608.- Petita reflexió davant les eleccions generals

608.- Petita reflexió davant  les eleccions generals.-

Demà passat, eleccions. Deixarem endarrere una campanya electoral espanyola que no ha dubtat en afusellar a Puigdemont, amb una proposta estrella impossible de complir  (allò del 155 al primer consell de ministres), sense programes que augurin un millor estatus econòmic – polític – social de la societat espanyola i, això sí, anuncis permanent de decaïment, per les causes que siguin, de les llibertats col·lectives i individuals.

El món indepe català ha comptat amb la inestimable ajuda de Cayetana i Inés que han fet  el possible per legitimar dia a dia, acció rera acció, la voluntat secessionista. Només cal assenyalar les primeres paraules d’ambdues candidates amb les respectives filípiques contra Sanchís al debat de TV3, que va demostrar saber estar, i continuar amb les interrupcions permanents de les candidates, especialment d’Inés, sense res a proposar  i per deixar-nos clar que el que millor que podem fer és marxar. I quan abans millor.

Però aquí, a casa nostra, també anirem a votar. El vot és un, lliure, directe i secret. Per tant que cada qual voti en consciencia i a qui cregui mereixedor de la seva confiança. Però vista que l’única preocupació de tot l’espanyolisme està en la nostra existència com a poble, penso que, sense haver de rumiar massa, el nostre vot hauria de ser clarament defensiu davant  dels intents d’anorreament que se’ns auguren des de les espanyes.

La situació catalana sobiranista, no és fàcil. Sembla clarament cert que el dret a decidir (en un sentit o un altra, que per això es decidiria) és majoritari en la nostra societat. Però també sembla clar que aquesta opció no tirarà endavant si  no ve imposada  directament des d’Europa a l’Estat espanyol, o si no emprenem una definitiva acció liderada per la societat civil que ens condueixi definitivament fins  Ítaca. Mentre, entenc que a fi de no ser oblidats en un  stand by autonòmic, és fa necessària una reclamació permanent davant de l'Estat espanyol que podria manifestar-se en una inestabilitat política. Aquesta inestabilitat tindria les seves conseqüències econòmiques, amb l'obligada atenció  vigilant aleshores d’Europa, conscient de la determinada gravetat que una involució econòmica a l’Estat espanyol, més aviat de la que en general s’espera, pot crear sobre del motor econòmic del sur d’Europa, que és Catalunya, i que potser i en conseqüència hauria de  ser  cuidat...

És la meva manera de veure les coses. I evidentment és només la meva: la resta és desig. Però perquè el meu desig sigui realitat, les urnes han d’ajudar-me una mica i per tant no tinc intenció de votar aquells que, tot i reconèixer-los-hi, fent un esforç, una possible bona fe  (els cementiris en son plens  de morts per causa de les bones fes, no ho oblidem...) entenen que col·laborant  amb l’imperi anirem més bé.

Tot plegat no és res més que  un intent de reflexió sobre d’un tempo que es pot allargassar  i sobre com penso actuar, des del punt de vista electoral perquè, de passar, sigui el més curt possible.

És una reflexió individual. Però... s’hi apunta algú més?

J.  Vinyeta

26 d’Abril de 2019