturarà.

Ha arribat l’hora de la política en majúscules perquè, a més de la voluntat sobiranista, el poble català deixa clar que mira cap l’esquerra (a una esquerra, a més ideològica), és a dir que vol solucions pels problemes socials en que ens han immers la crisi i les retallades que han vingut com a conseqüència, i és amb aquest sector majoritari al Parlament amb qui el President s’haurà d’entendre.  La solució a tot plegat  passa per acords entre partits  que només seran assolibles amb unes dosis de generositat inhabituals en els partits del País. ERC queda convertida en àrbitre del partit a jugar i suposo que recorda que ja va quedar cremada una vegada per no fer servir allò que en el seu moment va definir com a la clau de volta de la situació i de la que ara sembla en torna a disposar. Iniciativa també ho té difícil: a la seva esquerra hi ha les CUP que, tot i sent pocs,  poden deixar en evidència al Sr. Herrera en qualsevol  moment que  per tant haurà d’anar amb peus de plom i ben escorat a l’esquerra.

Tots, i especialment CiU donada la “precarietat” en que es troba, han de tenir clar  aquesta bipolaritat dels resultats sobiranistes i esquerrans  al mateix temps i cap dels dos pols ha de tapar l’altra i tampoc pot haver-hi una fractura entre aquests dos: ha de quedar clar que el què se’ls hi ha dit als partits a les urnes és què les dues qüestions han d’avançar si no  juntes almenys de forma paral·lela. Com he dit, ha arribat l’hora de la política i de fer que els programes electorals s’apliquin pensant en  el País i no en les properes eleccions, la campanya electoral de la qual ja ha començat avui. Inclús el PSC, amb qui no es contava, manté alguna opció de formar prat del que podríem anomenar una especia de pacte de legislatura. Tots sabem que en política tot és possible i especialment si va acompanyat d’un canvi “de cromos” d’aquells que  no hi ha manera de trobar per acabar la col·lecció...

Deixem passar uns quants dies, no gaires, i  començarem a  veure  els moviments respectius de  tots plegats

 Hi ha sectors, especialment els més propers  als sectors centralistes que opinen que, per arribar  a on s’ha arribat, no calia convocar eleccions. Amb això discrepo profundament i més després de que la participació en els comicis hagi estat  la que ha estat, vorejant al 70% del cens: les eleccions han legitimat els programes electorals de tots aquells que hi han participat i, per tant, queda perfectament legitimada la realització de la consulta sobiranista. I, tot i que des de Madrid fan sang d’en  Mas i de CiU, s’obliden de que el nou Parlament ho és, de sobiranista, tan com ho era abans, però  ara amb la legitimitat indiscutible que li proporcionen les urnes. Tot i que no els hi agrada, a Madrid hauran d’acceptar, perquè el números son el que son, la situació. I haurà de moure fitxa perquè com diu en Carles Capdevila, director del diari Ara, el resultat ha estat de Sobiranistes 87 - Unionistes 28, deixant de comptar 20 escons del PSC que, hores d’ara, no sabem on situar-los. Les evidències son... les evidències!

Dues  constatacions finals: el senyors que es dediquen  a estudis demoscòpics, enquestes, etc... s’ho han de fer mirar, prendre’s en serio la seva feina i fer les correccions necessàries perquè puguin donar resultats fiables. Aquesta vegada, no n’han encertat ni una. Podríem dir-los-hi allò de... que n’aprenguin d’una vegada!. L’altra és que el carro no ha de posar-se mai davant dels cavalls. Teníem convocades unes eleccions, no  un referèndum per la independència. Molts no ho han volgut veure així en cap moment. I d’aquests últims, sabem quins eren els seu interessos  confonent  i fent confondre les dues coses: esverar al personal.

J. Vinyeta

26 de Novembre  de 2012