613.- Nervis

613.- Nervis.-

A l’Estat espanyol hi ha nervis. El judici contra dels polítics catalans va arribant  a la fi i els testimonis de les defenses han tret de polleguera al Sr. Marchena. A tal extrem que la insistència d’un dels defensors sobre del seu propi testimoni irrita al president del tribunal, la defensa renúncia a fer més preguntes i el Sr. Marchena, es manifesta  a favor de que sigui així i deixa anar aquell,  “...mucho  mejor...” que, segons entesos, pot conduir a l’anul·lació del judici quan arribi a Estrasburg. D’altra banda sembla que, durant la proba pericial, els advocat defensors tindran les ales tallades, que es el que es desprèn de les declaracions a respecte de Van den Eynde... perquè, convindrem entre tots plegats perquè els hem viscut,  que els vídeos a  visionar son demolidors i Marchena entén que val més que les defenses hagin d’estar calladetes.

Però el que ha agitat encara més les aigües que ja baixaven tèrboles, ha estat que el partit alemany Die Linke, el que podríem definir com Podemos alemany, ha tingut la ocurrència de presentar en el Bundestag una moció perquè Alemanya actuï de mitjancera per resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya i hi faci arribar observadors internacionals. La resposta de les forces unionistes ha estat unànime i, des d’El  País, s’exigia la intervenció immediata del ministeri d’Afers Extrangers per evitar-la, tot i que, en realitat i abans de qualsevol acció des de Madrid, sembla clar que, encara que admesa a tràmit pel Parlament alemany, la moció no prosperarà, donat que Die Linke compta només amb 69 del 702 escons de la cambra baixa alemanya. Però queda clar que, a Europa, el tema català té una certa vigència i, es clar, això irrita i excita.

I com a Europa hi ha qui ens mira, avui, precisament avui, les forces vives d’aquest Estat estan nervioses pel fet de que aquest mati els presos electes aniran al Parlamento i al Senado   a recollir les seves acreditacions, ni més  ni menys...  La premsa hi serà, d’alguna manera, present. I si la previsió és que no hi sigui, censurant-li a la premsa la seva feina, que quedi clar que avui dia hi ha mitjans suficients perquè, amb tota seguretat, les imatges corresponents es puguin veure. I veure a ciutadans electes, diputats i senador,  emmanillats   sortint dels cotxes de la policia,  entrant suposadament  lliures en les seus parlamentàries, sense poder fer res més que tornar marxar a la presó, ara a més perfectament acreditats, pot ser la vergonya d’alguns ciutadans europeus, potser de molts, que no entenen com en un estat veí, en el segle XXI, s’hi està aplicant una legislació creada a finals del segle XIX... Es veurà per les TVs. I s’apreciarà, sense dubte, el nerviosisme que la repressió  comporta.

J.  Vinyeta.---  20 de Maig de 2019