175.- Comentaris

175.- Comentaris.-

És evident que ser català i sentir-se’n de català comporta un plus de patiment provocat per la pertinença obligada  a un Estat que, tot i que cerca de forma intensa i  continuada la nostra desaparició com a poble,   ens necessita per a sobreviure de forma inexcusable. És curiós veure que, sabent que marxarem, portin les coses de manera totalment contraria a  allò que els hi convé. És una manifestació clara de que la ideologia que impregna allò que podríem definir com al seu ADN, està per sobre de tot, ignorant, imagino que amb mala fe, tant la pròpia Història  d’aquesta Espanya que diuen defensar,  com  la de Catalunya que neguen sistemàticament, perquè si no la neguessin la seva pròpia Història deixaria de ser aquella de la que  presumeixen.

 Per tot plegat, és ben cert que aquests que neguen la Història, inclús la més recent, recorren a qualsevol subterfugi per fer com els gossos: marcar territori. Es presenten amb un fals sentit del deure (que en realitat és una autèntica manifestació d’imposició) com a protectors d’unes minories (en aquest cas 12 alumnes) i s’inventen raons que   només pretenen la consolidació d’una ideologia, la seva, que saben que és clarament excloent de tot el què no sigui una prolongació de la seva ombra. És senzill: una colònia, creuen, manca, en tots el ordres,  de personalitat per oposar-se a la metròpoli.  Suposo que queda clar que intento comentar la actuació del Sr. Wert. No és que vulgui fer un  panegíric  en contra de les seves intencions. No cal. Ell mateix s’autodefineix quan diu allò de que  “Soc  com un toro: m’embraveixo amb el càstig...” Pobre Sr. Wert, no és conscient del que ha dit:  reconeix   que se li ha infligit un càstig. Però tot i això, no ha d’oblidar que  inclús els toros tot i amansits amb el càstig,  fereixin o matin o no  al torero, acaben igualment a l’escorxador. Aquest és el  futur que li espera. Si per la seva bravura és tornat als corrals,  tornarà als prats dels que va sortir però amb els estigmes de la corrida i mirant amb ràbia al majoral per haver-lo triat per portar-lo a la Monumental de Barcelona on estan prohibides, per més inri, les corrides  Independentment, si una cosa ha aconseguit el Sr. Wert ha estat  el posar a tot el País en peu de guerra.  Ha tocat el voraviu i la unitat de resposta ha estat immediata i contundent.

En un altra ordre de coses, però sempre parlant dels mateixos, ara resulta que aquell famós informe que El Mundo va fer públic durant la campanya electoral, no pot ser validat per la Unitat de delictes econòmics i fiscals. Dit d’una altra manera: el famós informe no existia.  Això deixa en evidència al Ministre del Interior quedant clar que no controla el seu departament i posa en evidència també als ministres  Montoro i Vicepresidenta Soraya perquè el varen donar per bo.  Però com que som una colònia, no hi ha hagut ni excuses ni dimissions, faltaria més. No sé fins a quin punt aquella publicació, feta amb la mala llet que els caracteritza, va influir en el vot ciutadà tot i que pensi, com  la majoria, que aquest era el seu objectiu. Però independentment d’aquell objectiu, a mi se’m acut pensar en una altra cosa. Durant la campanya, la Junta Electoral va fer retirar un  dels espots perquè assenyalava un sentit del vot, determinat per la famosa manifestació del passat 11 de Setembre.  La pregunta que em sembla obligada és la següent: si un espot distorsiona una campanya per la seva intencionalitat del vot i la Junta el fa retirar, per què no pot passar el mateix amb una publicació que també distorsiona una campanya amb la seva clara intenció d’influir en la decisió dels votants? Deixo la pregunta a l’aire per si algú em sap donar resposta.

CIU, ERC i els altres.- Les negociacions CiU – ERC diuen que avancen. Ho dic així perquè fins avui, que jo sàpiga, no hi ha comunicat oficial  al respecta.  La situació del País és greu, no hi ha dubtes: no hi ha ni un  duro a la caixa i penso que Madrid collarà encara més a la Generalitat perquè em sembla entendre que tot plegat té com objectiu la “intervenció” directe per part l’Estat (no m’atreveixo a parlar de “suspensió”, però tot està per veure...) de la Generalitat. Per tot plegat, em sembla que ja comença a ser hora de que el PSC, ICV, les CUP i els sindicats posin d’una vegada sobre la taula el fet que és Madrid qui realment té els calés que  dona amb comptagotes, que Madrid és qui realment colla i  retalla a la ciutadania i per tant aquells partits, han d’actuar en conseqüència   manifestant-ho obertament i en tots els àmbits. No dic que no es puguin retocar impostos que depenen directament de la Generalitat  i que aquesta ha “d’aprimar-se” molt més. Però aquests  partits han de tenir clar, i així han de manifestar-ho, que és Madrid qui colla i contra qui han de descarregar  les ires. Tot el que no sigui això, en la meva opinió,  no serà més  que mantenir els interessos de particulars en unes moments en que el que més ha de comptar és la ciutadania i no els militants. El País necessita afirmació rotunda. I aquesta afirmació, que ha estat clara davant de l’agressió  del Sr. Wert, també és necessària davant de l’oligarquia espanyola i  dels seus representants  Rajoy, Montoro i companyia. Ens hi va la pell.

J.  Vinyeta

6 de Desembre del 2012

P.S.:  En finalitzar aquestes ratlles, arriba la informació de que el Ministeri d’Exteriors destinarà quasi 900.000€ a les fundacions dels Partits Polítics, dels quals, uns 539.000 seran destinats a la FAES i 239.000 a les fundacions del PSOE... Penso que no calen comentaris.