605.-
Cayo Lara .2
Duran anys, sotovoce, perquè no passàvem de ser polacos (polonesos) o de fenicios,
i en aquest últim cas en el seu aspecte més pejoratiu, comentàvem els temes
andalús i extremeny amb la consciència
de que allà, tot i una sèrie de qüestions
polític-socials no resoltes es vivia, “diguem-ne” bé. Sentíem parlar a gent originària del sud,
que vivien aquí, que en haver-hi anat allà, quan tornaven ens deien el poc que
s’hi treballava allà i el molt que ells havien de treballar aquí. Ens deien que era així i els d’aquí ens
sorpreníem quan se’ns donaven dades sobre l’atur, dades de per sí espectaculars, quan afegien allò de les
subvencions per l’atur, les peonades, el PER i alguna cosa més. Drames com els plantejats per l’alcalde de Marinaleda, per
exemple, amb els intents d’ocupació de terres malbaratades, o
altres determinades accions en que s’emportaven els carretons dels supermercats
plens de queviures sense pagar, ens semblaven coses greus, però
incomprensibles, perquè passaven en una
societat, l’andalusa, que ha anat rebent des de la UE 100.000 milions d’Euros
en els últims trenta anys i que, tot i això, la UE considera a Andalusia regió
entrada de nou en la pobresa amb un PIB inferior al 75% del PIB europeu[1].No he
trobat dades concretes d’Extremadura (amb Castella La Mancha considerada també
dintre de la pobresa oer la UE) pel mateix període, llevat del PIB que es situa
el voltant del 65% del de la UE, i sí que queda clar que el 28,8% del
assalariats extremenys cobraven del
sector públic[2]
en el 2017.
Sabiem la dependència
catalana, però mai havia estat en boca
de polítics significats i menys encara en boca precisament dels que ens tenen permanentment posat el dit a
l’ull. El President extremeny, Monago,
ens va donar el primer avís oficial quan va afirmar que un “cupo” para Catalunya (o la seva independència, afegeixo jo)[3]
suposaria per les Comunitats la pèrdua de 16.000 milions d’€s i per Extremadura la pèrdua del 12% del seus
ingressos, qüestió ja expressada en el
nº 229 d’aquest blog, que en qualsevol cas podia ser discutible en raó del càlcul
del dèficit fiscal. Però ens faltava una afirmació rotunda de tot plegat: i ens
la va donar Cayo Lara. Ara s’ha confirmat
aquella dependència que com a mínim intuíem.
Els polítics que
han governat Andalusia i Extremadura son els que haurien d’explicar-nos
el per què de tot plegat, però sembla que els hi agraden més les migdiades i les
postes de sol...
J. Vinyeta
.--- 6 d’Abril de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada