171.- Sobre la vaga del 14 de Novembre (II).-
Els sindicats.-
Davant de la situació social de la que parlava, els sindicats tenen el caldo de cultiu ben adobat i convoquen vaga general, que porten a terme el prop passat dia 14. No obstant això, penso que no s’ha d’entendre, ni tan sols pensar, que aquests sindicats siguin o puguin ser la panacea per a resoldre els problemes donats els seus antecedents, estructures i actuacions:
-- Els Sindicats del País i del Estat son els mateixos que venen remenant les cireres des de fa quasi quaranta anys. Els canvis en les cúpules directives han estat mínimes i les filosofies que ja els condicionaven en aquell temps es van mantenint en l’esdevenir dels anys. Em sembla un senyal evident de l’immobilisme en que estan situats.
-- La afiliació sindical en aquest Estat està, en el millor dels casos, al voltant del 18 – 20% del cens laboral. Si tenim en compta que a més de CCOO i la UGT estan establerts la CNT, USO, CGT com a més representatius, i sense comptar amb altres formacions més petites i locals, podem tenir una idea força clara de quin és el número d’afiliats de que pot disposar cada sindicat i podem, sí més no, imaginar quina és la representativitat real de la que aquests sindicats disposen.
-- El finançament, els sindicats, el satisfan bàsicament a través dels pressupostos generals de l’Estat. Donada la minsa afiliació, voler fer-nos creure que es financen amb les quotes dels afiliats és gairebé un insult; a la xarxa hi ha suficients dades (i de tots colors polítics, cal dir-ho) que intenten donar llum al respecta. Una altra font d’ingressos es deriva de la participació – resolució en els anomenats ERO, dels que reben un % del que cobren els treballadors acomiadats (fonts solvents situen aquest tant per cent entre un 5 i un 15% de la indemnització corresponent, més la obligatorietat de afiliació i pagament de les quotes mentre dura la negociació fins a la liquidació de la indemnització que, a més, pot estar fraccionada) i també del què cobren de les empreses per a la “correcta” conducció del procés un cop han guanyat el que podríem dir la “subhasta” entre les centrals per “guanyar” l’ERO. Això ens ajuda a entendre per què els sindicats cuiden més als treballadors amb feina que als què no en tenen: dels que no en tenen, de feina, no en trauran res. Dels altres, pot ser que sí. Hi hem d’afegir les aportacions que reben a través dels seus membres alliberats que cobren per la participació en Consells d’Administració[1] i activitats similars. Ens quedaria per aclarir (difícil, molt difícil d’aclarir!) les participacions derivades en els fons estatals per a la formació, quantitat que es reparteixen amb les patronals.
-- ¿Quan de temps fa que els Srs. Méndez, Totxo i els que els acompanyen no pertanyen al món laboral? Tan ells com aquests que els acompanyen, que podríem definir com el bloc burocràtic – administratiu de les respectives organitzacions, després d’anys d’absència del món laboral, no son més que teòrics de despatx i ideòlegs, en conseqüència, de segona fila. El coneixement del món laboral els hi arriba de forma indirecta.
-- La reforma laboral, que va portar a aquests mateixos sindicats a la anterior vaga general, és la que ha utilitzat CCOO per a la reducció de personal de la seva estructura.
Amb aquest bagatge i sense voler entrar en el tema d’hores perdudes pels alliberats (el número dels quals és el secret més ben guardat!), pels membres dels comitès d’empresa, i el costos empresarials que això representa, amb aquest bagatge, repeteixo, els sindicats varen convocar una nova vaga general pel 14 de Novembre d’enguany.
J. Vinyeta
15 – 21 de Novembre del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada