615.- A la nova legislatura...

615.- A la nova legislatura....-

El PSOE, i especialment P. Sánchez, respira tranquil: no necessitarà els vots indepes per a la seva proclamació com a cap de govern. El TS i la Mesa de les Corts s’han anat passant la pilota, però qui ha assumit la defenestració del diputats electes catalans ha estat la Mesa. Marchena guanya.

Els que hi entenen, interpreten tremendes irregularitats en la suspensió de J.Sánchez, Junqueras,  Rull i  Turull. Una mesura com la aplicada, diuen, no pot ser presa més que pel ple del Parlament, en aplicació del Estatut de defensa del diputat electa i com a resposta a un suplicatori al respecta  del TS al Parlament. Suplicatori  que no s’ha produït,  que no s’ha debatut i que en conseqüència i també com a colofó, no s’ha pogut concedir.  Batet ha pres una decisió per a la que no està facultada i ella serà  qui n’hagi d’assumir les responsabilitats  que se’n derivin. La caverna aplaudeix amb les orelles...

Em sembla que era ahir mateix que El Nacional  publicava  les portades dels diaris estrangers expressant la  sorpresa per una mida que ara a Anglaterra, per exemple, seria difícil d’aplicar. Però, es clar, és que  Anglaterra  viu una democràcia plena i aquí, a l’Estat espanyol  vivim una democràcia de peixateres cridaneres (amb tots els respecte per aquelles professionals que res tenen a veure amb el que vinc referint, que quedi clar) pendent de vendre el que ha arribat a plaça però que, un cop situada a l’hemicicle, aquestes peixateres sense professió, venen el peix  sense la més mínima preocupació per la qualitat del producte i que en ocasions, fins i tot, arriba a estar, com ha estat en aquest cas, podrit: la democràcia, a l’Estat espanyol, put. Ha quedat clar que la Mesa claudica davant de les ordres del TS, (i, simultàniament, davant de les exigències de determinat sector, no precisament majoritari de l’hemicicle, inclosos membres del PSOE, sector que no casualment és precisament el que put), claudicació que, a més, beneficia l’executiu de forma directa. Montesquieu torna a tremolar a la seva tomba. Aquell nan sanguinari  que fa més de quaranta anys que va morir,   tenia raó quan ens va deixar clar allò de “...todo queda  atado y bien atado...”.

Per alegrar-nos una mica, que no gaire però, sembla que Europa es veurà obligada a anul·lar la famosa circular de la fiscalia sobre l’ odi al nazisme perquè, per dir-ho de forma senzilla, és una circular que protegeix, per sobre de la mida de protecció obligada a tots els col·lectius, aquells que actuen contràriament a la carta Europea dels Drets Humans. Mentre, que ens hi vagin comptant, com a presumptes delinqüents, a tots aquells que com a mínim ens repugnen (la fiscalia ja ho afinarà...) les actuacions de la trepa ara sobreprotegida.

I ara, a votar. A pesar de que el meu vot pot convertir-se en inútil, invàlid o nul i ser enviat, demà mateix, per una decisió administrativa i/o judicial, com repetiria Baños, a la paperera de la història electoral, aniré a votar. Per ser  ciutadà d’aquest Estat en que ens toca viure, en qualsevol moment, pot quedar maldestrament clar que el resultat del meu/nostre vot ha quedat invalidat, trinxant-me/nos de la manera més onerosa els drets com electors, tal com ha passat ben recentment. Però aniré a votar. Mai es podrà dir que vaig renunciar al dret que hi tinc coma ciutadà. Altra cosa és que aquests que tots sabem  me’l prenguin,  sense saber jo/nosaltres ben bé per què.

J.  Vinyeta.---

26 de Maig de 2019